Search

En Josep Peñuelas escriu sobre la seva trajectòria científica a La Vanguardia

“Corrien els últims anys vuitanta del segle passat. Havia acabat la meva tesi doctoral sota la direcció del professor Margalef”, així comença aquest petit escrit de l’investigador del CSIC al CREAF sobre la seva dedicació a la ciència.

Un cop acabada la seva tesi, en Josep Peñuelas va començar a estudiar i endinsar-se més en el món de les interaccions entre les plantes i l’atmosfera a la Universitat d’Standford. Va ser allà quan el seu equip va començar a adonar-se que les temperatures augmentaven a mesura que la crema de combustibles del planeta ho feia. Això els va fer sospitar que s’apropava un problema i van començar a recollir dades i mesures per entendre-ho millor.

“Durant mil·lions d’anys el clima de la Terra s’havia escalfat i refredat moltes vegades, però ara ho feia molt més ràpid que en qualsevol altre període de la història humana” explica Peñuelas. Amb els primers números i aquestes teories encara incipients van formar el primer informe IPCC a l’any 1990, que enguany ha arribat a la seva sisena edició.

Podeu llegir l’article ‘El dia que decidí dedicarme a la investigación’ publicat a La Vanguardia, en què l’investigador Josep Peñuelas explica la seva experiència.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia