Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva del ocells

Un estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol revela que les ciutats preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals. Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.

Puput (Upupa epops). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)
Puput (Upupa epops). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles. “Per raons que encara no coneixem bé, les espècies que tenen parents evolutivament distants són més sensibles a les pertorbacions i toleren malament la vida a la ciutat”, comenta el primer autor de l’article publicat a Ecology Letters. Per tant, la urbanització no només implica una pèrdua de riquesa d’espècies, també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals. La pèrdua d’història evolutiva es pot mesurar com la suma dels anys en que les espècies d’una comunitat van separar-se al llarg de l’evolució. En el cas de les ciutats, les estimacions suggereixen que preserven 450 milions d’anys menys d’història evolutiva que els ambients naturals.

Arbre filogenètic de les aus. Font: Nature, 2015.
Arbre filogenètic de les aus. Font: Nature, 2015.
Una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres —com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies— té un valor de conservació més gran que una espècie d’un grup ben representat evolutivament.

Els científics fa temps que saben que les conseqüències de les extincions poden ser molt diferents segons l’espècie que es perd. De la mateixa manera que una església del segle XVI té més valor històric que una del segle XXI, una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres —com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies— té un valor de conservació més gran que una espècie d’un grup ben representat evolutivament —com ara el pardal o el colom urbà, que estan evolutivament emparentats amb moltes altres espècies. Però segons l’autor principal de l’article “la riquesa evolutiva no només representa història evolutiva; també es relaciona amb la diversitat genètica i el propi funcionament dels ecosistemes”.

Per arribar a aquesta conclusió, investigadors del CREAF, de la Estación Biológica de Doñana del CSIC i de la Universitat Pontifícia Católica de Chile van reunir dades de més de 1.219 espècies d’ocells de 27 regions de tot el món i van analitzar com la diversitat filogenètica de les comunitats canviava segons el grau d’urbanització. La diversitat filogenètica mesura la suma de temps que fa que cada espècie de la comunitat es va separar evolutivament de les altres espècies amb les que coexisteix.

Mirlo_hembra_JLuis
Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Les espècies exòtiques no compensen la pèrdua de riquesa evolutiva

Alguns científics sostenen que la pèrdua de diversitat associada a les pertorbacions humanes, com ara la urbanització, es podria mitigar amb l’arribada d’espècies exòtiques. Sota aquest punt de vista, les invasions biològiques no serien tan problemàtiques com es creu generalment. Però segons el nou article, l’arribada d’espècies exòtiques en ambients altament urbanitzats no compensa la pèrdua d’altres espècies. En primer lloc perquè no s’estableixen tantes espècies exòtiques en comparació amb les que es perden, i en segon lloc perquè les espècies exòtiques que arriben pertanyen a grups evolutivament poc distintius i per tant contribueixen poc a enriquir la diversitat filogenètica.

 

ARTICLE

Sol D., Bartomeus I., González-Lagos C,. Pavoine S. (2017). Urbanisation and the loss of phylogenetic diversity in birdsEcology Letters 20 (69), 721-729. DOI 10.1111/ele.12769

Articles relacionats

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Instal·lacions artístiques de la Carola i l’Agustín
Notícies
Nora Soler Pastor

El bosc més enllà del bosc: art i natura al CREAF

Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia