L’efecte papallona parla sobre la impredictibilitat dels sistemes caòtics, com la meteorologia. I precisament la relació del clima amb un lepidòpter com la processionària han portat l’investigador del CREAF i el CTFC Lluís Brotons a enlairar el seu dron sobre els boscos del Solsonès afectats per aquesta plaga. Ho hem pogut veure al darrer QuèQuiCcom.
La processionària és un insecte més conegut per la seva fase larvària que pel seu estadi de papallona. No deixa de ser curiós que aquest lepidòpter estigui relacionat amb el famós ‘efecte papallona’. Al QuèQuiCom del passat 4 de maig van tractar la complexitat dels sistemes caòtics, els quals són molt sensibles a petitíssimes variacions inicials de les seves variables. Un dels fenòmens més difícils de predir és el temps meteorològic, que a casa nostra depèn en gran part d’un fenomen atmosfèric anomenat Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, per les seves sigles en anglès).
La influència que ha tingut la meteorologia, molt benigna aquest hivern, ha estat clau per permetre la plaga de processionària als boscos de pins d’algunes zones de Catalunya, i que en Lluís Brotons ha enregistrat amb el seu dron. L’efecte papallona uneix així dos fenòmens aparentment molt distants tant per distància com per la seva pròpia naturalesa.
