Ramon Folch, premi NAT i l’Abecedari socioecològic

Ramon Folch. Premi Nat 2020.
Ramon Folch. Premi Nat 2020.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va crear, per celebrar el seu 140 aniversari, el premi NAT a la divulgació de les ciències naturals. El premi NAT 2020 ha estat per Ramon Folch i Guillén, un dels biòlegs més lúcids i interdisciplinaris d’aquest país.

Ramon Folch rep el Premi NAT 2020 de mans d'Anna Omedes, directora del NAT. Fotograma del vídeo Lliurament del Premi NAT 2020.
Ramon Folch rep el Premi NAT 2020 de les mans d’Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Fotograma del vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.

El premi NAT s’atorgà per primer cop el 2018 a Sir David Attemborough, per la seva extraordinària trajectòria en la direcció de documentals sobre natura. El 2019 el premi fou per Elisabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, per “la seva lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència”, i hi hagué menció d’honor, a títol pòstum, a Jorge Wagensberg, sobretot per la seva innovadora tasca al front de Cosmocaixa. Enguany, aquesta menció d’honor, també a títol pòstum ha estat per la biòloga evolucionista Lynn Margulis, que va canviar, amb la seva recerca, aspectes essencials del paradigma evolutiu, i ho va saber explicar en molts treballs de divulgació.

El darrer premi NAT 2020 ha estat pel biòleg Ramon Folch i Guillén, que es defineix ell mateix com socioecòleg, “per la seva tasca de recerca, divulgació i defensa de la biodiversitat i el medi ambient a casa nostra i en l’àmbit internacional, per la creació d’eines científiques i educatives innovadores al servei de naturalistes i ecòlegs, i per l’impacte que la seva labor ha tingut en molts àmbits professionals i en la sensibilització de la societat envers la natura”. Difícilment es podria trobar algú amb més mèrits.

Ramon Folch parla del Premi Nat 2020. Fotograma del vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.
Ramon Folch parla del Premi Nat 2020. Fotograma del vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.

Ramon Folch va fer una tesi en botànica, fou professor a la UB durant set anys i director dels serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat els set anys següents. Fou l’Oficial Major encarregat de preparar la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya sota la presidència de Josep Tarradellas. Entre 1971 i 1976, va dirigir la campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural de Catalunya. El 1976 promogué i coordinà el llibre Natura, ús o abús, llibre blanc de la natura dels Països Catalans, obra col·lectiva de gran influència en el tema de la que l’IEC n’ha publicat recentment una nova versió, la tercera, aquesta on line.

Va dirigir l’edició de la immensa i memorable Història Natural dels Països Catalans (15 volums) i de Biosfera (10 volums). Entre 1987 i 1988 va dirigir i presentar la inoblidable sèrie televisiva Mediterrània de TV3 (50 capítols). Fou consultor en gestió ambiental de la UNESCO i del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, secretari del comitè espanyol del Programa MAB/UNESCO, catedràtic de Metatècnia Industrial i Socioecologia de l’Institut Català de Tecnologia de Barcelona entre 1996  i 1998. Folch ha buscat sempre moure’s en camps interdisciplinaris, mirant de dur les idees sostenibilistes a enginyers, arquitectes, economistes, sociòlegs, metges, empresaris o polítics, i no sols a casa sinó en els àmbits estatal i internacional. Per això no és estrany saber que va fundar i presidir el Consorci Inter-hospitalari de Cooperació, que treballava sobretot a l’Àfrica i Amèrica Llatina, i que presidí la Junta administrativa de l’Hospital Clínic. Va presidir el Consell Social de la UPC entre 2004 i 2008. Va ser secretari general del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (La Plata, Argentina) i professor de la cátedra UNESCO/FLACAM para el Desarrollo Sustentable entre 1989  i 2006.

Ramon Folch durant la seva etapa en la UNESCO. Foto: Vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.
Ramon Folch durant la seva etapa en la UNESCO. Foto: Vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.

El 1994 fundà ERF (Estudi Ramon Folch i Associats), una consultoria ambiental dedicada al desenvolupament d’una aproximació sostenibilista en la gestió territorial i el disseny urbanístic que ha estat el seu principal projecte empresarial. Ha estat comissari de diverses grans exposicions sobre medi ambient. És el director tècnic de la revista digital Sostenible.cat. Col·labora regularment amb El Periódico i amb la revista Mètode. Ha escrit, a més dels ja esmentats, una vintena de llibres, sol o amb col·laboradors. Incansable viatger per tot el món, ho ha reflectit a La dèria de mirar. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i va presidir la Institució Catalana d’Història Natural de 1986 a 1990. Ha obtingut nombrosos reconeixements, com el premi Òmnium de televisió (1989), el premi d’honor Lluís Carulla (1990), la medalla Narcís Monturiol (1991), el premi Alzina del GOB (1992), el Ciutat de Barcelona (2004), el de Medi Ambient de la Generalitat (1995), i és col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Ramon Folch treballant sobre mapes. Foto: Vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.
Ramon Folch treballant sobre mapes. Foto: Vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.

Com a representant de l’IEC, Ramon Folch va intervenir en els primers passos de la proposta que vam fer, amb el Rector de la UAB, a la Diputació de Barcelona i, després, a la Conselleria d’Agricultura, de crear un Institut d’Ecologia Terrestre, que acabaria donant lloc al CREAF. El vaig conèixer quan estudiàvem, ell anava dos cursos rere el meu però ja es feia notar. Vam coincidir al departament de Botànica de la Facultat de Biologia de la UB quan encara era a la plaça Universitat i tots dos, amb en Josep Maria Camarasa, vam participar en un viatge d’estudi a Mallorca organitzat per Oriol de Bolòs i Josep Vigo i relacionat amb la Flora de Catalunya. Vam fer, amb altres persones, un parell de viatges a l’Àfrica (Marroc i Mali). Al llarg d’aquesta impressionant trajectòria seva, he tingut l’honor i el plaer de col·laborar amb ell en un munt d’activitats i comissions, tantes que ja em seria impossible recordar-les totes, des del Llibre blanc de la natura, la Història Natural dels Països Catalans o el volum El territorio como sistema al comitè MAB espanyol, fins al Consell de Protecció de la Natura, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya o el Patronat de la Fundació Territori i Paisatge. Ens ajudà a obtenir un ajut de la desapareguda Caixa de Barcelona per fer treballs de recollida de dades sobre ecofisiologia de plantes mediterrànies dels Països Catalans, que van servir per aportar informació nova al volum que jo coordinava sobre ecosistemes terrestres de la Història Natural dels Països Catalans que ell dirigia. L’ajut ens permeté fer tres campanyes de treball de camp amb els meus estudiants de Biogeografia a Menorca, Mallorca i País Valencià. Hi ha ex-alumnes que m’han dit que aquelles campanyes van ser per ells inoblidables.

Ramon Folch, passat i present. Fotograma del vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.
Ramon Folch, passat i present. Fotograma del vídeo Lliurament dels Premis Nat 2020.

Fa poc, vaig dedicar un article del nostre blog al llibre que Ramon Folch havia publicat amb la seva dona, Josepa Bru. I acaba de publicar una selecció dels seus articles curts per Mètode i altres revistes (Folch, R., 2021. Abecedari Socioecològic, Mètode, València) que constitueixen una lectura molt recomanable, on hi trobareu coneixement, cultura i claredat d’exposició.

En Ramon Folch ha contribuït molt, no només a fer conèixer a casa nostra la necessitat de preservar i gestionar millor la natura, sinó també a fer entendre que hi havia solucions diferents a les que s’aplicaven de manera usual, solucions basades en el coneixement científic dels aspectes ecològics i socials, oferint, en la recerca de la sostenibilitat, una visió sempre lúcida de la nostra relació amb l’entorn.

Vídeo de lliurament dels Premis Nat 2020.

 

Articles relacionats

Bosc dels Estats Units després d'un incendi. Autor: Francisco Lloret
Coneixement
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

L’ús del terme ‘resiliència’ s’ha estès. Però l’èxit comporta riscos. Quan es tracta de conceptes complexos encapsulats en una paraula, el risc es tradueix en

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia