Search

El BigVang parla dels incendis de 6a generació

L’investigador Lluís Brotons i la investigadora Andrea Duane destaquen que les condicions, abans excepcionals, per a que es produïssin incendis incontrolables com els de Califòrnia, Grècia o Portugal, són ara molt habituals. Cal canviar l’estratègia d’apagar les flames cap a la prevenció.

La periodista de La Vanguardia i el seu suplement digital sobre ciència BigVang Cristina Sáez ha publicat un reportatge aquest 17 d’agost que parla dels incendis de sisena generació. El cap dels GRAF, en Marc Castellnou, explica que són focs forestals on hi ha una concentració màxima de combustible i que succeeixen en un moment en què el bosc està sota unes condicions atmosfèriques radicalment càlides i inestables, amb una sequera perllongada que estressa enormement l’ecosistema. Això provoca que cremin superfícies immenses de bosc en molt poc temps, i que l’incendi sigui impossible de controlar, com ha passat recentment a Califòrnia, Grècia i Portugal.

Són focs que cada cop seran més habituals degut al canvi climàtic i que per tant cal passar d’una estratègia que passa per intentar aturar les flames cap a una de prevenció. Per a fer-ho, segons Castellnou, cal ajudar els boscos a canviar per a que resisteixin millor les noves condicions climàtiques. Una tesi amb la que coincideix l’investigador del CREAF i el CTFC Lluís Brotons, que afegeix que “el problema del bosc no és científic, sinó que és social i té també a veure amb el model econòmic de país“.

També la investigadora del CREAF i el CTFC Andrea Duane hi explica que ja s’està treballant en la previsió i que s’aprofiten les dades proporcionades pels bombers sobre els grans incendis del passat per a projectar quin tipus d’incendi i on es poden produir de nou en el futur.

Podeu llegir tot el reportatge seguint aquest enllaç.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia