Search

Un nou projecte per unificar i ordenar les dades que necessita el Pacte Verd Europeu

Foto: Imaginima
Foto: Imaginima

All Data for Green Deal (AD4GD) és un projecte europeu liderat pel CREAF que contribuirà a unificar en un mateix espai totes les dades d’observació de la Terra i recolzar així accions prioritàries del Pacte Verd Europeu. Igual que un traster pot convertir-se en un eficient magatzem si totes les coses s’ordenen, etiqueten i fan accessibles per a tothom, aquest projecte vol assegurar que el futur Espai Comú Europeu de Dades sigui un magatzem d’informació oberta, localitzable i comprensible. D’aquesta manera, les persones encarregades de formular accions i polítiques en matèria de biodiversitat, contaminació i canvi climàtic podran consultar-les amb facilitat.

A més, el projecte, finançat pel programa Horizon Europe, vol enriquir aquest espai comú amb dades d’observació de la Terra que provinguin, no només de fonts tradicionals com ara els satèl·lits o els drons, sinó també d’altres mètodes emergents, com són la ciència ciutadana, l’Internet de les Coses i la Intel·ligència Artificial.

Aquesta metodologia es posarà a prova en tres reptes ambientals concrets d’Europa: la salut dels llacs urbans de Berlín, la connectivitat ecològica en la zona metropolitana de Barcelona i la mesura de qualitat de l’aire amb sensors de baix cost.

El consorci de 12 socis que executarà AD4GD es va reunir a Barcelona per primera vegada la tardor de 2022. El projecte està coordinat pel CREAF i compta amb la col·laboració de l’Open Geospatial Consortium (OGC), centres de recerca com ara  l’European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF), la Fraunhofer-Gesellschaft (FIT), el Kompetenzzentrum Wasser de Berlín (KWB),  l’Instytut Chemii Bioorganicznej de Polònia (PSNC), l’Internet of Things Lab (IoT), organismes com  l’European Centre for Certification and Privacy (ECCP), les empreses ATOS i Design Terminal, la fundació Mandat International i l’Aston University (Birmingham).

Un vocabulari compartit

Perquè tothom pugui comprendre i utilitzar les dades que es recullen en mesurar el pols del planeta, cal crear un llenguatge comú. Això implica establir un vocabulari universal que es regeixi mitjançant unes normes compartides, la qual cosa es denomina estàndards. És per això que el projecte AD4GD desenvoluparà estàndards adaptats a les noves Interfícies de Programació d’Aplicacions (APIs) web que desenvolupa l’OGC.

El CREAF aportarà la seva experiència en l'elaboració d'estàndards internacionals i la creació d’APIs i liderarà una de les proves pilots a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest vocabulari es tradueix a la pràctica en forma de metadades, aquells atributs que s’associen a cada dada recollida i que contenen informació molt valuosa. Parlem no només dels valors numèrics i les seves unitats, sinó del tipus de variables que representen, les circumstàncies en què van ser adquirides, els instruments que es van utilitzar i, més important, si poden ser compatibles i combinades amb altres dades preses per diferents grups de recerca sota condicions diferents. “Etiquetar correctament cada dada i fer que aquestes etiquetes també parlin un llenguatge comú serà un altre repte d’AD4DG. D’aquesta manera s’aconsegueixen significats inequívocs que permeten que totes les parts interessades intercanviïn i utilitzin la informació disponible” afirma Joan Masó, investigador principal de l’AD4GD en el CREAF.

En aquest sentit, el CREAF aportarà la seva experiència en l’elaboració d’estàndards internacionals i la creació d’APIs i liderarà una de les proves pilots a l’àrea metropolitana de Barcelona. Altres projectes reforcen la seva maduresa en el camp de l’observació terrestre, com ara OEMC, que aspira a crear una nova infraestructura de processament de dades geoespacials en l’àmbit privat; InCASE, que organitza la informació captada sobre el terreny; ILIAD, que construeix un bessó digital per als oceans i MiraMon, un sistema d’informació geogràfica amb molt recorregut en aquest àmbit.

Integrar les últimes tendències

La informació que arriba des dels satèl·lits està raonablement organitzada. En definitiva, encara que el seu volum és enorme, el nombre d’actors no és molt elevat. D’altra banda, iniciatives europees com ara INSPIRE ofereixen dades geoespacials de manera oberta mitjançant protocols estàndard internacionals. En canvi, la consolidació dels GPS, telèfons mòbils i sensors de baix cost permanentment connectats fa que la quantitat de nous orígens d’observacions sobre el terreny sigui enorme. És per això que nous mètodes d’observació de la terra com ara la ciència ciutadana, l’Internet de les coses i la Intel·ligència Artificial alcen la seva veu cada vegada amb més força en aquest camp.

joanmaso
“Hi ha iniciatives per a estructurar les observacions sobre el terreny, però habitualment no tenen en compte aquestes noves tendències. Per això és necessari integrar totes aquestes iniciatives en un gran espai de dades”
Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de AD4GD.

Col·laboració amb altres projectes

La creació  d’ aquest espai dedicat al Pacte Verd Europeu es fa en col·laboració amb altres projectes. De fet, al últim EuroGEO workshop al novembre de 2022, el CREAF va accedir a dirigir el nou Grup d’Acció per la creació de l’Espai Comú Europeu de Dades pel Pacte Verd, que està inicialment integrat per els siguientes projectes finançats per la Comissió Europea: AD4GD, FAIRiCUBE, USAGE, B3, OEMC, EO4EU, EIFFEL-GEOSS i ILIAD; altres projectes finançats per altres DG per implantar espais de dades: GREAT i Data Spaces Support Center; i membres de la Comissió Europea.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia