Necessitem una “operació bikini” ben planificada per als nostres boscos

Vista de l'article publicat a La Vanguardia
Vista de l'article publicat a La Vanguardia

La Vanguardia publicava el dissabte 20 de juliol un article d’opinió d’en Javier Retana, director del CREAF i en Jordi Vayreda, investigador del CREAF sobre la necessitat de gestionar els boscos de cara a l’estiu i de sobre com fer-ho d’una forma sostenible.

Vista de l'article publicat a La Vanguardia
Vista de l’article publicat a La Vanguardia

Cada estiu resulta més evident que necessitem posar a punt el nostre patrimoni forestal perquè pugui suportar l’època més seca i més calorosa de l’any. Aquesta “operació bikini” no és una qüestió estètica, sinó de salut i supervivència: molts boscos han acumulat tanta biomassa que, si no els “aprimem” amb urgència i amb criteri, corren un risc elevat de morir de set o abrasats per les flames .

Dir-li operació biquini a aquesta necessitat de gestionar el bosc és una metàfora que té sentit, ja que estem parlant de reduir la biomassa de les nostres masses forestals més denses, que solen coincidir amb boscos joves o “adolescents” particularment vulnerables als riscos i rigors de l’ estiu, sobretot, a la sequera i als incendis.

Si reduïm la densitat de l’arbrat, hem de decidir què fem amb tot el material tallat. Una bona opció, sens dubte, pot ser utilitzar aquesta biomassa com a font d’energia, com demostra l’auge que està experimentant aquest aprofitament. Si es planifica adequadament, la biomassa representa una energia molt més neta que els combustibles fòssils i pot ajudar-nos a reduir la nostra dependència d’ells.

Però, quanta biomassa podem extreure dels nostres boscos seguint criteris de gestió sostenible? O, continuant amb el símil, com de sever pot ser el tractament d’aprimament sense posar en perill la salut de l’ecosistema?

De les dades dels inventaris forestals fets a Catalunya podem deduir que, si evitem tallar on el bosc sigui massa obert o el risc d’erosió sigui important, ens queden unes 370.000 hectàrees sobre les que podríem actuar (gairebé un terç de la superfície forestal) . És a dir que, com a màxim, podríem retirar 1,7 milions de tones a l’any, amb independència de la destinació que li donem a aquesta biomassa (gairebé la meitat podria ser aprofitada per a fusta).

L'ús de la biomassa com a font d'energia pot ser una excel·lent oportunitat per gestionar adequadament els nostres boscos i reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils.

Això contrasta amb les expectatives del Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020), que preveu passar de les 103 Ktep / any d’energia procedent de biomassa actuals a les 632 Ktep / any a 2020. Si s’extragués dels boscos, això representaria tallar 2,7 milions de tones anuals (un milió més que el màxim calculat). En el millor dels casos, només ens quedaria un terç del creixement anual de tots els nostres boscos per mantenir la seva necessària renovació, si volem que segueixin actuant com a embornals de CO2. N’hi ha prou?

No ho sembla. En primer lloc, perquè una extracció tan intensa no permetria cap marge de seguretat davant eventuals pertorbacions (sequeres, plagues o incendis), successos que seran cada vegada més freqüents, més extrems i més extensos, segons les previsions de canvi climàtic. I en segon lloc, perquè ens obligaria a aprofitar no només els troncs, sinó també el brancatge i les fulles, parts que representen només el 20% de la biomassa forestal però que acumulen el 50% dels nutrients, i això podria arribar a limitar el creixement del bosc a llarg termini.

Si atenem a criteris d’eficiència energètica, la biomassa forestal només hauria de servir per a la producció de calor i no per produir electricitat. A més, s’ha de considerar l’energia consumida per a la seva obtenció i el conseqüent CO2 emès al llarg de tota la cadena des de la seva obtenció fins al seu consum final (incloent la tala, el processat i el transport). En conseqüència, només hauríem instal·lar calderes on puguem garantir un subministrament local i sostenible de biomassa al llarg del temps, i això no és possible a tot el territori.

Per tant, o reduïm els objectius fixats pel PECAC 2020, o obtenim una part de la biomassa a partir de cultius. Si escollim la segona opció, tinguem en compte que necessitaríem ocupar milers d’hectàrees de sòl agrícola i mobilitzar quantitats importantíssimes d’aigua, un recurs escàs i estratègic que serà cada vegada més limitat en les pròximes dècades.

L’ús de la biomassa com a font d’energia pot ser una excel·lent oportunitat per gestionar adequadament els nostres boscos i reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils. Però queden decisions transcendents per prendre i seria poc sensat prendre sense el coneixement que tenim sobre el funcionament dels nostres ecosistemes. Si, com diu la cita, “l’important no és el pla, sinó la planificació”, no ens hauria d’espantar revisar els nostres objectius, i fer-ho les vegades que faci falta.
Javier Retana Alumbreros
Catedràtic d’ecologia (UAB)

Jordi Vayreda Duran
Investigador del CREAF

 

Articles relacionats

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Notícies
Angela Justamante

El CREAF participa a la jornada de bioeconomia i emprenedoria organitzada pel MITECO

El dia 21 de març, amb motiu del Dia Internacional dels Boscos, el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va organitzar una jornada sobre bioeconomia i emprenedoria en el sector forestal. El CREAF va tenir l’oportunitat d’aportar-hi la seva visió a través de l’investigador Marc Gràcia.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia