Search

A Catalunya, el 12% de les espècies exòtiques es consideren invasores

Carpobrotus sp. Autor: Ignasi Bartomeus
Carpobrotus sp. Autor: Ignasi Bartomeus

EXOCAT és un dels projectes de recerca més complets i exhaustius que s’han dut a terme a Espanya sobre el caràcter invasor de les nostres espècies exòtiques. Ha estat impulsat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i coordinat pel CREAF.

Carpobrotus sp. Autor: Ignasi Bartomeus
Carpobrotus sp. Autor: Ignasi Bartomeus

Quantes espècies exòtiques podem trobar avui dia a Catalunya? Quantes d’aquestes es consideren invasores? On podem trobar-les? Gràcies a l’esforç conjunt de l’administració i els investigadors, per primer cop s’ha pogut començar a donar respostes a aquestes preguntes. El projecte de recerca EXOCAT ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya i està sent coordinat pel CREAF amb la participació de multitud d’experts i entitats. La primera fase del projecte ha permès obtenir, per primer cop, una llista exhaustiva de les espècies exòtiques de Catalunya, les quals han estat classificades segons el seu estatus invasor.

Segons l'EXOCAT a Catalunya ja coneixem 110 espècies que reben la consideració d'invasores

De les 939 espècies exòtiques identificades, la major part (el 40%) són espècies que no formen poblacions estables, però ja coneixem 110 espècies (el 12% del total d’exòtiques) que han aconseguit expandir-se de manera àmplia pel territori i reben la consideració d’espècies invasores. D’altra banda, un 18% de les espècies exòtiques sí que han arribat a fer poblacions estables, però encara no han iniciat un procés d’expansió perquè puguem considerar-les invasores. De la resta d’espècies (el 31%) només sabem que han estat introduïdes en el medi natural, però actualment desconeixem el seu estatus real i algunes podrien tenir un gran potencial invasor.

Resum dels principals resultats del llistat d'espècies exòtiques de Catalunya
Resum dels principals resultats del llistat d’espècies exòtiques de Catalunya

Més de la meitat dels peixos exòtics introduïts a Catalunya es consideren invasors

El pes que tenen les espècies exòtiques en la nostra fauna i la nostra flora és molt diferent segons el tipus d’organisme que considerem. El 65% de les espècies exòtiques presents a Catalunya són plantes, els ocells representen el 16% i la resta de grups es reparteixen el 19% que queda. El percentatge d’invasores varia molt d’uns grups a uns altres. Mentre que en el cas de les plantes la major part són espècies no establertes en el nostre territori i només un 11% es consideren invasores, en el cas dels peixos continentals, més de la meitat es consideren actualment invasors. Això és important, perquè els peixos exòtics competeixen sovint amb espècies vulnerables o endèmiques, i això fa que algunes d’aquestes espècies hagin estat declarades en perill d’extinció.

Les regions metropolitanes i les zones litorals són les que concentren més quantitat d’espècies exòtiques

La pròpia definició d’espècie exòtica implica que totes han estat transportades de un lloc a un altre pels humans, sigui de manera voluntària o involuntària. En el cas de les regions metropolitanes i litorals, estem parlant d’un territori molt densament poblat i amb una gran tradició comercial, la qual cosa fa que el moviments d’espècies sigui molt intens i continu. A més, el clima del litoral, suau i benèvol, ofereix molts oportunitats per a que s’instal·lin diferents formes de vida.

El transport i la introducció d’espècies exòtiques en el nostre territori s’està duent a terme des de temps molt antics: cal recordar que espècies tan familiars com el castanyer, la figuera o la rata són, en la realitat, espècies introduïdes des de fa segles, i fins i tot mil·lennis. El problema apareix quan algunes d’aquestes espècies són capaces de reproduir-se i d’expandir-se de manera molt ràpida pel nou territori, i es converteixen en espècies invasores. Des d’un punt de vista ecològic, la competència d’aquestes espècies invasores pels recursos que ofereix el medi pot reduir o desplaçar les poblacions de les espècies autòctones més sensibles. I des d’un punt de vista econòmic, moltes d’aquestes espècies invasores són capaces de causar  danys considerables de tota mena, ja sigui per pèrdues directes en diferents sectors econòmics, com ara l’agricultura, la pesca o la navegació, o pels costos indirectes derivats de la seva gestió.

Presentació avui en roda de premsa de l'EXOCAT
Presentació avui en roda de premsa de l’EXOCAT

EXOCAT serà una eina clau per millorar les estratègies de prevenció i control de les invasions biològiques a Catalunya

La llista de les espècies exòtiques de Catalunya és el primer resultat de EXOCAT. Aquest és el punt de partida d’un projecte que té com a objectiu conèixer l’estat d’invasió de Catalunya. A partir de aquí, s’està desenvolupant i implementant el Sistema d’Informació d’Espècies Exòtiques de Catalunya. EXOCAT serà una eina clau per avaluar el risc d’invasió de les espècies exòtiques, i identificar així els esforços de prevenció i control més adients. Per això, s’han recollit la majoria de les dades disponibles sobre la distribució, la procedència, la via d’entrada i l’estat d’invasió d’aquestes espècies en el nostre territori, i la informació recopilada ha estat revisada pels principals experts del país en aquest tema.

Accés al Catàleg d’Espècies Exòtiques de Catalunya

Accés a les presentacions del catàleg

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia