Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

La natura no té solucions úniques per afrontar un mateix problema. Com s’ho fan els arbres de casa nostra per viure en el variable clima mediterrani? A Catalunya un dels boscos més freqüents és el bosc mixt de pi i roure. Conviuen al mateix lloc arbres perennifolis i caducifolis. Això és degut a que ambdues estratègies són vàlides per afrontar el clima mediterrani. Tanmateix, són estratègies diferents i per això els símptomes de l’impacte de la sequera són també diferents entre ells. Si ens hi fixem, podem veure fins a quin punt un arbre està afectat per sequera i si la situació és reversible o, per contra, fatal.

Diferents estratègies, un mateix objectiu

Us heu preguntat mai com s’ho fa un arbre per bombejar aigua del sòl fins a les fulles? Doncs fent el buit. Les fulles són una superfície per on es perd aigua en forma de vapor: les fulles evapotranspiren. Aquesta pèrdua d’aigua cap a l’exterior provoca una pressió negativa a l’interior dels vasos conductors, un buit que xucla l’aigua des de les arrels cap a les fulles, superant la gravetat. Es crea una circulació ascendent que s’automanté perquè les fulles estan constantment evaporant aigua si les arrels en disposen per xuclar. “Quan comença a mancar aigua, el primer que fan tots arbres de qualsevol espècie és reduir tant com poden la pèrdua d’aigua, i això ho fan tancant els estomes de les fulles, una mena de porus que tenen les fulles per agafar diòxid de carboni de l’aire (CO2) amb què fabriquen el seu aliment. Són per aquests porus per on els arbres perden aigua”, explica Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera. Tancant el estomes entra menys CO2, però també perden menys aigua. Els estomes, no obstant, no tanquen hermèticament i sempre perdran una mica d’aigua. Quan la sequera estreny i tancant els estomes no és suficient, aleshores l’arbre ha de prendre mesures més dràstiques per sobreviure, i és aquí on es comencen a veure les diferències entre perennifolis i caducifolis.

“Quan comença a mancar aigua, el primer que fan tots arbres de qualsevol espècie és reduir tant com poden la pèrdua d’aigua, i això ho fan tancant els estomes de les fulles".

Dins dels arbres perennifolis típics tenim els pins i les alzines. Els pins tenen unes fulles en forma d’agulla, anomenades acícules, amb poca superfície de contacte amb l’aire. Això fa que transpirin menys i perdin menys aigua en temps de sequera. Les alzines també són perennifòlies, però com que tenen les fulles més amples que els pins, aquestes les tenen endurides, amb una capa de cera a l’anvers per reduir la transpiració i amb pèls al revers per retenir la humitat en aquesta part de sota la fulla. Els roures i el faig són completament diferents. Tenen fulles grans i amples, amb les quals poden captar una gran quantitat de llum, però aquesta gran superfície exposada a l’aire els fa perdre molta aigua.

Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica (1961-1990) de maig fins a l’agost de 2022. Es pot observar la sequera extrema en alguns punts del territori, especialment al nord-est, i una precipitació més generosa en general a l’agost. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica (1961-1990) de maig fins a l’agost de 2022. Es pot observar la sequera extrema en alguns punts del territori, especialment al nord-est, i una precipitació més generosa en general a l’agost. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Així, en situació de sequera, els pins no poden fer una altra cosa que tancar estomes tant com poden i esperar a que torni a ploure per continuar la seva activitat normal de fabricar aliment a les fulles. “Estan ben preparats amb aquestes fulles estretes que perden poca aigua, però un cop es queden sense aigua de la qual xuclar es trenca la circulació al vasos conductors de forma descontrolada” i directament moren per embolisme (generació de bombolles dins dels vasos). En canvi, els roures i les alzines, quan veuen que les coses van mal dades la seva estratègia passa per desfer-se de l’element que més els fa perdre aigua: les fulles. Tallen la connexió de les branques amb les fulles i aquestes s’assequen. “És una manera molt dràstica de tallar la pèrdua d’aigua, però és eficient i ho fan de forma més controlada”. Si més endavant, durant l’estiu o principis de la tardor, tornen a tenir aigua i calor rebrotaran per aprofitar aquestes bones condicions i fabricaran aliment. Això s’està veient ara a punts d’Osona, el Ripollès, el Berguedà i la Garrotxa, on gràcies a les pluges de l’agost els marrons deixen pas a unes tímides fulles verdes que estan brotant. “La majoria de boscos marrons de roures i alzines no estan morts i alguns ja estan rebrotant”, alleuja l’experta del CREAF en afectacions forestals per sequera.

“La majoria de boscos marrons de roures i alzines que estem veient ara no estan morts i alguns ja estan rebrotant”

MIREIA BANQUÉ, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera

Símptomes previs a la mort

Abans d’arribar a morir, els arbres poden passar per un procés més o menys llarg de manca de vigor i vitalitat que es coneix com a decaïment forestal. En alzines i roures aquestes símptomes són molt clars amb la pèrdua de les fulles durant l’estiu, i ho podem detectar molt bé quan els veiem marrons abans d’hora. Però això no vol dir que estiguin morts, sinó que estan patint decaïment. En eliminar les fulles deixen de fabricar aliment i quan rebrotin ho hauran de fer a partir de les seves reserves. Si les sequeres són continuades al llarg de diversos anys i als arbres no els dona temps de recuperar les reserves, els boscos podrien patir morts massives per sequera. Quina capacitat tenen els roures i les alzines de recuperar-se i tornar a treure fulles? Quants anys seguits de sequera poden aguantar? “Encara no ho sabem i està per veure en els propers anys com s’adapten a aquest nou escenari climàtic; justament és el que estem estudiant”, respon la tècnica de recerca del CREAF.

 “Encara no ho sabem i està per veure en els propers anys com s’adapten a aquest nou escenari climàtic; justament és el que estem estudiant”

Els símptomes de decaïment en pins també passen per perdre algunes fulles per combatre la sequera, però en un grau molt menor, de forma més  desapercebuda. “La simptomatologia és més difícil de detectar, sobretot en la distància, i el que apreciem més fàcilment és quan moren, ja que el primer any es queden amb les capçades completament marrons amb les fulles seques, i al segon any veiem les pinedes sense fulles i amb el color gris dels troncs”, explica Banqué. En pins, doncs, els símptomes previs a la mort, els del decaïment, són més difícils de veure.

Roureda afectada per sequera a la Farga de Bebié (entre Osona i el Ripollès) aquest 2022. Autoria: persona usuària anònima d’AlertaForestal.
Roureda afectada per sequera a la Farga de Bebié (entre Osona i el Ripollès) aquest 2022. Autoria: persona usuària anònima d’AlertaForestal.

Les espècies que creixen al mediterrani estan acostumades a l’estrès hídric típic de l’estiu. El problema està en què el canvi climàtic està intensificant i allargant aquest estrès en els arbres: plou menys i ho fa de forma menys repartida al llarg de l’any. “Cal veure com s’adapten els nostres boscos a la combinació de la manca d’aigua i l’augment de temperatures”, adverteix la Mireia.

Què tinc, doctora? Sequera, plaga o és la tardor?

Es pot diferenciar si un arbre es posa marró per sequera, per l’atac d’un insecte o fong, o perquè ha arribat la tardor? “Sí, ja que el patró de posar-se marrons acostuma a ser diferent”. Per exemple, un atac d’insecte (com pot ser els cas dels escarabats curculiònids del gènere Ips o Tomicus en el pins) generalment dona un patró de rodals: “en un vessant amb pins sans, d’un any per l’altre apareix un rodal de 5, 15 o 30 pins marrons. I possiblement, a l’any següent veurem altres rodals per la zona: la plaga s’escampa”, explica la tècnica de recerca del CREAF.

Rodal de pins roigs (Pinus silvestris) (al centre de la imatge) morts per l’escarabat curculiònid Ips sexdentatus a Centelles (Osona). La resta d’arbres marrons són roures amb la coloració normal de la tardor. Es pot observar com al resta de pins del vessant estan sans i només està afectat un rodal localitzat. Autor: David Sánchez.
Rodal de pins roigs (Pinus silvestris) (al centre de la imatge) morts per l’escarabat curculiònid Ips sexdentatus a Centelles (Osona). La resta d’arbres marrons són roures amb la coloració normal de la tardor. Es pot observar com al resta de pins del vessant estan sans i només està afectat un rodal localitzat. Autor: David Sánchez.

Si és per sequera, habitualment aquests patrons de posar-se marrons són més homogenis. “Els arbres secs se situen en zones o franges més o menys grans, ja que habitualment la manca d’aigua està relacionada amb el tipus de sòl sobre el qual creixen (si és més o menys pedregós, o més o menys profund)”, detalla Banqué. La sequera pot o no afectar tot un vessant, però en qualsevol cas no afecta per rodals.

Els atacs per fongs i altres malures acostumen a iniciar-se amb patrons amb capçades seques només a les puntes de les branques, com és el cas del fong que produeix ‘l’assecament de les alzines’ (habitualment provocat pel fong del gènere Phytophthora), que deixa un esquitxat de branquillons secs per tota la capçada. Aquest mateix patró també el pot deixar una pedregada, que trenca i asseca les puntes de les branques més tendres. Un assecament per sequera sempre serà més homogeni per tota la capçada.

Un atac incipient de la malaltia de ‘l’assecament de les alzines’ produïda per un fong deixa una capçada amb un esquitxat de branquetes seques. Autor: Pau Guzmán.
Un atac incipient de la malaltia de ‘l’assecament de les alzines’ produïda per un fong deixa una capçada amb un esquitxat de branquetes seques. Autor: Pau Guzmán.

A la tardor, la caiguda de les fulles de les espècies caduques està força programada i això permet fer les coses amb temps. Els arbres absorbeixen els nutrients de les fulles que són més cars de fabricar i deixen de produir clorofil·la, que és de color verda. Amb la degradació d’aquesta molècula amb què fan la fotosíntesi, es desemmascaren altres pigments que estan a les fulles i que triguen més en degradar-se, com els carotens i els antocians, que són de color taronja i vermells respectivament. Així, a mesura que desapareix la clorofil·la i el seu color verd, es deixen veure els pigments que generen els colors propis de la tardor. En canvi, quan hi ha sequera, “l’arbre no té tant de temps per reabsorbir cap nutrient de les fulles i talla la connexió amb aquestes d’emergència, per la qual cosa les fulles s’assequen directament amb tots els nutrients i pigments, passant directament del verd al marró sense la variació cromàtica de la tardor”, finalitza la Mireia.

L’estat de salut dels boscos, sota la lupa

Durant el setembre, el CREAF i els cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya es troben immersos en la campanya anual del DeBosCat, la xarxa de seguiment del Decaïment dels Boscos de Catalunya, que està impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i que coordina el CREAF des de fa 11 anys. La valoració de la magnitud dels efectes de la sequera es publicarà durant l’octubre.

Amb aquest escenari actual en què les afectacions per sequera són visibles i fàcilment identificables, qualsevol persona amant dels boscos pot ajudar a saber on s’estan produint aquestes efectes participant en el projecte AlertaForestal, una plataforma de ciència ciutadana coordinada pel CREAF que recull observacions de l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant fotografies realitzades per la ciutadania. Participar-hi és tan senzill com enviar fotografies de paisatge de boscos afectats per sequera a través de la seva web-app o app mòbil gratuïta per a dispositius Android i iOS. Tant al web del projecte com a la pròpia app, es faciliten unes infografies que ajuden a valorar el grau d’afectació.

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia