Judit Lecina explica a RNE quins boscos de la Península són prioritaris per conservar

La investigadora del CREAF ha explicat al programa Esto me suena el seu estudi, que ha identificat quins boscos tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat per emmagatzemar carboni i que, per tant, cal prioritzar la seva conservació.

thomas-tucker-998224-unsplash
Photo by Thomas Tucker on Unsplash

La Judit Lecina Díaz ha publicat recentment un estudi que explica que els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa. Arran d’això, el 4 d’octubre el programa Esto me suena de Radio Nacional de España va entrevistar la investigadora per explicar quins són els boscos de la península Ibèrica que cal conservar prioritàriament, si el que es vol és protegir la biodiversitat que alberguen i la capacitat d’emmagatzemar carboni que tenen. Aquests boscos es troben sobretot, a la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia, segons Lecina.

Podeu escoltar l’entrevista a partir del minut 9:40.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia