La ciència ciutadana s’erigeix com una gran aliada de la biodiversitat

Nombre d’observacions de biodiversitat recollides a cada continent. Amèrica del Nord, Europa i Austràlia són les regions del món on la ciència ciutadana està més instaurada. És en aquests llocs on, precisament, grups com les aus i les papallones estan millor representades
Nombre d’observacions de biodiversitat recollides a cada continent. Amèrica del Nord, Europa i Austràlia són les regions del món on la ciència ciutadana està més instaurada. És en aquests llocs on, precisament, grups com les aus i les papallones estan millor representades

Un nou estudi, en el que hi participa l’investigador del CREAF i la UAB Bernat Claramunt, destaca el gran potencial que encara té per davant la ciència ciutadana en el camp de la conservació. 

Natusfera user creating an observation.
Un dels projectes de ciència ciutadana del CREAF, Natusfera.

L’estudi, publicat a la revista Biological Conservation, reafirma el paper fonamental de la ciència ciutadana per a la conservació de la biodiversitat i encoratja a seguir treballant per millorar i augmentar la seva aportació. “Actualment la ciutadania proporciona una gran quantitat de dades sobre biodiversitat que són útils per a la ciència, però aquesta informació encara té més potencial per avaluar la biodiversitat a escala regional i global”, explica Bernat Claramunt, un dels autors de l’estudi i investigador del CREAF i la UAB. De fet, més del 50% de les dades de la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF, per les sigles en anglès) ja provenen de la ciència ciutadana.

La ciència ciutadana és clau per a la conservació de la biodiversitat

La biodiversitat és essencial per als humans i el planeta, i “cal conservar-la davant les contínues amenaces derivades de l’acció humana, perquè ens proporciona múltiples serveis ambientals com la pol·linització, el control de plagues o la protecció davant pertorbacions” explica Claramunt. Per conèixer l’estat de la biodiversitat, cal doncs seguir curosament alguns indicadors que donen una idea del seu estat en cada punt del planeta, com per exemple la fenologia, el comportament migratori, espècies bioindicadores, l’estructura d’edats d’una població, o la distribució de les espècies.

Tanmateix, no sempre es disposa d’aquesta informació i per solucionar-ho l’estudi identifica quins tipus de dada ofereixen majoritàriament els projectes de ciència ciutadana i quines són les que sovint manquen. “Moltes dades són sobretot de la distribució d’espècies —si una espècie concreta és present o absent en un lloc. Però hi ha altres variables sobre biodiversitat que no se segueixen gens des de la ciència ciutadana, i només s’obtenen a partir de les observacions i mesures dels científics, com la demografia o característiques com la massa corporal dels organismes”, explica Bernat Claramunt. Per això, la ciència ciutadana no es pot veure com un substitut de la feina de la comunitat científica, sinó com un complement molt valuós que permet conèixer millor alguns aspectes rellevants per a la conservació de la biodiversitat.

Percentatge de dades del GBIF que provenen de la ciència ciutadana. El 70% de dades sobre biodiversitat animal prové de la ciutadania, sobretot pel gran interès que hi ha pels ocells i les papallones. La gent també aporta molta informació sobre bolets, però no tanta respecte les plantes
Percentatge de dades del GBIF que provenen de la ciència ciutadana. El 70% de dades sobre biodiversitat animal prové de la ciutadania, sobretot pel gran interès que hi ha pels ocells i les papallones. La gent també aporta molta informació sobre bolets, però no tanta respecte les plantes.

Ocells, papallones i bolets, els més afavorits per la ciència ciutadana

L’estudi també detecta que els grups més beneficiats actualment per la ciència ciutadana són, amb molta diferència, els ocells, seguits dels bolets i les papallones. Tot i això, “hem vist que aquesta bona representació de certs grups no és homogènia a escala mundial, com tampoc ho és el grau en què la ciència ciutadana està instaurada a tot el món”, afirma l’investigador. Per exemple, la ciència ciutadana aporta moltes dades en alguns països europeus, els EUA i Austràlia. Però això no passa encara en altres llocs del món que són molt interessants per la biodiversitat que suporten, i on els projectes de ciència ciutadana són encara escassos.

Per això, Claramunt afegeix que és important potenciar la ciència ciutadana ja que “com més dades i com més gent implicada hi hagi, més fàcil serà tenir dades d’espècies rares”. I això pot ser especialment útil en la detecció d’espècies invasores, fins al punt que els projectes de ciència ciutadana poden esdevenir sistemes d’alerta primerenca pel que fa a les invasions.

Nombre d’observacions de biodiversitat recollides a cada continent. Amèrica del Nord, Europa i Austràlia són les regions del món on la ciència ciutadana està més instaurada. És en aquests llocs on, precisament, grups com les aus i les papallones estan millor representades
Nombre d’observacions de biodiversitat recollides a cada continent. Amèrica del Nord, Europa i Austràlia són les regions del món on la ciència ciutadana està més instaurada. És en aquests llocs on, precisament, grups com les aus i les papallones estan millor representades.

La situació de la ciència ciutadana a Catalunya i Espanya

A Catalunya, els ocells també són el grup millor representat gràcies a iniciatives com el programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), i l’organització SEO/BirdLife a Espanya. Això ens dóna una idea del potencial que pot tenir l’expansió de la ciència ciutadana en llocs on encara no està tan instaurada. “Aquí la tendència és bona, hi ha hagut un boom brutal”, sentencia Claramunt. I afegeix que “des de GBIF Espanya  s’està apostant molt pel projecte Natusfera, i s’han organitzat diverses jornades sobre ciència ciutadana a diferents comunitats autònomes”.

Harmonitzar els projectes i la informació que aporta la ciència ciutadana

Tot i això, Bernat Claramunt apunta que “hi ha un problema de recursos dels que disposem, manca d’elements tècnics i de necessitat de crear noves bases de dades”. De fet, una de les prioritats a escala mundial és, segons l’investigador del CREAF i la UAB, permetre que les diferents plataformes i projectes de ciència ciutadana es puguin comunicar, que tinguin un llenguatge comú. “Es vol harmonitzar els projectes i estandarditzar el tipus de dades que es recullen, que tots els projectes segueixin unes mateixes normes i estructures perquè sigui més fàcil classificar-los i trobar allò que es busca”.

El CREAF reconeix aquest potencial de la ciència ciutadana i té projectes en marxa que basen bona part del seu material en aquest recurs, com MosquitoAlert, Fenodato o Natusfera, del qual el mateix Claramunt n’és l’investigador principal.

 

ARTICLE

Chandler, M., Claramunt López, B., et al. (2016). Contribution of citizen science towards International biodiversity monitoring, Biological Conservation. http://dx.doi.org/10.1016/j.biocon.2016.09.004

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia