Search

L’agricultura intensiva és la causa principal del descens d’ocells a Europa

Sisó comú. Autor: Xavier Riera
Sisó comú. Autor: Xavier Riera

Un article publicat en la revista PNAS, amb participació del CREAF i l’ICO i liderat per la Universitat de Montpeller revela que l’extensió de monocultius intensius és la principal responsable del descens de les poblacions d’ocells que ha sofert Europa els últims 40 anys. En concret, se n’han reduït un 25% de mitjana, però el declivi s’acosta al 60% en el cas de les espècies pròpies de terrenys agrícoles. A cada país han disminuït de manera diferent segons les característiques de les seves pràctiques agrícoles. Per exemple, les regions d’Europa occidental, on les parcel·les de conreus solen ser grans i l’ús de pesticides intens, se situen entre els més afectats, enfront dels països de l’est, on això no és tan marcat. Un altre cas particular és la conca mediterrània, on el relleu característic del terreny ha permès mantenir, almenys en determinades zones, un paisatge agrícola en mosaic, amb marges vegetals i de pedra i conreus combinats amb hàbitats naturals, “això ha ajudat a esmorteir la pèrdua d’ocells”, explica Sergi Herrando, investigador del CREAF, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i de l’European Bird Census Council i un dels coautors de l’article.

Els monocultius generen paisatges homogenis, on s'elimina la diversitat de vegetació, de manera que les aus no poden nodrir-se de plantes i fruits variats o buscar refugi.

D’acord amb l’estudi, la intensificació de l’agricultura ha estat acompanyada de més ús de fertilitzants i pesticides, productes que eliminen els insectes i altres invertebrats del sòl, aliment essencial de molts ocells, “especialment en l’època de cria quan els pollets necessiten molta proteïna”, comenta Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i un altre dels coautors. Aquests productes també contaminen llavors i, si els ocells les ingereixen, les substàncies tòxiques es van acumulant en el seu organisme i poden arribar a provocar-los la mort. D’altra banda, els monocultius generen paisatges homogenis, on s’elimina la diversitat de vegetació, de manera que les aus no poden nodrir-se de plantes i fruits variats o buscar refugi. Els autors alerten que això no només afecta a les espècies típiques d’àrees de conreu com l’alosa vulgar o la verderola, sinó també a altres espècies que van als conreus per a alimentar-se. Entre elles, les que tenen una dieta basada en invertebrats, com l’oreneta vulgar o les migratòries de llarga distància, com la tórtora, “en definitiva la majoria d’ocells comuns”, puntualitza Brotons.

Infografia sobre el declivi d’ocells per causes antropogèniques. Font: Stanislas, 2023.

L’estudi ha analitzat 170 espècies d’ocells comuns, que s’han observat a més de 20.000 llocs de 28 països europeus durant 37 anys. Segons Stanislas Rigal, investigador de la Universitat de Montpeller i autor principal del treball “els resultats no deixen lloc a dubtes, no es tracta d’un problema local, els efectes perjudicials de grans cultius, fertilitzants i pesticides s’estenen a tota Europa. Necessitem accelerar la regulació de les pràctiques agrícoles i implementar models més sostenibles”. 

Canvi climàtic

L'augment de temperatura ha suposat en les últimes dècades una pèrdua del 40% de les poblacions d'ocells propis d’ambients freds i un 18% dels d’hàbitats càlids.

La recerca també ha analitzat el pes que tenen el canvi climàtic, la urbanització i els canvis en el paisatge forestal en el declivi de les espècies. Els resultats apunten al canvi climàtic com a segona causa del descens, per darrere de la intensificació agrícola, ja que l’augment de temperatura ha suposat en les últimes dècades una pèrdua del 40% de les poblacions d’ocells propis d’ambients freds i un 18% dels d’hàbitats càlids, “aquesta diferència es deu probablement al fet que els ocells característics de latituds i altituds altes estan menys adaptats a la calor”, aclareix Herrando. D’altra banda, la urbanització es posiciona com a tercer factor, ja que “cada vegada hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats” i les poblacions d’ocells en zones urbanes han disminuït un 28%. Finalment, els ocells típics de bosc han decrescut aproximadament el 18%, una dada que contrasta amb l’augment de coberta forestal a Europa durant els últims anys. Segons els autors, això s’explica perquè els nous boscos tenen menys qualitat, és a dir, han perdut arbres centenaris i la fauna i flora s’ha simplificat.

Ganga ibèrica. Autor: Xavier Riera.

“Les quatre pressions humanes que descrivim a l’article, ja han provocat en conjunt un declivi d’un 25% del total d’ocells a Europa. El descens continua. Per a frenar-ho, necessitem canvis transformadors a les societats europees. Nous pactes polítics com la Llei de Restauració Europea que s’està negociant al parlament europeu pot ajudar a empènyer-los”, finalitza Brotons.

Article de referència

Stanislas Rigal et al. Farmanland practices are driving bird population decline across Europe. PNAS, 2023. DOIhttps://doi.org/10.1073/pnas.2216573120

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia