El CREAF forma part d’una xarxa de centres que sol·licita que el nou Comissionat per a la Mediterrània anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tingui en compte els profunds impactes del canvi climàtic en la seguretat, l’economia, la societat i les finances de la regió.
El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.
Integrant del Comitè Científic Internacional del CREAF, el científic català establert a Austràlia Pep Canadell parla d’ecologia, de metà, de CO2 i del CREAF.
Es distingeixen 20 tesis d’un total de 190 candidatures, de les quals el CSIC destaca l’elevada qualitat. El treball de Descals constata que les respostes de la vegetació a la pujada del termòmetre són incertes i obre interrogants sobre la seva capacitat per absorbir CO2 atmosfèric.
Per primera vegada, el CREAF ofereix públicament un curs intern adreçat a personal científic que vulgui presentar el 2024 una proposta de recerca a les Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA). Un requisit indispensable, que el CREAF sigui la institució amfitriona de la beca.
Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.
En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.
Fins a 34 veus científiques d’arreu del món alerten que la majoria de les compensacions voluntàries de carboni actuals no són sòlides ni capaces de neutralitzar les emissions de combustibles fòssils. També afirmen que nombrosos estudis han detectat problemes importants i generalitzats en molts protocols i programes de crèdits de carboni.
La trajectòria científica de Marcos Fernández Martínez sobre els efectes del clima, la disponibilitat de nutrients i l’impacte humà sobre el funcionament dels ecosistemes rep el Premi Pius Font i Quer 2024 de ciències de la vida, atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans i integrat als Premis Sant Jordi.
El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
