“La filosofia de la gestió d’un territori no pot estar basada en dominar la naturalesa i utilitzar el formigó” sentenciava l’ecòloga del CREAF aquest divendres al programa de televisió.

La darrera setmana del gener ha estat marcada pels efectes que ha deixat el temporal Gloria al seu pas: tretze morts, inundacions preocupants al territori, danys milionaris a les infraestructures i unes xifres històriques de pluges a Catalunya. Com de relacionada està la borrasca amb la situació d’emergència climàtica? El magazín d’actualitat ‘Tot es mou’ de la televisió pública catalana va dedicar el programa de divendres 24 de gener a indagar en aquesta qüestió amb l’Annelies Broekman.

"Amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat d'aquests temporals, fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

“Aquests fenòmens en realitat formen part del clima mediterrani. De fet, per les inundacions d’un riu que té un règim torrencial, molt típic en els rius del nostre país, existeix el mot torderades en honor al Tordera. El que hem vist ara és una torderada i forma part de la dinámica natural” explicava l’enginyera agrònoma. “El problema és que, fins ara, aquests temporals es donaven una vegada cada 100 anys i amb el canvi climàtic canvia la freqüència i intensitat fent que puguin donar-se cada 50 o 25 anys.”

Pel que fa a les causes, la Dra. Broekman aclaria que “són més complexes que l’increment de temperatura del mar. També l’aire ha pujat de temperatura i ha canviat el règim de pluges. Ara, plourà molt menys al març i juliol, que era el freqüent, i plourà més per exemple al gener. També les precipitacions seran més de cop i menys distribuïdes”.

Una mala gestió del territori

“El canvi climàtic solament afegeix un risc més a la gestió del territori i potencia que els efectes siguin devastadors. El problema real el tenim en com ho hem estat gestionant. La darrera torderada es va donar cap als anys 60 i la memòria col·lectiva no té present quin és l’espai del riu. Hem envaït l’espai amb indústria, fins i tot química perillosa, infraestructures de servei, com una dessalinitzadora i una depuradora, o amb transports com l’AVE a Girona o la línia R1 a primera línia de mar.” L’experta en gestió hídrica de la Taula de la Tordera insistia en que hem de fer una gestió conscienciada i basada en el coneixement científic, per a evitar que aquests fenòmens tinguin conseqüències tan dessoladors.

L’Annelies és investigadora del Grup d’Aigua i Canvi Global del CREAF, dedicat a l’estudi de la vulnerabilitat i la gestió de les conques mediterrànies. Formen part de mateix equip l’Anabel Sánchez, l’Eduard Pla i la Diana Pascual.

Podeu recuperar el reportatge de TV3 en aquest enllaç o veure’l a continuació.