Sense els arbres no hi ha ciutats del futur

Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.
Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.

Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. Aquestes onades de calor són palpables especialment a les ciutats, on es concentra la major part de la població, però podrien ser més suportables si hi haguessin més arbres. El primer benefici de tenir arbres als carrers és evident: ens donen més ombra en què refugiar-nos quan pugen les temperatures. Però n’hi ha més.

Per culpa de la urbanització, a les ciutats es crea un clima molt més calorós que el seu voltant. Aquest fenomen és conegut com a efecte “illa de calor” i depèn de la quantitat i alçada dels edificis, si hi ha fàbriques o no, espais oberts, punts d’aigua, etc. Una de les principals causes és que el ciment emmagatzema moltíssimes vegades més la calor que l’aire en un mateix volum, així que com més “grisa” sigui una ciutat, més probabilitat tindrem de passar dies de calor desmesurada.

Ombra, humitat i frescor

Les plantes ajuden a refrescar l'ambient encara que no proporcionin ombra, perquè a través de la transpiració van enviant aigua a l'atmosfera que les envolta.

Tot i aquesta situació, tenim una aliada per combatre les illes de calor: la vegetació. Les plantes ajuden a refrescar l’ambient encara que no proporcionin ombra perquè a través de la transpiració van enviant aigua a l’atmosfera que les envolta. La transpiració és un procés fisiològic que varia en funció de la fisonomia de l’arbre, el tipus de copa, la superfície que tenen les fulles, etc., per això és important una bona planificació del verd urbà, perquè s’esculli les espècies d’arbres i arbustos més favorables.

Segons un estudi recent publicat a Nature Reviews la vegetació al terra redueix la temperatura màxima de la superfície en uns 2-9 °C, mentre que als sostres i les parets verdes redueix la temperatura de la superfície uns 17 °C!!

Esquema comparatiu de les temperatures amb arbres i sense arbres que ha circulat aquests dies a les xarxes socials. Crèdit: Kraków dla Mieszkanców.

Estalvi energètic i de sanitat

I encara més! Tenir arbres ens ajuda a estalviar també a casa nostra. Està demostrat que els carrers amb arbres a prop dels edificis mantenen les temperatures més a ratlla i, per tant, posem menys l’aire condicionat. Això no només ens suposa menys despesa a la factura del mes, sinó que també acaba sent un estalvi energètic per a la ciutat.

La plantació generalitzada d'arbres a la ciutat podria compensar els augments de les morts que s'atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.

D’altra banda, també el risc de cops de calor a la població és més baix si hi ha bons boscos urbans, ja que ens serviran per refugiar-nos i evitar que acabin desencadenant-se aquests problemes de salut i altres associats. Un estudi recente de la Universitat de Harvard posava aquest aspecte en relleu per lluitar contra l’escalfament global, perquè la plantació generalitzada d’arbres a la ciutat podria compensar, així, els augments de les morts que s’atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.

Refugis climàtics

Aquestes zones on “amagar-nos” de la calor tenen fins i tot nom propi en ciència. Són els refugis climàtics i es defineixen com aquells que ens ofereixen condicions ambientals favorables (també per a animals i plantes) amb què pal·liar els efectes del canvi climàtic. No obstant això, no només les arbredes són refugis climàtics, també ho són les fonts amb aigua potable (per a les persones), els embassaments i llacs (per a animals) i les zones amb més superfície natural.

Com és evident, no tots els arbres tenen la mateixa capacitat per refugiar-nos. Els de fulla caduca són ideals perquè ofereixen sol a l’hivern i ombra a l’estiu. I si són de fulles amples, que fan ombres més denses, millor que millor. A més, que hi hagi refugis també és útil per allotjar la fauna i la flora, així que es potenciarà la biodiversitat d’aquesta ciutat.

Proposta per reverdir la ciutat de Barcelona que ha dissenyat el projecte europeu Uforest, una iniciativa que busca promoure el coneixement sobre boscos urbans en diverses ciutats europees.

Adaptació en temps de crisi climàtica

Finalment, cal destacar que l’arbrat urbà ens ajuda a mitigar altres efectes del canvi climàtic a part de la calor. Tenir arbres a les ciutats purifica l’aire, facilita la retenció de les partícules en suspensió del trànsit, ajuda a segrestar més carboni de l’atmosfera, que els sòls s’erosionin menys (perquè les arrels dels arbres els sustenten) i que disminueixin els efectes de les inundacions, entre molts altres serveis ambientals.

Recordem que som davant un escalfament global que no s’atura i que, per tant, cada cop serà més necessari tenir solucions com aquestes per combatre’l. Si fem un recopilatori dels beneficis que ens donen els arbres a les ciutats: més ombra, més humitat, estalvi energètic, menor risc de cops de calor i adaptació a la crisi climàtica, hi ha algun dubte sobre com hauria de ser l’urbanisme?

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona permet entendre el cicle biològic d'algunes de les principals espècies vegetals plantades a la capital catalana. Font: RitmeNatura
Notícies
Gerard Gaya

Publiquem la guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona 

Moltes persones es pregunten si és normal que els plàtans dels seus carrers i avingudes encara tinguin fulles al mes de febrer. Per resoldre aquestes qüestions sobre fenologia, l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF ha publicat, en el marc del projecte Barcelona Reconnecta, la Guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia