Annelies Broekman parla sobre la relació entre el temporal Gloria i el canvi climàtic al ‘Tot es mou’ de TV3

“La filosofia de la gestió d’un territori no pot estar basada en dominar la naturalesa i utilitzar el formigó” sentenciava l’ecòloga del CREAF aquest divendres al programa de televisió.

annelies

La darrera setmana del gener ha estat marcada pels efectes que ha deixat el temporal Gloria al seu pas: tretze morts, inundacions preocupants al territori, danys milionaris a les infraestructures i unes xifres històriques de pluges a Catalunya. Com de relacionada està la borrasca amb la situació d’emergència climàtica? El magazín d’actualitat ‘Tot es mou de la televisió pública catalana va dedicar el programa de divendres 24 de gener a indagar en aquesta qüestió amb l’Annelies Broekman.

"Amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat d'aquests temporals, fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

“Aquests fenòmens en realitat formen part del clima mediterrani. De fet, per les inundacions d’un riu que té un règim torrencial, molt típic en els rius del nostre país, existeix el mot torderades en honor al Tordera. El que hem vist ara és una torderada i forma part de la dinámica natural” explicava l’enginyera agrònoma. “El problema és que, fins ara, aquests temporals es donaven una vegada cada 100 anys i amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

Pel que fa a les causes, la Dra. Broekman aclaria que “són més complexes que l’increment de temperatura del mar. També l’aire ha pujat de temperatura i ha canviat el règim de pluges. Ara, plourà molt menys al març i juliol, que era el freqüent, i plourà més per exemple al gener. També les precipitacions seran més de cop i menys distribuïdes”.

Una mala gestió del territori

“El canvi climàtic solament afegeix un risc més a la gestió del territori i potencia que els efectes siguin devastadors. El problema real el tenim en com ho hem estat gestionant. La darrera torderada es va donar cap als anys 60 i la memòria col·lectiva no té present quin és l’espai del riu. Hem envaït l’espai amb indústria, fins i tot química perillosa, infraestructures de servei, com una dessalinitzadora i una depuradora, o amb transports com l’AVE a Girona o la línia R1 a primera línia de mar.” L’experta en gestió hídrica de la Taula de la Tordera insistia en que hem de fer una gestió conscienciada i basada en el coneixement científic, per a evitar que aquests fenòmens tinguin conseqüències tan dessoladors.

L’Annelies és investigadora del Grup d’Aigua i Canvi Global del CREAF, dedicat a l’estudi de la vulnerabilitat i la gestió de les conques mediterrànies. Formen part de mateix equip l’Anabel Sánchez, l’Eduard Pla i la Diana Pascual.

Podeu recuperar el reportatge de TV3 en aquest enllaç o veure’l a continuació.

Articles relacionats

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Un món sense aigua (Font: anònim, 2021)
Agenda
Florencia Florido

Una exposició de pintures mostra un món sense aigua des de la mirada dels més petits

Del 21 de setembre fins al 21 d’octubre l’Espai Nord de la Facultat de Biociències de la UAB acollirà l’exposició “Pinta’m un món sense aigua… per a que no es faci realitat”, una mostra de pintures fetes per nens i nenes que busca sensibilitzar la ciutadania sobre la protecció dels ecosistemes aquàtics.

Arnaud Mesureur a Unsplash.
Notícies
Anna Ramon

Les onades de calor apaguen el batec dels arbres centreeuropeus

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels.

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia