Què està passant? És hivern i tens la sensació que cada any és més càlid. Llegeixes les notícies i sembla que augmenten els esdeveniments extrems: incendis freqüents, inundacions, sequeres greus, etc. El canvi climàtic no és un problema del futur: ja vivim els seus efectes. Però, com conèixer el seu abast a les diferents regions del món? Ens hi podem adaptar? És possible frenar-lo o reduir els seus efectes? Aquestes són algunes de les qüestions que respon l’IPCC.
El conegut com a IPCC correspon amb les sigles del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic. La iniciativa va ser impulsada per l’organització World Meteorological Organization (WMO) juntament amb el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) el 1988. El seu objectiu és proporcionar als governs evidències científiques sobre els efectes del canvi climàtic i facilitar el desenvolupament de polítiques d’adaptació i mitigació. Per aconseguir la màxima informació objectiva, la participació en l’IPCC està oberta a tots els països membres de l’organització WMO i Nacions Unides i actualment compta amb 195 integrants.
El seu objectiu és proporcionar als governs evidències científiques sobre els efectes del canvi climàtic i facilitar el desenvolupament de polítiques d'adaptació i mitigació. Per aconseguir la màxima informació objectiva, la participació a l'IPCC està oberta a tots els països membres de l'organització WMO i Nacions Unides i actualment compta amb 195 integrants.
Quines diferències hi ha entre ‘adaptació’ i ‘mitigació’? Per què les consideren per separat? L’adaptació inclou les mesures que necessitem per ajustar-nos als efectes actuals i futurs del canvi climàtic. Per exemple, implementar noves formes d’agricultura en un context en el qual cada vegada hi haurà més sequeres o la planificació i gestió dels recursos naturals. En canvi, la mitigació es refereix a implementar accions per tal que els efectes del canvi climàtic siguin menys greus, per exemple, evitar o reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
L’IPCC no duu a terme una activitat de recerca pròpia, sinó que basa la seva tasca en avaluar una selecció de milers de publicacions i treballs científics sobre el canvi climàtic. Tot el coneixement el sintetitzen centenars de científics i científiques voluntàries a través d’informes que s’actualitzen periòdicament. Aquesta comunitat científica la conformen persones expertes en diversos àmbits, des del científic fins al socioeconòmic.
Els informes de l’IPCC també tenen un vincle amb la diplomàcia científica. És a dir, influeixen en polítiques exteriors i acords internacionals. Per exemple, el cinquè informe va aportar evidències científiques sobre el canvi climàtic antròpic i això va derivar en l’Acord de París de 2015.
Cinc informes fins ara
Des del 88, l’IPCC ja ha elaborat cinc informes. Actualment es treballa en la publicació del sisè, que es divideix en tres parts. La primera es va publicar l’agost de 2021 i recull les bases físiques del canvi climàtic. La segona se centra en els impactes del canvi climàtic, adaptació i vulnerabilitat, i es va fer públic el 28 de febrer de 2022. La tercera part es difondrà en uns mesos i sintetitzarà la mitigació del canvi climàtic.
L’IPCC també ha publicat tres documents especials en paral·lel al sisè cicle d’avaluació. En 2018, en van publicar un que alertava sobre els impactes de l’escalfament global, que és d’1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. L’any 2019 van publicar un altre informe especial que abordava temes com ara la degradació dels sòls, la seguretat alimentària i el flux dels gasos d’efecte d’hivernacle en els ecosistemes terrestres. Més recentment, el 2020, se’n va difondre un altre sobre els efectes del canvi climàtic en l’oceà i la criosfera, la part de l’escorça terrestre en la qual es forma el gel.
Sisè cicle d’avaluació, quines són les conclusions?
La primera part va combinar les proves físiques més recents sobre la crisi climàtica, incloent-hi, entre d’altres, estudis paleoclimàtics, observacions i simulacions climàtiques globals i regionals. El resultat? Demostra que el canvi climàtic és generalitzat, ràpid i s’està intensificant a causa de l’activitat humana.
Pel que fa als resultats de la segona part, adverteix que si no es redueixen les emissions les properes dècades i se supera temporalment el nivell d’escalfament establert a l’Acord de París (1.5 °C), es produiran impactes greus, alguns dels quals seran irreversibles. La conca mediterrània és una de les zones que pot sofrir més conseqüències, entre d’altres, fortes sequeres i pujada del nivell del mar.
Aquesta segona part l’han preparada 270 científics i científiques de 67 països diferents. Inclou 18 capítols que analitzaven l’impacte, les vulnerabilitats i l’adaptació al canvi climàtic en diversos àmbits, ecosistemes i continents. Entre els capítols s’hi inclouen l’anàlisi dels ecosistemes terrestres i d’aigua dolça; ecosistemes oceànics i costaners; ciutats i infraestructures, pobresa i desenvolupament sostenible; gestió de riscos, etc.
L’informe també relaciona la pèrdua de biodiversitat amb el canvi climàtic, gràcies al treball, en part, de Jofre Carnicer, autor de l’IPCC, investigador del CREAF i professor de la Universitat de Barcelona–IRBIO. En concret, l’autor alerta en els seus estudis més recents que les prediccions dels impactes del canvi climàtic sobre la biodiversitat no són fiables si no es tenen en compte els microclimes o els refugis climàtics.
