Los bosques de Cataluña acumulan tanto carbono como el que su población emite en 4,4 años

Imatge tridimensional dels boscos
Imatge tridimensional dels boscos

El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.

Imatge tridimensional dels boscos
Imatge tridimensional dels boscos

A Catalunya, cada habitant emet anualment una mitjana de 5,78t de CO2. Avui, gràcies als mapes d’alta resolució dels boscos que han generat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) adscrit al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i el CREAF a partir de dades LiDAR podem saber que els boscos de Catalunya tenen emmagatzemades l’equivalent a 195 milions de tones de CO2, això correspon, de mitjana, a 4,4 anys d’emissions de CO2. Aquesta dada és una mitjana que ofereixen els mapes i varia per comarca en funció de la quantitat de bosc que té i la seva població, per exemple, els estocs de carboni dels boscos del Pallars Sobirà equivalen a 291 anys de les seves emissions, en el cas de l’Alta Ribagorça, 129 anys, en canvi, altres comarques com el Pla d’Urgell o el Barcelonès es corresponen a molt menys d’un any d’emissions. L’ICGC i el CREAF, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica Agricultura i desenvolupament Rural, han presentat la segona edició dels mapes d’alta resolució dels boscos catalans. Aquesta segona edició es pot descarregar de manera gratuïta i estan fets amb tecnologia LiDAR, això permet, per una banda, treballar a una resolució 2.500 vegades més gran que la dels inventaris forestals tradicionals, i per altra, disposar de les dades més actuals disponibles (en aquesta edició són dades del 2016-17). El mapa descriu variables tan rellevants com el carboni emmagatzemat, el diàmetre dels arbres, la seva alçada mitjana o el volum de fusta, entre d’altres, i son claus per desenvolupar i fer seguiment de polítiques forestals més efectives, així com per analitzar els canvis i impactes, planificar una millor prevenció dels incendis o dissenyar i executar projectes de caire mediambiental i d’ordenació.

El CREAF ha desenvolupat els models per a descriure cadascuna de les deu variables forestals a partir de dades de camp i mètriques obtingudes de les dades LiDAR per part de l’ICGC. A partir d’aquests models, l’ICGC ha generat i distribuït els mapes, d’una resolució excepcional.

Segons na Ariadna Just, tècnica de l’ICGC, “La monitorització del territori que fa l’ICGC proporciona eines clau per la presa de decisions, donat que aporten un coneixement amb una precisió i detall que fins ara era impensable. En concret, les dades LiDAR ens permeten mesurar les complexitats de les estructures forestals i proveir informació per la generació d’aplicacions de gestió de les masses forestals ”.

 

Jordi Vayredao

“Uns boscos ben gestionats permeten augmentar la seva capacitat com embornal de CO2 i, per tant, contribueixen en la lluita contra el canvi climàtic. Per això és tan útil tenir informació precisa, com el que ofereixen els nous mapes que avui presentem, per prendre les mesures més adequades per preservar els boscos en general i les àrees protegides, en particular ”. Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

 

Una resolució excepcional

La determinació de les variables biofísiques s’obté a partir de l’explotació de les cobertures LiDAR que realitza l’ICGC sobre tot el territori català. La tecnologia LiDAR consta d’un làser que emet polsos de llum infraroja. El sensor s’embarca en un avió i escaneja el territori. Els polsos de llum que retornen al sensor després d’il·luminar la vegetació a diferents alçades, es transformen en un núvol de punts tridimensional que permet obtenir informació de les característiques estructurals de les masses forestals.

Mapa de carboni emmagatzemat als boscos de Catalunya
Mapa de carboni emmagatzemat als boscos de Catalunya

Amb les dades LiDAR de cobertura actuals es calculen mètriques estructurals de la vegetació amb una resolució de 20 m per 20 m, mentre que als inventaris tradicionals els píxels són de 1.000m. Per exemple, fins avui es treballava amb una única unitat d’informació per a definir de forma genèrica tota la Fageda d’en Jordà (Santa Pau, la Garrotxa). Amb aquesta informació, la presa de decisions en la gestió del medi natural quedava molt limitada. Amb aquests mapes, ara es disposa de 25 unitats d’informació per cada hectàrea.

En total s’han elaborat deu mapes, un per a cadascuna de les deu característiques estructurals bàsiques que defineixen un bosc, mesurades per cada píxel: alçada mitjana, cobertura de capçades, diàmetre mitjà del tronc dels arbres, la superfície ocupen els troncs dels arbres, el volum amb escorça (m3/hectàrea), la quantitat de fulles del conjunt d’arbres, superfície ocupada per les fulles, la quantitat de fulles, branques i troncs del conjunt d’arbres, les tones de carboni emmagatzemades per hectàrea i la densitat d’arbres per hectàrea.

La geoinformació precisa de l’arbrat català podrà ser utilitzada per diversos Departaments i institucions en el marc de diverses tasques i projectes, com ara la simulació d’incendis forestals, la predicció de la humitat del sòl, la determinació de coeficients de pastura, estudis sobre l’ordenació de finques públiques, la redacció de plans forestals municipals o l’elaboració i actualització del mapa de vulnerabilitat a la sequera per tot Catalunya.

DESCARREGA DE MAPES: Tots aquests mapes de variables biofísiques dels boscos catalans es poden descarregar des del web ICGC o utilitzar com a Web Map Service (wms).

Artículos relacionados

Arnaud Mesureur en Unsplash.
Noticias
Anna Ramon

Las olas de calor apagan el latido de los árboles centroeuropeos

Cierra los ojos y piensa en el ser vivo más sólido que conoces. ¿Has pensado en un árbol? Sólido, inmóvil e impasible al paso del tiempo. Nada más lejos de la realidad y es que los troncos de los árboles laten, se contraen de día cuando se vacían de agua y se dilatan de noche al llenarse por las raíces.