Al mediterrani cada vegada hi ha més bosc, però més amenaçat

Segons l’últim informe que ha publicat la FAO, el canvi climàtic, els incendis forestals i l’escassetat d’aigua incrementen la degradació del bosc a la Mediterrània. El CREAF ha col·laborat coordinant un capítol sencer on s’han detallat les causes d’aquesta degradació.

Portada de l'informe de la FAO 2018
Portada de l’informe de la FAO 2018

En cinc anys l’àrea de bosc mediterrani ha augmentat en un 2 per cent. Això es tradueix en un increment d’ 1,8 milions d’hectàrees -aproximadament la mida de Eslovènia-, segons un nou informe sobre L’estat dels boscos mediterranis elaborat per la FAO i el Plan Bleu.

Espanya, juntament amb França, Turquia i Itàlia, alberguen el 64% dels boscos mediterranis. Per tant, és un país que té un paper protagonista i una gran responsabilitat a l'hora de conservar-lo.

“El llibre és una segona edició d’un celebrat informe, el de 2013, que incloïa moltes dades però poca avaluació dels mateixos”, comenta Enrique Doblas, investigador del CREAF que ha col·laborat amb la publicació, “en l’actual s’ha intentat buscar més la revisió de coneixements i assenyalar l’estat, les amenaces i les potencials solucions per a la conservació del bosc mediterrani.

En relació a això, l’informe inclou un altre missatge clau: els boscos de la Mediterrània també s’han vist seriosament afectats per la degradació i estan cada vegada més amenaçats pel canvi climàtic, el creixement demogràfic, els incendis forestals i l’escassetat d’aigua. “Els boscos mediterranis porten temps adaptant-se a les pressions que comporta el desenvolupament humà. Però aquestes pressions mai han estat tan extremes com ara”, afirma Hiroto Mitsugi, sotsdirector general de la FAO al capdavant del Departament Forestal.

“Tret que fem més per combatre la degradació dels boscos -va afegir Mitsugi- més de 500 milions de persones en 31 països i tres continents s’enfrontaran aviat a un ampli ventall de problemes econòmics, socials i ambientals”.

Causes de la degradació dels boscos mediterranis

El CREAF ha estat el coordinador del capítol 5 sobre les causes d’aquesta degradació. Segons aquest capítol, coordinat per l’investigador del CREAF Enrique Doblas, la degradació dels boscos al nord de la Mediterrània es deu principalment a l’abandonament de la terra i els incendis, mentre que els boscos al sud-est de la regió pateixen la sobreexplotació de la llenya, sobrepasturatge i la pressió demogràfica.

El canvi climàtic continua sent l'amenaça més important per a tots els boscos mediterranis. L'augment de les temperatures, els patrons de pluja irregulars i les sequeres més prolongades alteraran significativament la cobertura i distribució de boscos i arbres en els propers anys.

Per exemple, quan els arbres intenten resistir les sequeres, esgoten les seves reserves de carboni i produeixen menys carbohidrats i resines, que són essencials per a la seva salut. Això ja ha provocat una disminució o la mort de roures, avets, piceas, faigs i pins a Espanya, França, Itàlia i Grècia, i dels cedres de l’Atles a Algèria.

La població a les riberes de la Mediterrània es va duplicar entre 1960 i 2015, arribant als 537 milions de persones, i s’estima que arribarà a 670 milions el 2050. Si bé han hagut pocs canvis demogràfics al nord, el ràpid augment de població al sud-est de la regió ha portat a una explotació excessiva dels recursos naturals.

Font: Skeeze (Pixabay)
Font: Skeeze (Pixabay)

Els incendis forestals segueixen representant una amenaça important. Tot i que la xifra d’incendis ha disminuït al nord i nord-est en les últimes dècades, el nombre d’incendis de major extensió (que afecten més de 500 hectàrees) ha augmentat. L’informe preveu que aquesta tendència continuï: hi haurà en general menys incendis, però de major envergadura.

L’escassetat d’aigua i l’erosió del sòl són especialment nocives per als boscos mediterranis, ja que els sòls són més prims i pobres que en altres regions.

Solucions a la degradació forestal

L’informe insta els països a ampliar la restauració de boscos i paisatges. En particular, recomana:

  • Triar i plantar espècies d’arbres barrejades per reduir l’impacte de les sequeres
  • Noves polítiques de lluita contra incendis que vagin més enllà d’apagar focs i incloguin activitats preventives de gestió, preparació i restauració de la vegetació
  • Una estratègia forestal regional i polítiques comunes
  • Reforçar les cadenes de valor forestal
  • Els boscos mediterranis formen ja part de l’economia verda, però les seves contribucions podrien maximitzar si les estratègies d’aquesta economia verda es centressin més en els boscos
  • Increment de boscos, parcs i horts a les àrees urbanes
  • Crear aliances més sòlides entre els sectors públic i privat per a la gestió forestal
  • Aplicar les directrius de la FAO per a la restauració de boscos i paisatges degradats

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Tèrmit subterrani asiàtic (Coptotermes gestroi). Autor: Thomas Chouvenc
Notícies
CREAF

Els tèrmits acceleraran el canvi climàtic perquè s’expandiran arreu del món i incrementaran el seu consum de fusta

Una recerca internacional ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Amb el canvi climàtic, l’àrea de distribució d’aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d’alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia