L’impacte social pot revolucionar la cultura científica

nifestació per la ciència a Washington DC (Font: Laura Hoch a Twitter, 2017)
nifestació per la ciència a Washington DC (Font: Laura Hoch a Twitter, 2017)

Si avui pugéssim a la màquina del temps imaginada per H.G. Wells, podríem, per exemple, tornar al segle XIX per testimoniar les albors de la ciència moderna. En aquell moment, els límits entre ciència i societat no eren tan quirúrgics com els d’avui, sinó que els interessos i necessitats públiques exercien una poderosa influència sobre la recerca científica.

Al segle XX, tot es capgira. La ciència trenca amb aquesta excessiva intromissió social, fins al punt que la societat esdevé proveïdora de recursos i receptora passiva dels descobriments científics, mentre que la comunitat científica és la que controla cap a on es dirigeix la seva recerca. Aquesta bretxa es tradueix en una actitud d’indiferència de la societat cap a la ciència i viceversa, sovint relacionada amb un sentiment de frustració provocat per no entendre’s mútuament.

Afortunadament, des d’uns anys enrere, ens hem adonat que ambdues esferes necessiten interactuar i alimentar-se una de l’altra per créixer. Amb una visió contemporània de la ciència, es busca que aquest apropament esdevingui una transformació social. És a dir, que els resultats aplicats de la recerca beneficiïn les persones fora de l’àmbit acadèmic i de forma directa en sectors com l’economia, la cultura, les polítiques i serveis públics, la salut, el medi ambient o la qualitat de vida. Això és el que coneixem com impacte social de la ciència.

En paraules de la nostra responsable d’impacte, l’Anabel Sánchez, “L’impacte social torna a posar el focus en la contribució social de la recerca, promovent que l’excel·lència científica ajudi a enfrontar els reptes globals de la societat i que involucrar la ciutadania en la recerca generi canvis socials”.

L’impacte social torna a posar el focus en la contribució social de la recerca, promovent que l’excel·lència científica ajudi a enfrontar els reptes globals de la societat i que involucrar la ciutadania en la recerca generi canvis socials.

ANABEL SÁNCHEZ, responsable d’impacte del CREAF

Els pressuposts per projectes d’investigació s’han incrementat recentment i les entitats finançadores –com ara la Comissió Europea– volen que hi hagi un retorn. Per això, demanen que una part de la recerca doni resposta de manera directa i pràctica a reptes socials com ara l’adaptació al canvi climàtic, la restauració de sòls o la transformació urbana.

Generant impacte des del CREAF

El món s’enfronta a reptes globals que amenacen el benestar dels éssers humans. La recerca en ecologia i medi ambient és clau per resoldre aquests reptes socials i canviar la forma en què la societat es relaciona amb la natura. Per això, a través de l’estratègia d’impacte social, el CREAF promou que part de la seva recerca aporti beneficis directes a la societat –la presa de decisions per a la gestió del territori, la millora d’ecosistemes, l’educació científica de la ciutadania, etc. Per fer-ho, es dona suport al personal investigador per alinear els projectes amb els marcs de treball per a la innovació i avaluació catalans, nacionals i internacionals (per exemple, els criteris d’avaluació d’Horizon Europe, CERCA, MINECO, etc.).

La clau per afavorir l’impacte és que, des de l’inici dels projectes, el personal investigador tingui en compte els contextos no acadèmics pels quals la seva recerca és rellevant, qui són els beneficiaris o interessats en la seva recerca i quins canals, materials i metodologies poden ser útils per arribar a ells, incloent-hi un llenguatge adequat que en faciliti la comunicació i l’ús. D’entre les iniciatives que impulsem, destaquem les de ciència ciutadana amb impacte educatiu, com l’observatori de ciència ciutadana RitmeNatura, els observatoris de seguiment de papallones en entorns urbans uBMS i mBMS, el de seguiment de l’estat de la salut dels boscos Alerta Forestal, els projectes MosquitoAlert i EXOCAT i la plataforma de recollida de dades de biodiversitat iNaturalist.  

Fent un pas més, podem estudiar què passa després d’haver transferit coneixement essencial —per exemple, per a les polítiques públiques i la presa de decisions relacionada amb la gestió del territori—i  si hem contribuït a generar transformacions positives gràcies a indicadors que mesuren l’evidència. N’és un exemple el projecte BeWater, que aporta coneixement relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) d’aigua neta i sanejament, ciutats i comunitats sostenibles, acció pel clima i vida d’ecosistemes terrestres i que ha contribuït de manera pràctica a la millora de la planificació i gestió local front al canvi climàtic.  

Xarxa d’impacte

Al centre afavorim la difusió d’aquest coneixement com a membres de Net4Impact, la primera xarxa interdisciplinària sobre l’impacte social de la recerca a Espanya. Amb representació de ciències com l’ecologia, les humanitats, les matemàtiques, les enginyeries, i l’educació, entre d’altres, aquest projecte innovador contribueix a incrementar l’impacte social de la recerca espanyola des de diferents vessants:

  • Promou l’intercanvi d’informació entre els seus membres.
  • Analitza l’impacte social de projectes propis i d’àrees de coneixement properes.
  • Estudia les eines de recopilació de dades sobre impacte social de la recerca (p. ex., Researchfish, Impactstory, SIOR, etc.). Les dades d’aquests repositoris són fonts de bones pràctiques i experiències d’èxit inspiradores per als investigadors i les administracions públiques, per guanyar punts per fer un nou projecte o per buscar col·laboradors.
  • Publica articles en revistes científiques de prestigi de cada àmbit de treball. 
  • Fa divulgació i formació a esdeveniments i xarxes socials.

D’entre les contribucions divulgatives, destaca l’informe “El impacto social de la investigación: qué es y cómo visibilizarlo”, que explica amb exemples què és l’impacte social i quins camins i estratègies existeixen per assolir-ho

A més, Net4Impact ha organitzat una sèrie de webinars temàtics, un per a cada àrea de coneixement dels seus membres. A la sessió “Impacto social de la investigación en ecologia y medioambiente”, moderada per l’Anabel Sánchez, la investigadora Annelies Broekman va presentar Water and Global Change, un grup de recerca del CREAF que estudia com la gestió de l’aigua pot reduir la vulnerabilitat de les societats davant el canvi global.  

Webinar: “Impacto social de la investigación en ecología y medio ambiente”

Properament, el 3 de juny, gaudirem de la conferència final d’aquesta sèrie de webinars titulada “Impacto social de la investigación científica”, on l’Anabel Sánchez moderarà i explicarà el projecte BeWater com un cas exemplar. Inscriu-te! 

Si ara tornéssim a pujar a la màquina del temps, podríem enfilar-nos cap al futur per veure quines transformacions socials ha generat la nostra recerca. Haurem canviat la cultura científica de la societat? Hi haurà passat quelcom inesperat i sorprenent? Ens haurem d’esperar una mica per descobrir-ho! 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia