Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. Aquestes onades de calor són palpables especialment a les ciutats, on es concentra la major part
Una científica valenta, capaç de canviar de rumb quan pràcticament acabava la llicenciatura en Ciències Ambientals, constant en centrar els seus esforços i el seu temps en l’estandardització geogràfica un cop va detectar que li apassionava. Aquest tarannà caracteritza la investigadora del CREAF Alaitz Zabala i, en bona part, l’ha portat a especialitzar-se en recerca avançada sobre sistemes d’informació geogràfica (SIG) i teledetecció, i a impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre aquestes disciplines.
Els resultats del 2020 de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS que coordinen l’AMB, el CREAF, l’IERMB i el LET indiquen que els prats florits són més rics en papallones i afavoreixen la biodiversitat en general. El febrer suau i les últimes pluges poden afavorir que la temporada de papallones als parcs comenci amb força aquest mes de març.
Un grup d’especialistes d’aplicacions de teledetecció en el sector de l’aigua i dels àmbits de la recerca, l’enginyeria i la presa de decisions polítiques defineixen els serveis necessaris i les futures missions vinculades amb l’aigua de Copernicus, el programa d’observació de la terra de la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea. Aquest és l’eix principal del projecte europeu de recerca Water-ForCE. Des del CREAF el principal l’investigador implicat és Lluís Pesquer, així com els investigadors Ester Prat, Cristina Domingo i
La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat que coordina el CREAF, estrena els #cafèPrismàtic: seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.
Més de 4.400 espècies terrestres i d’aigua dolça estan amenaçades pels canvis en el règim d’incendis. Tot i que moltes espècies estan en risc per l’augment de la freqüència i intensitat de foc, la seva eliminació pot ser perjudicial per a algunes formes de vida i ecosistemes.
Compartim una entrevista que ha fet la comunicadora científica Marta Vila a la Mariona Ferrandiz, del CREAF i la UAB, i la Laia Lloch, del projecte arquitectònic col·lectiu Urbanins. Com ha de ser una ciutat sostenible? Dintre respostes!
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
