Constantí Stefanescu comenta a La Vanguardia l’informe recent publicat per l’Agència Europea del Medi Ambient on s’alerta de la davallada dràstica que estan patint les poblacions de papallones arreu d’Europa. Aquí en teniu el seu text íntegre.
Quan es parla amb la gent gran sobre els records de la natura del nostre país, és habitual sentir expressions com: “Abans els camps estaven plens de papallones, i ara cada cop són més rares.” Actualment, gràcies al programa de seguiment de les papallones a Catalunya (conegut com a CBMS; vegeu informació en el web: www.catalanbms.org), els canvis en les poblacions de les papallones es poden quantificar… i també estem en la posició de valorar si l’afirmació a què ens referíem és o no encertada. I, desgraciadament, ara podem afirmar categòricament que sí que ho és, i que cada cop hi ha menys papallones als nostres camps.
Aquesta conclusió és també la mateixa a què han arribat biòlegs d’una àmplia mostra de països europeus, tal com es desprèn de l’informe publicat per l’Agència Europea del Medi Ambient. L’informe es basa en l’estudi continuat de les poblacions de 17 espècies de papallones comunes al continent, a 19 països europeus. El mètode per obtenir dades de les seves poblacions és senzill, però alhora molt laboriós: setmanalment, milers de voluntaris amb bons coneixements en la identificació de les espècies, surten al camp i duen a terme censos seguint un protocol molt estandarditzat. Els censos es repeteixen seguint exactament les mateixes rutes d’un parell de km, setmana darrera setmana, i any darrera any. D’aquesta manera, es pot conèixer com evoluciona l’abundància de les diferents espècies al llarg del temps en una determinada localitat. Un nombre cada cop més gran de països europeus disposen de xarxes de seguiment d’aquest tipus, denominades xarxes BMS (Butterfly Monitoring Schemes). A Catalunya, per exemple, els censos es van iniciar l’any 1994 i actualment ja es disposa d’informació de més de 125 localitats repartides per tot el país. El projecte de seguiment de les papallones catalanes rep el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
La incidència cada cop més gran de les sequeres perllongades es un element clau per explicar les grans davallades en les poblacions de papallones que s'han observat als darrers anys.
En els 20 anys de funcionament del CBMS s’han comptat prop de 2 milions de papallones de l’enorme majoria de les 200 espècies catalanes. Per fer-ho, els voluntaris de la xarxa han recorregut més de 40.000 km (l’equivalent a una volta completa a la Terra!) i han invertit més de 28.000 hores (més tres anys i mig!). Les dades acumulades es poden analitzar amb molt detall i no enganyen: gairebé la meitat de les espècies han mostrat tendències poblacionals en les darreres dues dècades, i d’aquestes, dues terceres parts han estat negatives. Les poblacions han disminuït molt en alguns casos, i de forma extrema han arribat a extingir-se localment, com és el cas d’una espècie emblemàtica, la formiguera gran (Maculinea arion) al Montseny.
L’informe de Agència Europea del Medi Ambient analitza les causes d’aquesta davallada. I, curiosament, els motius principals es repeteixen arreu d’Europa. Per una banda, la transformació de les zones rurals més productives a causa de la implantació d’una agricultura intensiva, que utilitza tècniques poc compatibles amb el manteniment d’una elevada biodiversitat. L’ús de pesticides i herbicides, les grans extensions de monocultius, l’eliminació sistemàtica de marges per facilitar l’ús de maquinària pesada, la substitució d’una ramaderia extensiva per una d’intensiva, són pràctiques que han conduït a una homogeneïtzació del paisatge en detriment dels mosaics agrícoles tradicionals, tan favorables a la diversitat de plantes i animals. D’altra banda, en zones de muntanya, el fenomen de l’èxode rural i l’abandonament de la terra, que ha comportat la pèrdua d’espais oberts en favor d’una massa forestal creixent. De fet, les poques espècies de papallones que han augmentat són sobretot les que tenen un comportament més forestal. Però les papallones majoritàriament prefereixen els espais oberts, com ara prats i pastures, i en conseqüència el gruix de les espècies ha davallat a mesura que els seus hàbitats preferits han anat perdent qualitat i han quedat cada cop més fragmentats i isolats.
A Catalunya, com a la Mediterrània en general, aquests canvis negatius en el paisatge es combinen amb un factor de creixent importància, també amb una influència molt negativa sobre les papallones: el canvi climàtic.
La tendència general en les papallones té un paral·lel en molts altres grups d’insectes amb biologies similars, com les abelles i abellots, que juguen un paper fonamental en la pol·linització. Si perdem papallones no només perdem un valor estètic innegable, sinó també el que anomenem un servei ecosistèmic de gran valor per a la nostra societat.
Investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers
Investigadors associat del CREAF
