Què són els serveis ecosistèmics?

Cavalls pasturant en un bosc. Autor: CREAF
Cavalls pasturant en un bosc. Autor: CREAF

Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Un servei ecosistèmic deriva de les funcions pròpies dels ecosistemes.

Cavalls pasturant en un bosc. Autor: CREAF
Cavalls pasturant tranquil·lament en un bosc. Autor: CREAF

Per exemple, una funció clau als ecosistemes és l’acumulació de biomassa vegetal gràcies a la fotosíntesi de les plantes. El servei ecosistèmic que se’n deriva, mirat sempre des d’una òptica humana, seria la captació de CO2 atmosfèric, que passa a formar part de les estructures llenyoses de les plantes, i disminueix el diòxid de carboniatmosfèric, un dels principals gasos d’efecte hivernacle.

De serveis ecosistèmics n’hi ha de quatre tipus diferents, segons el benefici que ofereixin:

  1. Els serveis d’aprovisionament són aquells referits a la quantitat de béns o matèries primeres que un ecosistema ofereix, com la fusta, l’aigua o els aliments.
  2. Els serveis de regulació són aquells que es deriven de les funcions clau dels ecosistemes, que ajuden a reduir certs impactes locals i globals (per exemple la regulació del clima i del cicle de l’aigua, el control de l’erosió del sòl, la pol·linització…).
  3. Els serveis culturals són aquells que estan relacionats amb el lleure, l’oci o aspectes més generals de la cultura.
  4. Els serveis de suport, com la biodiversitat i els processos naturals de l’ecosistema, que garanteixen bona part dels anteriors.

Els serveis ecosistèmics, per tant, combinen la preservació del medi natural alhora que se’n fa un ús i desenvolupament sostenibles.

Així doncs, els serveis ecosistèmics són cada vegada més el centre de les polítiques nacionals i europees. S’utilitzen com a indicadors de la qualitat de la nostra interacció amb l’entorn. El següent pas és, per tant, situar els serveis ecosistèmics al centre de la presa de decisions i de les polítiques ambientals. Això ens permetrà tenir eines per identificar quines opcions de gestió ens ajuden a mitigar els efectes del canvi global, en optimitzen els beneficis socials, i ens eviten costos i riscos potencials per als ecosistemes i les societats.

Necessites un centre expert en Serveis Ecosistèmics?

Contacta amb el CREAF a contacte@creaf.uab.cat

La nostra experiència:

  • Vulnerabilitat social i ecològica: Identifiquem els serveis ecosistèmics de les conques hidrogràfiques per poder establir mesures d’adaptació per incrementar la seva resiliència.
  • Definició, avaluació i cartografia d’indicadors biofísics: Mesurem les principals funcions i serveis ecosistèmics dels boscos, tant de provisió (bolets, aigua dolça), regulació (capacitat d’embornal de carboni dels boscos, regulació hídrica), culturals (turisme de natura) i de suport (biodiversitat).
  • Predicció i models: Fem prediccions dels impactes i de l’adaptació dels serveis ecosistèmics al canvi global i als fenòmens climàtics extrems. Per fer-ho integrem models de canvis d’usos del sòl, forestals i de paisatge.
  • Teledetecció i SIG: Fem cartografia i seguiment en el temps i en l’espai d’indicadors de serveis ecosistèmics basats en dades de teledetecció (Landsat, MODIS, Sentinel, etc.)
  • Sinèrgies i compromisos: Analitzem les sinèrgies i compromisos entre els diferents serveis ecosistèmics tant en el territori (relacions espacials) com al llarg del temps (relacions temporals); així com les relacions entre fluxos de demanda i provisió de serveis.
  • Microorganismes del sòl: Estudiem els serveis que ofereix els microorganismes del sòl, incloent-hi la regulació d’alguns cicles biogeoquímics terrestres com ara la retenció i alliberament de N i C.
  • Ciència ciutadana: Desenvolupem indicadors de serveis ecosistèmics a partir de ciència ciutadana. Aquests projectes generen dades a gran escala, tant a partir de metodologies estandarditzades com d’observacions oportunistes. Els indicadors desenvolupats van des dels serveis de suport i regulació als serveis culturals.
  • Comunitats pol·linitzadores: Estudiem les comunitats de pol·linitzadors que ens proveeixen del servei de pol·linització. Analitzem la seva relació amb la producció de fruits i llavors tant en el medi natural com en els sistemes agrícoles.
  • Plagues: Estudiem la comunitat d’insectes que poden actuar com enemics naturals de plagues de fruiters.


El CREAF té en els serveis ecosistèmics una part important de la seva recerca, dins la línia d’investigació d’Ecologia funcional i Canvi Global.

Articles relacionats

Photo by Kelly Sikkema on Unsplash
Coneixement
Carles Castell Puig

2020, l’any de… de què?

Aquest 2020 que acabem de deixar serà molt recordat, sens dubte, i de manera no gaire positiva. Més enllà de les persones que han perdut

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia