L’abella gegant de la resina continuarà expandint-se per Europa  

Abella gegant de la resina (Megachile Sculpturalis). Imatge: Wikipedia Commons.
Abella gegant de la resina (Megachile Sculpturalis). Imatge: Wikipedia Commons.
L'abella ha colonitzat gran part dels països de l'Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s'han multiplicat per deu en els darrers anys

L’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica documentada d’Europa. L’any 2018 va ser detectada per primera vegada a la península ibèrica. Un estudi científic amb participació de Carlos Hernández-Castellano, investigador del CREAF i de la UAB, i de Jordi Margalef, investigador del CREAF, alerta que des que es va detectar, l’abella ha colonitzat gran part dels països de l’Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Tot i això, l’estudi fa palès que el procés d’invasió a Europa només acaba de començar, ja que M. sculpturalis només ha colonitzat una petita part (el 25%) del territori potencial que és capaç d’envair si es tenen en compte els seus requeriments ecològics. Per exemple, dins de la península ibèrica, la seva presència es concentra a la costa est, tot i que s’espera que arribi properament a les regions de la cornisa cantàbrica. L’estudi, que ha estat liderat per la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena (BOKU), ha comprovat que aquesta espècie s’expandeix per carretera, es refugia a les ciutats i que el canvi climàtic no afecta la seva expansió, només la seva distribució per Europa.  

L’abella gegant de la resina és originària de l’Àsia oriental i, com la majoria d’espècies d’abella (només a Europa n’hi ha prop de 2.000) és solitària: totes les femelles es reprodueixen i funden el seu propi niu. En el cas d’M. sculpturalis, les femelles fan els nius en forats que troben o realitzen als troncs d’arbres, tant vius com morts. Tot i la seva gran mida, que pot superar els 2 centímetres de longitud, no és agressiva.

Urbana i amant de la carretera  

Aquesta abella invasora utilitza els ports, les vies de comunicació i les ciutats densament poblades per expandir-se i reproduir-se

D’altra banda, es posa de manifest que els factors més importants que expliquen l’expansió de l’abella gegant de la resina tenen a veure amb els humans. A banda del clima, que ha de ser semblant a la regió d’origen, aquesta abella invasora utilitza els ports, les vies de comunicació i les ciutats densament poblades per expandir-se i reproduir-se. L’abella gegant de la resina va arribar a Europa, molt probablement, mitjançant el transport marítim de fusta (amb alguns nius a l’interior) i un cop aquí les carreteres han servit per dispersar l’espècie. Les cites de presències d’M. sculpturalis es concentren a les àrees urbanes, on és capaç d’utilitzar construccions humanes per nidificar (per exemple, forats de maons) i extreure el pol·len, de manera pràcticament exclusiva, d’alguns arbres exòtics ornamentals.

Finalment, sembla que el canvi climàtic no afavorirà l’àrea potencial d’invasió de l’espècie a Europa, però sí que en pot modificar la distribució: s’espera una presència menor a les regions mediterrànies i una presència major al centre i nord d’Europa (per exemple, a les illes britàniques).  

Abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis). La seva gran mida,pot superar els 2 centímetres pero de longitud, no és agressiva. Imatge: Aguado O. et al. (2018).

Aquest estudi posa de manifest que la globalització és determinant en el procés de les invasions biològiques, que són una de les causes principals de pèrdua de biodiversitat al món. Tot i que els danys ecològics i humans que pot originar l’abella gegant de la resina són limitats, cal monitoritzar l’espècie per generar més coneixement científic i avaluar correctament el seu estatus d’espècie exòtica invasora. En aquest sentit, les bases de dades de ciència ciutadana han estat crucials per desenvolupar aquest estudi.  

Article de referència

Lanner, J., Dubos, N., Geslin, B., Leroy, B., Hernández-Castellano, C., Dubaić, J. B., Margalef, J & Meimberg, H. (2022). On the road: Anthropogenic factors drive the invasion risk of a wild solitary bee species. Science of the Total Environment827, 154246. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.154246  

  

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia