Arreu del món agrícola, el sòl és el substrat primari que alimenta conreus i pastures. Però, amb un maneig adequat, l’agricultura també pot retornar a la terra la fertilitat de què es nodreix i combatre, de retruc, el canvi climàtic. És el propòsit de l’agricultura regenerativa: recuperar la salut del sòl, tant en termes d’estructura física com de biodiversitat i composició química, per mitjà de processos ecològics. Les receptes d’aquesta interacció varien en cada context. Per això, a Catalunya, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida (UdL), ha llançat enguany AgriRegenCat i AgriCarboniCat. Són dos projectes complementaris amb una línia de recerca comuna: identificar les millors pràctiques agrícoles per incrementar els serveis ecosistèmics del sòl en diferents cultius i condicions climàtiques i agrícoles de Catalunya. «Amb projectes com aquests, posem el focus en el sòl, un dels grans oblidats fins ara», destaca el director general de l’IRTA, Josep Usall. És una presa de consciència del que s’està fent bé al camp, amb tècniques com reduir el treball del sòl, la bona gestió de la poda o la fertilització orgànica. «Gairebé no s’ha quantificat el seu impacte en els agroecosistemes», apunta Georgina Alins, investigadora de l’IRTA i coordinadora de l’AgriRegenCat.
És una presa de consciència del que s’està fent bé al camp, amb tècniques com reduir el treball del sòl, la bona gestió de la poda o la fertilització orgànica
L’abast dels dos estudis és ben transversal, amb una xarxa de finques arreu del territori català, representatives dels principals conreus, com ara blat, arròs, pomera, vinya, horta i pastures. En cada cultiu s’aplicaran diferents tècniques i se n’avaluarà la viabilitat ambiental, agronòmica i econòmica. Tant en parcel·les de l’IRTA com en explotacions comercials, moltes de les proves donaran continuïtat a projectes de recerca precedents. «Hi despleguem tot l’IRTA, mobilitzarem un volum important d’investigadors», destaca la coordinadora d’AgriCarboniCat, Maite Martínez-Eixarch. El projecte que coordina Martínez-Eixarch monitoritzarà els efectes sobre el segrest de carboni, mentre que AgriRegenCat se centrarà en aspectes com la fertilitat i la biodiversitat del sòl i la seva capacitat per resistir esdeveniments climàtics extrems. Les cobertes vegetals, per exemple, s’analitzaran en diversos cultius, comparant-les amb les pràctiques estàndards. D’altres, en canvi, són més particulars: és el cas de la inoculació de fongs en sòls hortícoles o les tècniques de bioeconomia circular amb compost de fem de boví, en cultius extensius.
«Aquesta col·laboració entre l’IRTA i el CREAF és una oportunitat de consolidar diverses tècniques d’agricultura regenerativa al territori català», explica Javier Retana, investigador del CREAF.
En el cas del CREAF, que participa en ambdós projectes, aportarà la seva experiència a través de la finca Planeses a Girona, on investigadors del centre implementen diverses pràctiques d’agricultura i ramaderia regenerativa des de fa sis anys. D’acord amb Javier Retana, investigador del CREAF i un dels participants del projecte, «aquesta col·laboració entre l’IRTA i el CREAF és una oportunitat de consolidar diverses tècniques d’agricultura regenerativa al territori català». Aquest conjunt de mètodes, sovint absents en l’agricultura intensiva, esdevenen clau per protegir els sòls. L’excés en l’ús de fitosanitaris o de laboreig en compromet la biodiversitat (subterrània i en superfície) i, per tant, la fertilitat natural. Però els beneficis de l’agricultura regenerativa van més enllà de la productivitat de la terra. Un sòl amb una bona estructura resisteix més l’erosió i contribueix a retenir més aigua, dos serveis essencials per als ecosistemes. Per contra, la manca de matèria orgànica el fa més vulnerable: «a la conca mediterrània, les pluges torrencials erosionen el sòls més despullats. Se’n perden tones per hectàrea i any. Si desapareix, els nostres nets no el tornaran a recuperar, no és renovable a escala humana», adverteix Alins.
“Enterrar” el carboni
El projecte també vol generar nou coneixement sobre els processos d’interacció entre cultius, microbioma i sòl.
Un element central en l’equació de la sostenibilitat de l’agricultura és el carboni. Absorbit de l’atmosfera en la fotosíntesi, el carboni entra al sòl quan les plantes moren i és alliberat pels organismes descomponedors. El maneig agrícola pot intervenir en aquest cicle. És el cas de pràctiques estudiades a AgriCarboniCat: «Volem augmentar la quantitat de carboni al sòl, sigui difícil de descomposar-se i quedi sota terra, i que això es produeixi tant per la seva naturalesa química com per la diversitat de microorganismes. En relació amb els microorganismes, com més hagin de competir entre ells, més lenta serà la degradació de la matèria orgànica», assenyala Maite Martínez-Eixarch. Precisament, el projecte també vol generar nou coneixement sobre els processos d’interacció entre cultius, microbioma i sòl. Per això, es farà una campanya de mostrejos i anàlisis qualitatius. «Volem saber quins organismes estan involucrats en la dinàmica de carboni en les diferents condicions agrícoles a Catalunya», explica la científica.
Els canvis en els nivells de carboni són processos molt lents. Per copsar-los millor, AgriCarboniCat emprarà les dades recopilades sobre el terreny a fi de crear indicadors i testar models predictius. Partint dels històrics disponibles, i en base a variables físiques (com el fraccionament dels agregats del sòl) o biològiques (diversitat microbiana i fúngica), es podria mesurar l’evolució del carboni. A més, el projecte proposa integrar-ho en el càlcul de la petjada de carboni i l’anàlisi de cicle de vida de productes alimentaris. No és una ponderació inútil: tot i la seva durada, la retenció i estabilització de carboni sota els camps de cultiu és capital per descarregar l’atmosfera. De fet, s’estima que el segrest net de carboni en sòl agrícoles podria compensar el 4% de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle. «No només es tracta de preparar l’agricultura per a adaptar-se al canvi climàtic o reduir els seus efectes, sinó directament de combatre’l», remarca Martínez-Eixarch.
Sobre els projectes
AgriCarboniCat i AgroRegenCat es clouran al 2025, després d’una fase de transferència de les bones pràctiques agrícoles, amb jornades sectorials o activitats de sensibilització ciutadana. Ambdós són projectes coordinats per l’IRTA, amb la participació del CREAF i finançats pel Fons Climàtic de Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La Universitat de Lleida participa en la recerca a AgriCarboniCat. Els projectes disposen, per a la seva execució, entre els anys 2022 i 2025, d’un pressupost de 2,6 milions d’euros. 2 milions per al d’agricultura regenerativa (AgriRegenCat) i 600.000 euros pel centrat en l’agricultura del carboni (AgriCarboniCat). Tots els aporta íntegrament el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El Fons Climàtic és un fons de caràcter públic, creat per la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, com a instrument per executar polítiques i accions de mitigació i adaptació. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic estableix les prioritats d’actuació i el repartiment corresponent atenent les disponibilitats econòmiques del fons, la planificació sectorial i l’anàlisi cost-eficiència. Aquesta comissió ha acordat que els àmbits en els quals cal focalitzar les prioritats d’inversió són els de recerca, empresa, ens locals, participació i projectes singulars. A partir d’aquests àmbits establerts com a prioritaris, i tenint en compte que l’estimació de recaptació és d’uns 50 milions d’euros anuals, han estat seleccionats un total de 36 projectes per al període 2021-2027, 11 dels quals vinculats a l’àmbit de la recerca i la innovació, entre ells l’AgriRegenCat i l’AgriCarboniCat.
