Search

Àmbits

Mireia Banqué, coordinadora d'AlertaForestal observant un bosc afectat per la sequera durant l'estiu de 2023. Imatge: AlertaForestal
Notícies
Laura Fraile

AlertaForestal resumeix el 2023 en dades 

El projecte de ciència ciutadana AlertaForestal resumeix el 2023 amb dades. En un any marcat per la sequera, ja són més de 2000 usuaris que participen en el projecte.

Els grups sobre diplomàcia científica promoguts per la Comissió Europea treballen amb metodologies de co-creació i estan integrats per professionals d'àmbits de coneixement de la comunitat científica, la diplomàcia i la gestió pública internacionals. Imatge: cedida.
Canvi global
Adriana Clivillé

La coordinadora científica del CREAF, Alícia Pérez-Porro, intervé en la definició del marc europeu de diplomàcia científica

Donar forma a normatives, directrius polítiques i plans d’acció vinculants requereix connectar coneixement transversal que inclogui la ciència, la diplomàcia i la gestió pública. Aquest és l’embrió d’una sèrie de 5 grups de treball impulsats per la Comissió Europea en què intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Ecologia forestal
Anna Ramon

L’aigua no és tan sols blava! Què és l’aigua verda i quina relació té amb la gestió forestal?

Avui, que naveguem entre el 21 de març, Dia Internacional dels Boscos i el 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, ens hem preguntat quina relació tenen i tindran les masses forestals amb aquest recurs preuat. Com afectaran les sequeres als nostres boscos? Es poden prendre mesures per millorar la vitalitat dels arbres? Tallar alguns arbres pot fer que augmenti l’aigua als nostres embassaments?

Formiga boja. Autor: Carlos Pradera
Biodiversitat
Veronica Couto Antelo

Què és la formiga boja? És un problema? 

Els darrers dies han saltat les alarmes a Barcelona per la reaparició d’una espècie de formiga invasora a la Plaça Catalunya i Montjuïic. Es tracta de la formiga boja (Paratrechina longicornis) i té un origen encara desconegut (probablement d’Àsia o Àfrica). Fins ara es creia erradicada de la Península, però ha reaparegut. 

Matoll mediterrani en Calblanque (Cartagena) en el qual plantes nodrisses com l'espart o les jaras afavoreixen l'establiment d'altres plantes. Crèdits: Daniel Rodríguez.
Ecologia forestal
CREAF

Les capçades dels arbres i els matolls són refugis climàtics per a diverses espècies de plantes

L’ombra que projecten les capçades d’arbres i matolls creen petits oasis que conserven millor la humitat, mantenen la temperatura més estable i acumulen més reserves d’aigua i nutrients. Això permet que algunes espècies de plantes puguin refugiar-se del fred o calor extrems i podria ser clau per a la seva conservació a l’entorn Mediterrani

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Ecologia forestal
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Ecologia forestal
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda’ns a moure

l’ecologia!