Search

La composició dels boscos i el CO2

L’últim inventari forestal indica que el 51% de la superfície de Catalunya són boscos, que el 1975, en canvi, només representaven el 36% del territori. Els boscos ofereixen grans beneficis, però també cal una gestió que en mantingui el bon estat i una composició variada.


A Catalunya el pi segueix sent majoritari, però s’observa un augment d’altres espècies. Entre aquestes, l’alzina és la que més s’ha estès.

Investigadors del CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, han trobat una explicació al paper que té en aquests canvis l’augment en la concentració de diòxid de carboni. Amb la llum solar, les plantes fan la fotosíntesi, procés pel qual transformen el CO2 en matèria orgànica. En principi, l’augment de CO2 hauria d’afavorir-les, però això té els seus límits i varia segons l’espècie. Les fulles dels arbres perennes, com l’alzina, són més robustes, tenen uns teixits més gruixuts que no pas les fulles d’espècies caduques com el roure.

Josep Peñuelas, investigador CREAF: “Al diòxid de carboni li costa molt més entrar fins als cloroplasts, on es du a terme la fotosíntesi, en aquest tipus de fulles que en aquest tipus de fulles. Això vol dir que en aquestes fulles dels caducifolis el diòxid de carboni entra molt més fàcilment, de manera que està molt a prop de l’òptim, de manera que un augment de les concentracions d’aquest gas no és tan beneficiós en aquests tipus de fulles com en aquests tipus de fulles d’aquí. Aquestes passaven més gana, per dir-ho d’una manera menys formal però potser més clara”.

S’ha constatat que, en general, les espècies de fulla perenne guanyen terreny a les de fulla caduca, i que, juntament amb factors diversos, com la temperatura o la disponibilitat d’aigua, la concentració de CO2 hi jugaria un paper important. I això podria provocar canvis en cadena en els ecosistemes.

Josep Peñuelas, investigador CREAF: “L’espècie dominant d’una comunitat interactua amb totes les altres d’una manera molt important i qualsevol canvi que passi a dominar una espècie o una altra canvia la comunitat d’una manera que no podem predir, però que té una influència enorme, des dels organismes del sòl fins als artròpodes que s’estan alimentant d’aquestes fulles, fins a les aus que s’alimenten d’aquests artròpodes”.

La concentració més gran de CO2 també afavoreix que les espècies perennes siguin més eficients en l’ús de l’aigua, un fet molt important tenint en compte la previsible disminució de recursos hídrics a causa del canvi climàtic.

Referència: “Evergreens favored by higher responsiveness to increased CO2”, Trends in Ecology and Evolution, març-2011, vol. 26, pàg. 136-143

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia