Search

Què són les solucions basades en la natura? 

L'art ja fa anys que representa la necessitat de vincular-nos amb la natura. Quadre expressionista 'Grup de personatges al bosc' de Joan Miró el gener de 1931. Oli sobre tela que es pot visitar a la Fundació Joan Miró (Barcelona).
L'art ja fa anys que representa la necessitat de vincular-nos amb la natura. Quadre expressionista 'Grup de personatges al bosc' de Joan Miró el gener de 1931. Oli sobre tela que es pot visitar a la Fundació Joan Miró (Barcelona).

Just ara fa un any que es va arribar (per fi) a un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta. Prenia el nom de ‘Marc Mundial per la biodiversitat Kunming-Montreal’, però es va donar a conèixer com el “pacte 30×30”, perquè proposava restaurar el 30% de la natura i conservar-ne un altre 30% de cares a 2030. D’entre el llistat d’accions que caldria prendre per aconseguir-ho en destacava una, perquè apareixia repetidament: apostar per les solucions basades en la natura. En la mateixa línia, les polítiques europees que marquen com hem d’adaptar-nos a la crisi climàtica proposen afegir aquestes famoses solucions als Objectius de Desenvolupament Sostenible i al currículum escolar, per donar-les a conèixer entre els més joves. Desgranem què són les solucions basades en la natura, quins exemples n’estudiem al CREAF i perquè són una mesura clau en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat i la restauració dels ecosistemes. 

La natura ofereix solucions intel·ligents. En canvi, l’espècie humana no sempre hem estat tan hàbils; desconnectats de la natura hem anat a buscar solucions basades en la tecnologia o en el ciment en la majoria de reptes que se’ns han posat per davant. 

La natura porta anys i anys d’història adaptant-se  i solucionant  problemes que apareixen. Si un pinsà necessita obrir determinades llavors per menjar, la selecció natural ha acabat afavorint que tingui una forma de bec adequada per aconseguir-ho. Si un tipus de bosc depèn especialment de la humitat del sòl i de l’ambient per a funcionar correctament, els arbres que hi creixen tenen les copes més amples. La natura ofereix solucions intel·ligents. En canvi, l’espècie humana no sempre hem estat tan hàbils; desconnectats de la natura hem anat a buscar solucions basades en la tecnologia o en el ciment en la majoria de reptes que se’ns han posat per davant. Per exemple, enlloc de plantar arbres que ens ofereixin ombra per resguardar-nos de la calor, hem afegit metres i metres de ciment i alguns tendals metàl·lics entre mig. Aquestes solucions tecnològiques normalment son cares, tenen impactes ambientals i només serveixen per solucionar un problema a la vegada. En canvi, les solucions basades en la natura (també conegudes com nature-based solutions de l’anglès) són precisament estratègies que es fonamenten en   la natura, que son eficaces i que busquen  solucionar un repte humà a la vegada que es retornen els ecosistemes a un bon estat de salut. Són una estratègia per recuperar les funcions naturals, restaurar el nostre planeta i fer-nos més resilients davant la crisi climàtica. 

Les solucions basades en la natura també s'anomenen solucions "verdes", perquè s'enfronten a les solucions "grises" que utilitzen ciment, obres, tecnologia, etc.

Una natura sana, vigorosa i que funciona, amb tots els seus processos a ple rendiment,capaç de produir, fruits, fusta, filtrar aigua i aire, mantenir flora i fauna, és un regal pel propi planeta i per nosaltres mateixes. Quan enlloc de fer servir el ciment i les màquines, fem servir la natura, trobem que podem reduir el risc dels desastres naturals, que els cultius ens ofereixen més aliments, que la salut humana no empitjora i que el canvi climàtic es fa més suportable. La necessitem per protegir-nos del futur que ens espera. I és justament aquesta tendència al reverdiment i la recuperació de la natura que fa que les solucions basades en la natura també s’anomenim solucions “verdes”, perquè s’enfronten a les solucions “grises” que utilitzen ciment, obres, tecnologia, etc. i que han predominat en les polítiques ambientals fins ara. 

3 exemples de solucions basades en la natura

(1) Recuperar l’aigua sense més ciment

Un dels ecosistemes més perjudicats davant la crisi ecosocial és el litoral i les seves conques hidrogràfiques. Són espais que ens ofereixen multitud de beneficis, des de l’aigua que bevem fins a la sorra on posem la tovallola els diumenges. Malauradament, els hem anat explotant amb diverses solucions grises que passat un temps han deixen de ser-nos útils, com són els canals de fabricació cimentada i els embassaments enormes.  Una mostra és que ens falta l’aigua (i no només per sequera meteorològica, tot i tenir aquestes grans infraestructures) i que el litoral està al límit i ja no ens protegeix de les inundacions, les grans onades i els temporals, per molts traspassos de sorra que fem amb grans grues. Per posar-hi remei, la nostra investigadora Annelies Broekman proposa mesures que restaurin la natura i que tinguin una visió a llarg termini, com són la recuperació dels aqüífers i l’ús de l’aigua més sostenible per part dels sectors industrials i agrícoles. Cal canviar el xip.  

“Curar els nostres aqüífers i reduir el consum són les opcions més intel·ligents per garantir les reserves d’aigua davant les futures sequeres”. ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF i experta en gestió de l’aigua.

(2) Disminuir el risc d’allaus i esllavissades

La pèrdua de boscos madurs, el canvi d’usos del sòl i la disminució de la humitat i matèria orgànica estan erosionant el terra que trepitgem. Està clar que moltes de les solucions que s’han proposat per frenar aquesta erosió, la major part de les quals són tecnològiques i artificials, no han funcionat i per això ara comencen a presentar-se les NBS com a nou horitzó. Quines són les més convenients en cada cas? Aquest ha estat precisament l’objectiu del projecte PHUSICOS del CREAF, que ha coordinat l’ecòloga del sòl Pilar Andrés; i més concretament en l’alta muntanya. Cal tenir present que l’erosió dels sòls a les muntanyes suposa un risc molt elevat per les persones, doncs potencia les allaus de neu, les esllavissades i enfonsaments de carreteres i de determinats cultius. Avaluar l’impacte ambiental que poden tenir noves mesures en un ecosistema és crucial, tot i que siguin mesures basades en la natura, ja que poden aplicar-se algunes erròniament o pensar-se que les solucions basades en la natura sempre són convenients i poden no ser-ho. 

Durant quatre anys, l’equip de PHUSICOS ha analitzat dues zones del Pirineu i una a Itàlia. Les dues primeres tenien problemes amb els despreniments de sòl i van solucionar-se gràcies a plantacions en boscos (o plantacions d’arbres), que amb les seves arrels i l’aportació extra de matèria orgànica eviten l’erosió. El cas d’Itàlia va ser més problemàtic, ja que es tractava d’una zona de torberes que s’estava assecant i tenia molta agricultura al voltant. Això vol dir que es tractava d’un sòl amb una alta quantitat de fertilitzats, insecticides, etc. i probablement una aigua de baixa qualitat. Després de recollir aproximadament 200 mostres de sòl i analitzar-les es va determinar que les solucions basades en la natura no solucionarien el problema, sinó que era necessària una bona estratègia de prevenció i disminuir els contaminants del voltant . Aquest és un bon exemple per recordar que les NBS no són cap vareta màgica quan parlem de restauració de sòl i que la clau està en evitar arribar a un punt de degradació del sòl tan preocupant. 

Enrique Doblas

Davant un problema ambiental, el primer pas és estructurar el treball de camp i decidir quines mostres cal recollir i amb quin objectiu. Cal fer sempre un disseny experimental per evitar aplicar solucions ineficaces”. ENRIQUE DOBLAS, científic del projecte PHUSICOS

(3) Retornar un sòl a la vida

Si seguim pensant en les problemàtiques que hem de gestionar urgentment ens topem amb la degradació i l’alta contaminació que estan patint els nostres sòls. Algunes de les tècniques de restauració se centren en l’ús de productes químics o la retenció amb estructures artificials, però el nostre investigador Vicenç Carabassa aposta per fer ús de les solucions basades en la natura. A través de diferents materials orgànics busca restaurar els sòls degradats d’abocadors, pedreres i altres terrenys i retornar-los a la seva forma més natural. Aquesta tècnica de restauració dona lloc a sòls de nova creació, que es coneixen amb el nom de tecnosols, alhora que es millora la pròpia salut del sòl. Un altre dels materials que pot aplicar-se als sòls que es volen recuperar és el biochar o biocarbó, un material que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. S’aplica al sòl directament, no es crema com el carbó clàssic, i en millora la fertilitat i estimula l’activitat microbiana

Vicenç Carabassa

“Fa anys que estudiem els diferents tipus d’esmenes orgàniques, perquè cal saber amb detall com actuen sobre cada sòl, quines dosis són necessàries per restaurar-lo i si ajuden a retenir carboni”. VICENÇ CARABASSA, investigador del CREAF.

En altres casos, els sòls necessiten una aportació extra d’humitat enlloc d’una afegida de nutrients per estar més “vius”. És el cas del projecte LIFE Nieblas, al qual també està implicat Carabassa, que se centra en l’ús de captadors de boira per restaurar els boscos de laurisilva de Canàries. Ara mateix està instal·lat en 35 hectàrees de l’illa i l’objectiu és recollir 215.000 litres d’aigua. Un cop demostrada l’efectivitat d’aquesta tècnica tan innovadora, la intenció és implantar-ho a la conca Mediterrània i a Portugal per combatre la desertificació. Tornar a tenir una bona vegetació en un terra degradat ajuda a mantenir l’estructura d’aquest sòl i mantenir la humitat òptima , tot i que no hi plogui.   

El meu avui solia ensenyar-me que els fruits de la natura poden tenir moltíssimes utilitats. Per exemple, en el jardí de casa va plantar-hi alguns arbres fruiters, perquè alhora que ens donaven fruita per autoconsum, feien bona ombra durant l’estiu. Clarament és una opció molt millor que instal·lar-hi estructures metàl·liques, que tenen un cost important de fabricació, de compra i de manteniment periòdic fins que es trenca. Al final serà veritat això de que els avis i les àvies ja ens dien cap a on havien d’anar tot plegat i tenien raó. 

REFERÈNCIES:

  • European Commission, Directorate-General for Research and Innovation, Evaluating the impact of nature-based solutions : a summary for policy makers, Publications Office, 2021, https://data.europa.eu/doi/10.2777/521937 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia