La primera parada passa al segle XIX i porta nom de dona: Ellen Swallow. Ens ambientem al segle XIX, fotos en blanc i negre, l’acadèmia científica americana de la Massachusetts Institute of Technology (MIT) i l’alemanya dominada per homes amb barba, armilles negres i rellotges de butxaca.

L’Ellen Swallow (1842-1911), després d’acabar els seus estudis de ciència per a dones al Vassar College for Women (Nova York), va presentar la seva candidatura al MIT, aleshores exclusivament d’homes, i va ser admesa. Un cop allà, es va especialitzar en temes de química ambiental investigant sobre la contaminació d’aigües. La seva mirada, però, no es quedava al laboratori sinó que traspassava al vessant ètic i pragmàtic, pensant sempre en els impactes entre les activitats de la llar i l’ambient social i ecològic.

Mentre l’Ellen batallava per trobar el seu lloc al MIT, fa mes de 150 anys, sorgia la primera definició del concepte ecologia. Concretament, el terme ecologia va ser definit (inicialment en alemany, en aquell moment, neologisme, Oekologie, el 1866) per Ernst Haeckel (1834 – 1919), biòleg i naturalista alemany. La paraula Oekologie ve del grec Oikos, que significa, llar o lloc on viure, i per tant, la idea inicial de Haeckel al descriure aquesta ciència era que tracta sobre l’organisme i el lloc on viu, l’ambient. Finalment, Haeckel definí l’ecologia com “el conjunt de relacions entre un organisme i el seu ambient”, també com “una relació dinàmica entre les espècies i els seus hàbitats”. Fins i tot, podem gaudir de la seva definició més artística de l’ecologia a través de les moltes làmines de dibuix naturalista que va fer.

El terme ecologia apareix, per tant, en el si dels estudis clàssics de la història natural, però també sota una forta influència dels corrents evolucionistes recents propiciats pels treballs de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace.

La definició de Haeckel no va ser gaire utilitzada inicialment, ni tan sols a alemanya, i l’Ellen Swallow va ser la primera persona que, dues dècades i mitja després, va utilitzar-la per primer cop als EUA.

Si ara ens traslladem a una universitat del segle XXI i fem el recorregut per la definició de la paraula ecologia al llarg de la història, normalment no apareixen referències a cap dona. Però en la història de la definició d’aquest terme en realitat hi destaca també el nom de la protagonista d’aquesta parada: l’Ellen Swallow, contemporània d’Haeckel. La definició d’Haeckel no va ser gaire utilitzada inicialment, ni tan sols a Alemanya, i l’Ellen Swallow va ser la primera persona que, dues dècades i mitja després, va utilitzar-la per primer cop als EUA. Ella concebia el terme ecologia focalitzat en els humans i les condicions ambientals creades pels humans. També es focalitzava en les conseqüències que tenia sobre la salut de les persones viure en aquelles condicions (Dyball & Carlsson 2017). Concretament, ella va definir l’ecologia com un concepte molt lligat a les persones: “la ciència de les condicions de salut i benestar de la vida humana diària” (Dyball & Carlsson 2017). A la biografia escrita per Pamela Swallow (2014) es descriu com, fins i tot, Ellen Swallow va escriure a Ernst Haeckel demanant-li permís per usar el terme i ell li va concedir. L’any 1892 el terme Oekologia sense un ús definit per Ernst Haeckel prenia una nova forma gràcies a la nova definició d’Ellen Swallow: la ciència de les condicions socials i ambientals quotidianes propícies per al benestar humà (Swallow 2014).

Tot i això, no va passar ni un any, el 1893, i el British Medical Journal ja va reivindicar el terme Oekologia com “l’exploració dels interminables fenòmens de la vida animal i vegetal tal com es manifesten sota condicions naturals ” (Sanderson 1893). A partir d’aquest moment no hi va haver dubte que la definició acceptada era la d’Ernst Haeckel i la definició d’ecologia d’Ellen Swallow no s’acceptà. A més a més, la seva definició va quedar eclipsada per la d’Haeckel, la qual va resultar ser la base per a la resta de definicions que s’han anat produint fins a l’actualitat. Fins a tal punt que, encara avui, en la majoria de definicions d’ecologia dels llibres de text es denota certa desvinculació entre els humans i la resta d’espècies i de la figura d’Ellen Swallow no en queda ni rastre.

Són diferents els motius pels quals això va passar, segons els biòlegs Dyball i Carlsson (2017). En primer lloc, la ciència d’aquell moment era dominada pels homes i hi havia molta reticència a acceptar la proposta d’una dona enfront de la d’un home. A més, la proposta d’Ellen Swallow permetia la implicació de persones no científiques, enginyers/es, gestors/es, professors/es i el món dels negocis. D’altra banda, la proposta de branca de la ciència que proposava Ellen Swallow tenia ètica, es preocupava per les persones malaltes, amb malalties, malnutrició. La seva ciència estava enfocada a canviar el món, no tan sols a gravar i prendre nota de processos i observacions, com la ciència més purament objectiva solia proposar. Des d’una perspectiva ortodoxa, aquestes implicacions eren inadmissibles per l’acadèmia científica del moment.

Ellen Swallow s’avançava fa ja 150 anys al concepte One Health? 

Avui un dels temes de més actualitat en el món de la investigació científica és el concepte de One Health amb la idea que hi ha una sola salut i que la salut humana està connectada i depèn de la salut dels ecosistemes i els sers vius que hi viuen.

Actualment, el canvi global, és a dir, els efectes i els motors de canvi que els humans hem produït i estem produint sobre els ecosistemes, comunitats i poblacions i els seus processos i interaccions, són un dels principals temes de recerca en l’ecologia. En canvi, si fem una ullada a la bibliografia clàssica de l’ecologia, són pocs els llibres amb continguts on aparegui també l’ésser humà com a factor de l’ecosistema. Això entra en conflicte amb la realitat. Per sort, a les recents dècades, el canvi global també s’inclou com a unitat als temaris de les assignatures d’ecologia i apareix en els llibres de text més moderns, tot i que sovint, encara se li doni poca importància. Així, queda clar com, ja al segle XIX, una dona de ciència s’avançava als nostres temps fent èmfasi en la importància d’incloure els humans i el benestar humà en l’estudi dels ecosistemes. Avui un dels temes de més actualitat al món de la investigació científica és el concepte de One Health, impulsat principalment per l’ONU, amb la idea que hi ha una sola salut i que la salut humana està connectada i depèn de la salut dels ecosistemes i els éssers vius que hi viuen. En fi, una altra versió del concepte d’ecologia humana, un concepte que ja al 1892 va ser descrit per primera vegada per l’Ellen Swallow.