QueQuiCom: Incendis forestals, adaptar-s’hi o morir

Josep Maria Espelta en companyia de Pere Renom durant el rodatge
Josep Maria Espelta en companyia de Pere Renom durant el rodatge

En Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, col·labora en aquest nou capítol del QuèQuiCom parlant de la regeneració dels boscos després d’un incendi forestal. 

Josep Maria Espelta en companyia de Pere Renom durant el rodatge
Josep Maria Espelta en companyia de Pere Renom durant el rodatge

La superfície forestal
Actualment, la superfície forestal de Catalunya és del 61%, una de les més altes d’Europa. Aquesta situació que aparentment sembla beneficiosa pel medi ambient, se’ns pot girar en contra. Està comprovat que, quan la superfície forestal sobrepassa el 59% d’un territori, l’incendi pot ser devastador. I és que com més a prop estiguin els boscos entre ells, més alt és el risc de propagació. Per tant, tenir bosc és bo però cal tenir en compte que com més bosc tinguem, més perill hi haurà.

Com controlar el foc
El foc té tres potes i les necessita totes tres, ja que si n’hi falta una, no hi ha flama.
La primera pota és el combustible, hi ha d’haver alguna cosa per cremar. La segona és l’oxigen, perquè la combustió és una forma ràpida d’oxidació i sense oxigen no hi ha flama. I la tercera és la temperatura. En conseqüència, hi ha tres estratègies per apagar el foc: una, consisteix en treure combustible del bosc, es fan tallafocs i cremes controlades. L’altre, és baixar la temperatura, utilitzant un bon refrigerant, l’aigua. I, l´última, asfixiar el foc, que és el que fa l’extintor.
A plató, Jaume Vilalta representa les tres potes del foc amb tres espelmes. Per extreure combustible, talla el ble de l’espelma. Per baixar la temperatura utilitza aigua i l’espelma s’apaga. I per asfixiar el foc usa una campana de vidre que debilita la flama fins a apagar-la, ja que ’oxigen es consumeix.

Comportament dels arbres davant del foc
Si, per una banda, tenim un tronc i, per l’altre, tenim un grapat de branquillons, quin dels dos cremarà abans? Els branquillons, efectivament, però per què? El que crema són els gasos I no pas la fusta mentre encara és sòlida. Per això, els branquillons al escalfar-se més ràpidament que un tronc, desprenen abans gasos, els quals reaccionen amb l’oxigen i produeixen la flama.
Tanmateix, és important tenir present la forma de l’arbre, de les seves branques i les fulles en relació al seu comportament davant del foc. Si es compara una branca de pi amb una d’alzina, s’observa que la branca de pi té molta més superfície de fulles per massa que no pas la d’alzina. Com que té més superfície de contacte amb el foc i més superfície per a on poden sortir els gasos, la branca de pi cremarà més ràpidament que la branca d’alzina.

>>> Veure el vídeo al 3alacarta <<<

Articles relacionats

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia