“Corrien els últims anys vuitanta del segle passat. Havia acabat la meva tesi doctoral sota la direcció del professor Margalef”, així comença aquest petit escrit de l’investigador del CSIC al CREAF sobre la seva dedicació a la ciència.
Un cop acabada la seva tesi, en Josep Peñuelas va començar a estudiar i endinsar-se més en el món de les interaccions entre les plantes i l’atmosfera a la Universitat d’Standford. Va ser allà quan el seu equip va començar a adonar-se que les temperatures augmentaven a mesura que la crema de combustibles del planeta ho feia. Això els va fer sospitar que s’apropava un problema i van començar a recollir dades i mesures per entendre-ho millor.
“Durant mil·lions d’anys el clima de la Terra s’havia escalfat i refredat moltes vegades, però ara ho feia molt més ràpid que en qualsevol altre període de la història humana” explica Peñuelas. Amb els primers números i aquestes teories encara incipients van formar el primer informe IPCC a l’any 1990, que enguany ha arribat a la seva sisena edició.
Podeu llegir l’article ‘El dia que decidí dedicarme a la investigación’ publicat a La Vanguardia, en què l’investigador Josep Peñuelas explica la seva experiència.
