Search

Annelies Broekman parla sobre la relació entre el temporal Gloria i el canvi climàtic al ‘Tot es mou’ de TV3

“La filosofia de la gestió d’un territori no pot estar basada en dominar la naturalesa i utilitzar el formigó” sentenciava l’ecòloga del CREAF aquest divendres al programa de televisió.

annelies

La darrera setmana del gener ha estat marcada pels efectes que ha deixat el temporal Gloria al seu pas: tretze morts, inundacions preocupants al territori, danys milionaris a les infraestructures i unes xifres històriques de pluges a Catalunya. Com de relacionada està la borrasca amb la situació d’emergència climàtica? El magazín d’actualitat ‘Tot es mou de la televisió pública catalana va dedicar el programa de divendres 24 de gener a indagar en aquesta qüestió amb l’Annelies Broekman.

"Amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat d'aquests temporals, fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

“Aquests fenòmens en realitat formen part del clima mediterrani. De fet, per les inundacions d’un riu que té un règim torrencial, molt típic en els rius del nostre país, existeix el mot torderades en honor al Tordera. El que hem vist ara és una torderada i forma part de la dinámica natural” explicava l’enginyera agrònoma. “El problema és que, fins ara, aquests temporals es donaven una vegada cada 100 anys i amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

Pel que fa a les causes, la Dra. Broekman aclaria que “són més complexes que l’increment de temperatura del mar. També l’aire ha pujat de temperatura i ha canviat el règim de pluges. Ara, plourà molt menys al març i juliol, que era el freqüent, i plourà més per exemple al gener. També les precipitacions seran més de cop i menys distribuïdes”.

Una mala gestió del territori

“El canvi climàtic solament afegeix un risc més a la gestió del territori i potencia que els efectes siguin devastadors. El problema real el tenim en com ho hem estat gestionant. La darrera torderada es va donar cap als anys 60 i la memòria col·lectiva no té present quin és l’espai del riu. Hem envaït l’espai amb indústria, fins i tot química perillosa, infraestructures de servei, com una dessalinitzadora i una depuradora, o amb transports com l’AVE a Girona o la línia R1 a primera línia de mar.” L’experta en gestió hídrica de la Taula de la Tordera insistia en que hem de fer una gestió conscienciada i basada en el coneixement científic, per a evitar que aquests fenòmens tinguin conseqüències tan dessoladors.

L’Annelies és investigadora del Grup d’Aigua i Canvi Global del CREAF, dedicat a l’estudi de la vulnerabilitat i la gestió de les conques mediterrànies. Formen part de mateix equip l’Anabel Sánchez, l’Eduard Pla i la Diana Pascual.

Podeu recuperar el reportatge de TV3 en aquest enllaç o veure’l a continuació.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Imatge: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Està desapareixent la primavera? 

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia