Per què no sortim més a l’aire lliure a fer classe?

Foto: Anna Samoylova
Foto: Anna Samoylova

El projecte europeu Clearing House llança avui una enquesta dirigida a mestres d’alumnes de primària i secundària de tota Catalunya per saber si es fa classe a l’aire lliure, quins inconvenients o barreres hi troben, i quins continguts es donen, o falten, que facin referència al verd de les ciutats.

Foto: Anna Samoylova
Foto: Anna Samoylova

En una situació com la que ens trobem avui en dia, on el sistema educatiu s’haurà de replantejar si volem mantenir una distància social entre alumnes, els objectius del projecte europeu Clearing House pren més rellevància que mai. Us imagineu fer classe a l’aire lliure? Replantejar els patis de les escoles i omplir-los de verd i d’arbres? Sortir als jardins arbrats a estudiar llengua, música o matemàtiques?

El projecte vol construir una comunitat educativa motivada i implicada en replantejar els espais d'aprenentatge i deixar entrar el verd i els arbres durant les hores lectives.

El projecte europeu Clearing House llança avui una enquesta dirigida a mestres d’alumnes de primària i secundària de tota Catalunya per saber si es fa classe a l’aire lliure, quins inconvenients o barreres i troben, i quins continguts es donen, o falten, que facin referència al verd de les ciutats.

>> CLICA AQUÍ I PARTICIPA A L’ENQUESTA ARA<<

Aquest nou projecte té per objectiu conèixer en profunditat els arbres i els boscos que trobem en les zones urbanes, millorar-ne la seva gestió i potenciar la seva presència dins les ciutats. Per fer-ho, estan convençuts que tota la comunitat educativa pot ser un actor molt important. La informació d’aquesta enquesta s’utilitzarà per dues accions centrals del projecte als que tota la comunitat educativa està convidada a participar.

Foto: Cub Pup Studio CCBY
Foto: Cub Pup Studio CCBY

Per un costat, el projecte vol construir una comunitat educativa motivada i implicada en replantejar els espais d’aprenentatge i deixar entrar el verd i els arbres durant les hores lectives. Per altra banda, el projecte vol recol·lectar informació per produir material educatiu per alumnes de 10-14 anys que abordin l’educació sobre arbres i boscos urbans d’arreu del món i que ajudin als mestres a introduir els arbres i els verds a les escoles.

Ens ajudeu?

 

Articles relacionats

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.
Notícies
Pau Guzmán

Connectar parcs i jardins augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia