Acció Climàtica i el CREAF radiografien la gran sequera del 2022 que afecta 33.072 hectàrees de bosc de Catalunya

El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres. Foto: Mireia Banqué (CREAF).
El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres. Foto: Mireia Banqué (CREAF).

El 2022 ha estat l’any amb més boscos afectats per sequera registrats, just per darrera del 2012, des de que es tenen dades. L’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, ha registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema (decoloració de les fulles, caiguda de fulles o mort). Aquesta xarxa de seguiment impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF mostra l’impacte de la sequera i les onades de calor de l’any passat en els boscos de Catalunya. Aquesta suma té en compte les afectacions pròpies del 2022, que pugen fins a 10.477 ha noves, però també les que ja teníem a Catalunya i que han empitjorat aquest any. Al 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat.

El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.

Les dades del 2012 són difícils de comparar amb les del 2022 perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Amb els resultats a la mà, podem dir que el 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.

El Deboscat mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya han estat les més afectades durant el 2022. Gràcies als mapes mensuals que emet el Servei Meteorològic de Catalunya es pot comprovar que allà on va haver-hi més anomalies de temperatura (onades de calor) i de precipitació és on més afectació hi ha hagut, i que el mes de juny de 2022 va ser determinant per explicar on han aparegut les afectacions.

Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest 2023.  També s’ha constatat que tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan els pins passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja s’ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.

Superfície afectada per sequera en 2022 (hectàrees) per arbres planifolis i coníferes. Gràfic: Mireia Banqué. Font: DeBosCat2022.
Superfície afectada per sequera en 2022 (hectàrees) per arbres planifolis i coníferes. Gràfic: Mireia Banqué. Font: DeBosCat2022.

Canvi de tendència

El 2022 és el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. A més, ha estat un estiu extremadament calorós, amb nombroses onades de calor. Aquests fets expliquen que el nombre dhectàrees noves registrades per primera vegada aquest any ha estat dels més altes de tota la sèrie, amb 10.477 ha noves. Recordem que el 2021 va ser una any molt sec en la que es va trencar la dinàmica dels anys 2018, 2019 i sobretot del 2020 (un any especialment plujós), on els boscos s’estaven recuperant de la sequera del 2016.

Superficie afectada per sequera del 2012 al 2022 (hectàrees). Font: DeBosCat2022.
Superficie afectada per sequera del 2012 al 2022 (hectàrees). Font: DeBosCat2022.

En la mateixa línia, molts boscos que altres anys havien registrat patiment per sequera han reincidit aquest any. De fet, més de dues terceres parts dels boscos afectats al 2022 ja havien estat tocats per la sequera en anys anteriors i ara havien empitjorat el seu estat. Quan la sequera afecta el mateix bosc durant anys seguits baixa la probailitat de que el bosc es recuperi, així que ens interessa especialment seguir què els pot passar a a aquests boscos.  

El nord de Catalunya, el més afectat

Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos.

A nivell territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2600 hectàrees ha. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà amb 1300 i 1200 hectàrees respectivament. D’altra banda, si ens fixem en aquells boscos que al 2021 ja van quedar tocats i que aquest 2022 han empitjorat, apareixen al rànking la Noguera i el Pallars Jussà,. En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara s’havien anat recuperant han registrat aquest 2022 una quantitat notable de nova afectació com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.

En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. Foto: Usuario anónimo (Alerta Forestal).

Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos. Per això  és important continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia