Search

Algunes plantes deixen de reproduir-se cada any per la falta de nutrients

L'arboç és un dels casos d'estudi que no té anyivoria. Autora: Catherine Preece.
L'arboç és un dels casos d'estudi que no té anyivoria. Autora: Catherine Preece.

Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.

Fins ara, la comunitat científica no havia demostrat perquè algunes plantes se salten els cicles reproductius anuals, un fenomen conegut com alternança reproductiva (o anyivoria). Avui, un article publicat a Nature Plants, ressol la incògnita: les plantes que tenen problemes per reproduir-se cada any, perquè estan sotmeses a la falta de recursos, són les que adopten l’estratègia d’anar alternant anys de producció increïblement alta amb d’altres més “pobres” o inexistents. Una pràctica que ha sorprès als investigadors, doncs saltar-se la reproducció un any els fa desaprofitar les oportunitats per escampar-se.

"Aquesta estratègia d'invertir tots els esforços en uns pocs anys és una jugada arriscada” segons l'investigador.

La recerca, liderada per l’investigador de la Universitat d’Anvers Marcos Fernández-Martínez, ha trobat que l’objectiu de no reproduir-se cada any és fer-ho de manera més efectiva i massiva els anys que sí que poden. “L’alternança reproductiva suposa un desavantatge en termes evolutius, ja que invertir tots els esforços en uns pocs anys és una jugada arriscada”, explica el Dr. Fernández-Martínez. I afegeix “La planta ho fa quan necessita anys per acumular els recursos i nutrients necessaris per a reproduir-se, i no li queda altre remei que fer-ho de forma massiva per assegurar l’èxit”. També hi han participat els investigadors del CSIC al CREAF, Josep Peñuelas i Jordi Sardans, i l’ecòleg del CREAF Josep Maria Espelta.

L'alzina és una de les espècies que alternen els anys de reproducció. En aquest cas, es tracta d'un sense llavors ni flors. Autor: Marcors Fernández Martínez.
L’alzina és una de les espècies que alternen els anys de reproducció. En aquest cas, es tracta d’un sense llavors ni flors. Autor: Marcors Fernández Martínez.

El clima i les pluges també alteren la reproducció

La troballa ha tingut en compte la concentració de nitrogen i fòsfor a les fulles de 200 espècies de plantes diferents arreu del món. Els resultats mostren que aquests dos nutrients tenen una relació molt propera amb l’alternança reproductiva, doncs quanta menor concentració en detecten els ecòlegs a les fulles més intensa és l’alternança.

“A més dels nutrients, hem comprovat que en climes on la variabilitat entre anys en la precipitació és més elevada, les plantes tendeixen a presentar una producció de llavors més variable” indica Josep Peñuelas. Així, la variabilitat de pluges d’una regió també determinen si una planta és reproduirà de forma més o menys variable. Un factor a tenir molt en compte en la conca Mediterrània, doncs amb el canvi climàtic s’espera que la precipitació sigui cada cop més variable entre anys.

Article de referència:

Fernández-Martínez, M., Pearse, I., Sardans, J. et al. Nutrient scarcity as a selective pressure for mast seeding. Nature Plants (2019) DOI: 10.1038/s41477-019-0549-y

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia