Les flors i les papallones ja no surten alhora a causa del canvi climàtic

Un estudi ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l’època de floració i l’època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d’abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada. 

Atalanta (Vanessa atalanta) preparada per xuclar nèctar. Es pot observar l'apèndix bucal, anomenat espiritrompa, que té forma allargada per arribar al fons de la flor.
Atalanta (Vanessa atalanta) preparada per xuclar nèctar. Es pot observar l’apèndix bucal, anomenat espiritrompa, que té forma allargada per arribar fins al fons de la flor. Autor: José Luis Ordóñez

Investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i la Universitat de les Illes Balears han estudiat durant 17 anys com interactuen les flors i les papallones. Quan són adults, aquests insectes obtenen l’aliment necessari per viure del nèctar de les flors. Les dades obtingudes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà indiquen, però, que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i el moment en què també l’abundància de les papallones és major. El responsable d’aquest fenomen és el canvi climàtic: les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada. Aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les 12 espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s’alimenten.

“Les papallones són organismes amb gran dependència del clima” declara Constantí Stefanescu, investigador del CREAF i del MCNG. El seu cicle consta de tres fases de desenvolupament abans de la papallona adulta —l’ou, l’eruga i la crisàlide—, que es veuen molt afectades per les temperatures externes. “En general, una temperatura més elevada accelera el ritme de desenvolupament des de l’ou fins a l’emergència de la papallona, però aquesta relació depèn de més factors. Per exemple, es pot veure afectada negativament per la manca de pluja i el deteriorament de les plantes de les que s’alimenta l’eruga” explica el Dr. Stefanescu.

Per què aquesta situació pot ser preocupant en el clima mediterrani? Perquè la sequera apareix a l’estudi com el factor més important per explicar l’asincronia entre papallones i flors i justament, amb l’escenari actual de canvi climàtic, la sequera anirà empitjorant en aquesta regió. En casos extrems, s’ha trobat que la separació entre els lepidòpters i les flors pot arribar a ser de 160 dies i, si això continua, podria comportar grans davallades en les poblacions de les papallones. Al seu torn, si es reduís l’eficiència de pol·linització de les papallones (i altres grups d’insectes pel mateix motiu) apareixerien davallades en les poblacions de plantes.

Les erugues podrien patir més fortament el desacoblament

L’estudi, publicat a la revista Oikos, afirma que la sequera afecta totes les papallones adultes, ja siguin generalistes o especialistes per una planta concreta. No obstant, l’investigador del CREAF recorda: “la dependència més forta entre plantes i papallones es dóna durant la fase d’eruga, sobretot si només s’alimenten d’una única espècie de planta. Per tant, en aquest moment la manca de sincronia podria ser més important”.

Les papallones són més aviat generalistes en quant a les espècies de flors que visiten per a obtenir nèctar (poden visitar més d’un tipus de flor), però en canvi poden ser autèntiques especialistes a l’hora d’escollir una espècie de planta per fer la posta. Aquesta planta serà la que utilitzaran les erugues per desenvolupar-se i s’anomena planta nutrícia. Un desacoblament entre la fase d’eruga i el creixement de la planta nutrícia pot tenir uns efectes catastròfics sobre la supervivència de les erugues i, per tant, sobre l’abundància final de les papallones adultes.

Una eruga de la espècie Vanessa cardui. La papallona en què es transformarà s'anomena 'migradora dels cards', les quals migren a Catalunya en primavera.
Una eruga de la espècie Vanessa cardui. La papallona en què es transformarà s’anomena ‘migradora dels cards’ i arriben a Catalunya a la primavera per migració.

ARTICLE

Donoso I., Stefanescu C., Martinez-Abraín A. and Traveset A. Phenological asynchrony in plant-butterfly interactions associated with climate: a community-wide perspective. (2016) Oikos. DOI: 10.1111/oik.03053

Articles relacionats

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.
Notícies
Pau Guzmán

Connectar parcs i jardins augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia