La Unió Europea no cobreix les necessitats en matèria de conservació

El fruit del teix. Autor: Claus Rebler
El fruit del teix. Autor: Claus Rebler

Un estudi dirigit pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i en el que ha col·laborat Lluís Brotons, del CREAF i el CSIC, alerta que la distribució dels fons que la Unió Europea destina a conservació deixa de banda una bona part de les espècies amenaçades. El 75% dels fons LIFE-Nature de la Unió Europea s’haurien destinat a espècies no amenaçades i en regions on no hi ha risc. Aquest fet podria arribar a limitar la seva capacitat per assolir els objectius de conservació previstos.

El teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s'estan destinant molts recursos a través del programa LIFE. Autor: Juanjo Alonso
El teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s’estan destinant molts recursos a través del programa LIFE. Autor: Juanjo Alonso

Solsona, 17 de desembre de 2015. Durant les dues últimes dècades, la Unió Europea ha fet grans esforços per tirar endavant polítiques que garanteixen la conservació de diferents espècies i habitats. Per tal de finançar tot aquest treball, l’any 1992 es va crear el programa LIFE, que s’ha convertit en el seu principal instrument de finançament. Els 1448 projectes finançats pel programa LIFE-Nature i els 3.000 milions d’euros que porta invertits des de la seva creació, són l’objecte d’un estudi que es presenta en una carta publicada aquesta setmana en la prestigiosa revista Nature. La carta, signada per Virgilio Hermoso, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en col·laboració amb altres investigadors del CTFC, el CREAF i el CSIC exposa que fins a un 75% dels diners invertits s’han destinat a projectes sobre espècies no amenaçades segons la IUCN, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. Així mateix, els autors posen de manifest que molts d’aquests recursos s’han destinat a regions del centre i nord d’Europa considerades de baix risc pel que fa al grau d’amenaça de les espècies que hi habiten.

“Aquest desequilibri deixa veure una falta d’estratègia i flexibilitat a l’hora d’establir prioritats en la conservació de la biodiversitat”, comenta Hermoso, i afegeix “de fet, les llistes fixades per la Unió Europea on hi figuren les espècies i els habitats prioritaris han estat des d’un inici estàtiques i intocables”. Aquestes llistes compten amb un bon nombre d’espècies que mai han estat catalogades com amenaçades per la IUCN, mentre exclouen moltes altres catalogades com a vulnerables o en perill d’extinció.

El fruit del teix. Autor: Claus Rebler
El fruit del teix. Autor: Claus Rebler

Els programes de conservació de la biodiversitat han de ser més flexibles i globals

Els resultats de l‘estudi mostren que cal incidir en la planificació de la conservació i permetre que els fons disponibles vagin a parar als projectes destinats a protegir les espècies que més ho necessiten. Per aconseguir-ho, els autors proposen establir mecanismes que permetin revisar periòdicament aquestes llistes per adaptar-les a les noves necessitats de conservació que vagin sorgint, i així evitar prendre decisions basades en llistes que podrien estar obsoletes. A part, creuen que el finançament s’ha d’enfocar a nivell continental i global, de manera que es sobrepassin els interessos governamentals o socioeconòmics.

Aquesta revisió arriba en un moment clau per a les polítiques mediambientals de la Unió Europea, ja que està en marxa un procés per tal d’avaluar la seva rellevància. L’anàlisi de com s’han portat a terme les inversions resulta clau per dotar de punts de vista alternatius aquesta revisió. El missatge que es vol donar és que no es tracta d’invertir més diners, sinó de fer-ho de manera més encertada.

Articles relacionats

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Instal·lacions artístiques de la Carola i l’Agustín
Notícies
Nora Soler Pastor

El bosc més enllà del bosc: art i natura al CREAF

Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.