Els bombers son el factor que determina el règim actual d’incendis forestals a Catalunya

Incendi
Incendi

Un nou model d’evolució del paisatge, desenvolupat per un grup d’investigadors catalans i canadencs,  identifica que la capacitat d’extinció dels bombers és bàsica per explicar el règim d’incendis al territori català. El model a més també  mostra que, si les tendències climàtiques actuals continuen, la superfície cremada en els propers 20 anys podria augmentar en més d’un 60 %.

Incendi
Incendi

El incendis forestals juguen un paper fonamental en molts ecosistemes terrestres. Malgrat aquest fet, la veritat és que no s’entén encara prou bé quins són els factors principals que determinen els incendis en regions altament humanitzades. Això fa que l’impacte dels incendis en aquestes zones sigui difícil de predir. Ara, un grup d’investigadors catalans i canadencs han analitzat els resultats d’un nou model d’evolució del paisatge que ha permès estudiar aquest fenomen des d’un nou vessant.  Els resultats, publicats recentment a la revista PLOS ONE, revelen que el règim actual d’incendis al territori català depèn de l’eficiència dels bombers i de les seves actuacions.

El model ha estat capaç de predir la superfície cremada a Catalunya entre els anys 1990 i 2000, però no ha estat capaç de reproduir l’àrea cremada entre els anys 2000 i 2012, excepte en aquells casos en què el model, a diferència del període anterior, introduïa un increment en l‘eficiència dels bombers utilitzant oportunitats d’extinció.

Les oportunitats d’extinció són zones del paisatge amb característiques concretes que permeten als bombers anticipar canvis en el comportament del foc i aturar-ne la seva progressió. Només pel cas de l’incendi de Girona, el model s’ajustava a les dades observades sense la necessitat d’incorporar l’acció dels bombers de manera significativa.

Els resultats també indiquen que l’impacte històric dels incendis contribueix a limitar l’impacte dels nous incendis durant un temps, oferint als bombers oportunitats d’extinció fàcilment previsibles. Finalment, les projeccions derivades del model van mostrar que, si les tendències climàtiques actuals continuen, la superfície cremada en els propers 20 anys podria augmentar en més d’un 60 %. Ara bé, el paper de les estratègies d’extinció i les decisions preses en la seva implementació  són factors crítics per arribar a aquest valor o reduir-lo de manera rellevant.

Segons Lluís Brotons, investigador CTFC- CREAF, “els resultats d’aquest estudi ofereixen un marc per guiar les decisions que marcaran el futur del nostres paisatges forestals”.

A més, els resultats identifiquen la importància de les estratègies d’extinció en l’impacte dels focs forestals a Catalunya i reforcen la idea que a la Mediterrània, a diferència del que passa en altres regions del món, el règim d’incendis és un concepte canviant segons el pes relatiu de factors ambientals i socials. Finalment, Lluís Brotons remarca la idea de que, fins i tot amb una alta eficiència dels sistemes d’extinció, l’acció del foc seguirà present als paisatges mediterranis i que per tant, no es pot baixar la guàrdia en un futur en el  que segur que augmentaran de manera important les situacions de risc de gran incendi forestal.

Brotons L, Aquilué N, de Cáceres M, Fortin M-J, Fall A (2013) How Fire History, Fire Suppression Practices and Climate Change Affect Wildfire Regimes in Mediterranean Landscapes. PLoS ONE 8(5): e62392. doi:10.1371/journal.pone.0062392

Text adaptat dehttp://biodiversitylandscapeecologylab.blogspot.com.es/2013/05/how-fire-history-fire-suppression.html

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia