Search

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta! El concepte, en realitat, va molt més enllà. La gestió forestal també és fer una replantació en una muntanya per evitar que hi hagi escorrenties o introduir grans herbívors en un prat per a que l’espai no l’envaeixin nous boscos. Hem parlat amb el nostre investigador i catedràtic de la UAB Francisco Lloret i ens ha explicat de manera molt planera que existeixen diferents tipus de gestió forestal. Comencem. 

Des d’un punt de vista general, podríem reconèixer 4 grans grups tipus de gestió forestal, segons quin sigui el seu objectiu i els serveis del bosc que volem potenciar:  

  • la gestió paisatgística si predomina un propòsit cultural,  
  • la silvicultura per fer aprofitament,  
  • la gestió protectora si l’objectiu és fomentar la regulació hídrica del bosc i/o protegir-ne el sòls i/o lluitar contra el canvi climàtic, 
  • la dinàmica lliure si la intenció principal és conservar la biodiversitat que hi viu.

Això no vol dir que un mateix tipus de gestió no pugui proporcionar diversos serveis ecosistèmics al mateix temps; precisament la clau d’una bona gestió forestal rau en trobar com poden potenciar-se el màxim de serveis del bosc al mateix temps i no intensificar-ne només un. El bosc és multifuncional, aprofitem-ho!

GESTIÓ PROTECTORA 

La gestió que s’enfoca en protegir el sòl, l’aigua i els cicles naturals del bosc és coneguda com reguladora o protectora. També podem incloure ací la capacitat dels boscos d’incidir en el clima, per exemple retirant CO2 de l‘atmosfera. Pot combinar-se amb d’altres serveis ambientals del bosc, com la protecció de la biodiversitat i en cert punt l’aprofitament. Un cas molt simbòlic que demostra com d’important és la gestió protectora el trobem a les muntanyes de Prades. Resulta que al segle XX es van haver de fer replantacions d’arbres a Poblet per evitar que la muntanya se n’anés en norris, ja que s’havia talat massivament el bosc per a fusta i no hi havia arrels que sostinguessin el sòl. Això és perquè les arrels dels arbres tenen una funció molt important per nosaltres: fixar el terra, compactar-lo, mantenir-lo en forma. 

D’altra banda, també parlem de gestió protectora quan afavorim els boscos  –o eliminem alguns arbres– en les conques del els rius, per tenir uns cabdals regulars i esmorteir les avingudes. L’objectiu en aquest cas és regular la quantitat d’aigua que tenim per uns usos i per d’altres. 

Comparativa de l’estat del bosc en el cas de Poblet.

SILVICULTURA 

Quan parlem de gestió silvícola ens referim principalment a la gestió pensada per aprofitament humà i ús econòmic dels boscos. Aquest tipus engloba pràctiques com la selecció d’espècies més productives, la plantació estratègica en algunes regions concretes,  la planificació i realització de tallades i aclarides i la extracció i comercialització de fusta, pellets o bolets. Moltes d’aquests pràctiques, sovint associades a la reducció de combustible del bosc, es fan servir també per prevenir incendis. Es tracta d’un tipus de gestió molt vinculada a les demanes de la població per dinamitzar el món rural i fer servir la fusta local com a material sostenible i de proximitat. Això sí: cal trobar pràctiques de gestió que permetin un desenvolupament de la bioeconomia forestal sense perjudicar la salut dels boscos i el seu bon funcionament.   

Cal trobar pràctiques de gestió que permetin un desenvolupament de la bioeconomia forestal sense perjudicar la salut dels boscos i el seu bon funcionament.   

Per plantejar la silvicultura cal fer un mapa a nivell de paisatge –de tota Catalunya, d’un parc natural, del litoral peninsular, etc. – i escollir què cal fer amb aquell bosc sense que comprometi la seva biodiversitat. Per exemple, un bosc que té molts arbres i massa joves, com passa en la successió natural després d’un incendi, es veurà beneficiat si fem aquesta gestió extractiva, perquè els arbres que romanguin podran créixer vigorosos.  

DINÀMICA LLIURE 

La dinàmica lliure és la gestió pensada per que el bosc creixi, maduri i evolucioni amb la mínima intervenció humana possible. El primer que cal remarcar sobre la dinàmica lliure és que també és un tipus de gestió forestal, ja que implica planificació i decisions estratègiques amb l’objectiu de conservar i promoure la biodiversitat del bosc. Per això, tot i que aparentment pugui semblar que es tracta de deixar un bosc sense gestió, no és cert. De fet, en alguns casos es poden fer algunes petites intervencions que ajudi al bosc a que aquesta dinàmica funcioni amb més celeritat. Per exemple, si volem protegir un bosc madur i aconseguir que conservi els seus beneficis de maduresa, podem prendre-hi algunes mesures per a que mantingui aquesta etapa durant més temps o accelerar l’arribada a aquesta fase madura en els boscos pre-madurs. És el cas de deixar fusta morta de gran mida a terra, anellar alguns arbres (treure l’escorça al voltant del tronc) perquè morin i generin aquesta fusta morta i nous espais, etc. Al mateix temps, la gestió de dinàmica lliure també pot promoure o aconsellar mesures legislatives per a que un bosc pugui evolucionar lliurament els anys que pertoqui. 

La gestió pensada en clau de conservació pot combinar-se fàcilment amb els serveis ecosistèmics culturals i de regulació i protecció de les funcions dels boscos. De ben segur que a moltes de les persones que llegiu aquest article us agrada gaudir d’un itinerari per un bosc centenari i ple de fauna i flora diversa! 

GESTIÓ PAISATGÍSTICA 

La gestió paisatgística està molt vinculada a l’ordenació del territori, perquè està pensada per triar uns models de bosc o d’altres en cada territori i gestionar-los. La intenció principal és conservar el patrimoni cultural i sovint proporciona esbarjo, salut i valors emocional a la ciutadania, però poden enfocar-se estratègicament per complir d’altres funcions en paral·lel. Per exemple, és especialment important a la planificació urbanística de les ciutats, perquè es poden prioritzar els espais verds per una funció paisatgística alhora que de millora de la connectivitat de la biodiversitat de les ciutats i de refugi climàtic per als habitants durant les onades de calor. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia