La xarxa actual d’àrees marines protegides no assegura el futur dels taurons i rajades del Mediterrani

L'organització WWF va publicar un informe l'any passat, 2019, on s'indicava que els elasmobranquis de la Mediterrània són els que estan en més risc d'extinció del món. En aquesta imatge podem observar una tintorera (Prionace glauca), també en perill i molt freqüent a les costes de Catalunya. En la imatge, per exemple, es troba a Cambrils. Crèdit: Revista Cambrils.
L'organització WWF va publicar un informe l'any passat, 2019, on s'indicava que els elasmobranquis de la Mediterrània són els que estan en més risc d'extinció del món. En aquesta imatge podem observar una tintorera (Prionace glauca), també en perill i molt freqüent a les costes de Catalunya. En la imatge, per exemple, es troba a Cambrils. Crèdit: Revista Cambrils.

Moltes espècies de taurons i rajades es troben en perill d’extinció en les aigües mediterrànies. Per aquest motiu, un estudi en el que ha participat la Laura Cardador del CREAF revisa el seu estat de conservació i recomana que s’ampliïn els espais protegits on viuen.

Les àrees protegides són espais naturals que necessiten conservar-se especialment, per exemple perquè contenen fauna i flora vulnerables, i s’hi regula l’activitat humana. En el cas de les àrees marines això està fortament relacionat amb la pesca, ja que les seves males pràctiques provoquen la pèrdua de molta biodiversitat marina. És el cas del grup que engloba taurons i rajades, els elasmobranquis, que està en clar declivi.

Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó.

Un estudi recent, liderat per l’Institut de Ciències del Mar, se centra en aquest grup de peixos i revisa com d’efectiva està sent la seva conservació a través de les àrees marines protegides. També ha identificat quines d’aquestes àrees són més prioritàries: “Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó, perquè són zones òptimes per a la conservació dels elasmobranquis, ja que les freqüenten diverses espècies i les diferents activitats humanes a gestionar aquí implicarien un menor cost”, segons en Joan Giménez, el primer autor.

“Per determinar quins hàbitats i àrees de la Mediterrània són més favorables per als taurons i les rajades, i per tant necessiten d’especial atenció, es van realitzar una sèrie de models estadístics. Van ser el punt de partida”, explica la Laura Cardador, investigadora del CREAF.

En aquesta publicació també han participat l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia). Podeu llegir-ne més al respecte en l’article divulgatiu que ha publicat l’ICM al seu web.

Articles relacionats

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Una pausa amb vistes camí del Puigmal, La Vall de Núria (Ripollès). Foto: Lali Masriera CCBY
Coneixement
Carles Castell Puig

Avui comença tot!

Aquest 17 de juny de 2020 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya amb un

Foto. Maksim Shutov CCBY Unsplash
Coneixement
Carles Castell Puig

Protegir la natura és protegir la nostra salut

La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID19 i amb el risc que aquesta situació

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia