Buscar

Chat GPT subestima la urgencia climática en el estudio de las plantas

ChatGPT no contempla aspectos como la urgencia climática, el contexto político, estudios más recientes o la necesidad de plantear investigaciones multidisciplinarias. Foto: Mikhail Nilov (CC0)
ChatGPT no contempla aspectos como la urgencia climática, el contexto político, estudios más recientes o la necesidad de plantear investigaciones multidisciplinarias. Foto: Mikhail Nilov (CC0)

Un nou estudi publicat en Trends in Plant Science demostra que ChatGPT pot ajudar a formular preguntes científiques sobre plantes, tot i que les propostes són limitades, ja que no li dona molta rellevància al canvi climàtic o a la captura de carboni, en comparació amb el pes que sí té per a la comunitat científica. A més, no contempla aspectes com el context polític, estudis més recents o la necessitat de plantejar recerques multidisciplinàries. En vista d’aquests resultats, l’equip d’autors alerta que el llistat ha d’enriquir-se sempre amb la mirada humana. “Hem detectat un biaix cap al contingut més abundant. Així que, si ens baséssim en aquesta tecnologia, ens arrisquem a estrènyer la perspectiva científica”, comenta Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors. Un exemple d’aquest biaix és que, segons ChatGPT, la prioritat número ú de les recerques hauria de ser desenvolupar productes sostenibles amb plantes, “creiem que el motiu és que hi ha molt de contingut a internet que relaciona plantes i productes fitosanitaris, medicaments, roba, etc.”, apunta Peñuelas.

“Hem detectat un biaix cap al contingut més abundant. Així que, si ens basem en aquesta tecnologia, ens arrisquem a estrènyer la perspectiva científica”

JOSEP PEÑUELAS, investigador CSIC al CREAF i autor de l’estudi.

Las 100 prioridades

El ChatGPT no li va donar molta importància al canvi climàtic o a la captura de carboni, en comparació amb el pes que sí té per a la comunitat científica.

Per a dur a terme la recerca els autors van preguntar a ChatGPT els 100 temes crítics en els quals la ciència de les plantes ha de centrar-se en els pròxim anys. Les respostes les van comparar amb un estudi científic internacional en el qual es ja s’havien consensuat aquestes 100 preguntes. “El nostre objectiu era avaluar les diferències i saber fins a quin punt els resultats eren similars”, explica Peñuelas. Quan van comparar totes dues llistes, van observar que les dues incloïen temes com ara les interaccions entre plantes i pol·linitzadors, la fixació del nitrogen o l’ús de plantes per a elaborar productes sostenibles. No obstant això, ChatGPT no va incloure preguntes que els investigadors consideren molt rellevants. Entre elles, temàtiques relacionades amb el canvi climàtic i la captura de carboni, “molt presents en l’agenda social i política”, explica Peñuelas. Tampoc va proposar temes capdavanters com l’estudi del sistema immune de les plantes o priming, que pot contribuir a desenvolupar ‘vacunes vegetals’ contra patògens, insectes i altres estressors o investigar el potencial de les algues marines per a disminuir la contaminació “probablement perquè encara no hi ha molta informació publicada”, aclareix Peñuelas.

Nubes con las 50 palabras más frecuentes en las 100 preguntas importantes a las cuales se enfrenta el estudio de las plantas: a la izquierda las obtenidas mediante ChatGPT y a la derecha las provenientes de los investigadores e investigadoras. Autor: Agathokleous, E. et al.
Nubes con las 50 palabras más frecuentes en las 100 preguntas importantes a las cuales se enfrenta el estudio de las plantas: a la izquierda las obtenidas mediante ChatGPT y a la derecha las provenientes de los investigadores e investigadoras. Autor: Agathokleous, E. et al. (Figure 1)

Por otro lado, también consultaron con el Chat GPT los 10 temas más relevantes de la ciencia de las plantas y dónde debería poner el foco la investigación en la segunda mitad del siglo XXI y el siglo XXII. Respondió de manera diferente a cada pregunta, “esto demuestra que es capaz de dar respuestas diferentes según el escenario”, comenta Peñuelas.

En la recerca han participat el CREAF, el CSIC, la Universitat de Nanjing, la Universitat de Berlín i l’Institut de Recerca Avançada sobre Biodiversitat de Berlín-Brandenburg (BBIB). Els autors conclouen que ChatGPT pot estalviar temps a l’hora de revisar bibliografia i analitzar-la, però alerten que s’ha d’utilitzar amb molta cautela i sempre comptant amb la visió de la comunitat científica.

Las limitaciones de basar la ciencia en la IA

ChatGPT no té en compte qüestions que requereixen una comprensió més profunda del món

Els resultats de la recerca també revelen que ChatGPT no té en compte qüestions que requereixen una comprensió més profunda del món » imprescindible per a que la ciència avanci». Per exemple, no menciona que és important transferir els resultats científics a la política; enfortir el vincle entre ciència i societat; mantenir la biodiversitat genètica de la vegetació, essencial en un context de crisi climàtica i de biodiversitat, o la importància que la ciència col·labori amb altres disciplines, per exemple, l’arquitectura o l’enginyeria per a reverdir les ciutats o el sector agrícola per a abordar la seguretat alimentària. “Aquests matisos, de moment, encara no els pot apreciar”.

Artículo de referencia

Agathokleous, E., Rillig, M.C., Peñuelas, J., Yu, Z. 2023. One hundred important questions facing plant science derived using a large language model. Trends in Plant Science https://doi.org/10.1016/j.tplants.2023.06.008

Artículos relacionados

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Noticias
Anna Ramon

Los bosques europeos pierden orquídeas, pero ganan rosas

Un estudio internacional liderado por el CREAF determina que la biodiversidad del sotobosque europeo se ha mantenido estable en los últimos 40 años, aunque ha habido extinciones y nuevas aportaciones a escala local.

Sa Foradada, Menorca (Font: Crispin Jones a Unsplash)
Noticias
Florencia Florido

Una Mediterránea unida por la ciencia puede impulsar la acción climática

El CREAF y la Unión por el Mediterráneo promueven la diplomacia científica para hacer frente a los grandes retos regionales derivados de la emergencia climática. Para ello, han organizado conjuntamente el workshop “Increasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” y han publicado un informe ya disponible en acceso abierto.

Hemos cambiado la versión de Wordpress. Si prefieres leer esta noticia en inglés o catalán del 2020 al 2012, ve a la portada del blog, cambia el idioma con el selector del menú superior y busca la noticia en la barra de la lupa.

Date de alta en el Newsletter para recibir todas las novedades del CREAF en tu mail