Les paraules clau del discurs de la investigadora d’origen sirià Angham Daiyoub són justícia ambiental, bosc, biodiversitat, dona, conflicte armat i conservació. No necessàriament en aquest ordre, però hi són totes. I per això cal una mirada amb cura per parlar amb ella, per fugir d’estereotips i preguntes recurrents. Cursa el doctorat al CREAF amb una tesi doctoral que planteja la relació entre el conflicte armat a Síria, la violència ambiental i la conservació de la biodiversitat, des d’una mirada i anàlisi amb perspectiva de gènere.
Actualment treballa en investigar i evidenciar casos d'injustícia ambiental a Síria, com ara pol·lució, desforestació i vessaments de petroli.
Actualment treballa en investigar i evidenciar casos d’injustícia ambiental a Síria –com ara pol·lució, desforestació i vessaments de petroli–, mitjançant una col·laboració entre el CREAF, la Fundació Autònoma Solidària i el centre de recerca ICTA-UAB, conjuntament amb la investigadora d’aquest centre i co-directora de la seva tesi Daniela del Bene. Alguns resultats del seu treball conjunt ja estan publicats al Global Atlas of Environmental Justice. Una altra part rellevant de la seva recerca ha estat aconseguir dades inèdites sobre el lliri blau (Iris nusairiensis) endèmic de Síria, un país amb vegetació de famílies i gèneres de plantes que també són habituals a Catalunya i a altres punts de la Mediterrània.
Una de les aliances més poderoses amb la que compta l’Angham Daiyoub és la investigadora del CREAF i professora de la UAB Sandra Saura Mas, tutora i directora de la seva tesi doctoral. “És qui em va parlar del programa Fundació Autònoma Solidària de prevenció de la violència extrema. I la nostra proposta per optar-hi va ser endinsar-nos en l’eco feminisme”, recorda la jove doctoranda. Un altre dels seus referents és la professora de la Universitat de Lleida Maria Christina Vega, directora conjuntament amb Sandra Saura Mas del seu treball de fi de màster sobre l’impacte del conflicte armat a la coberta forestal de Síria.
Ecofeminisme i cultura de pau
Analitzar l'ús popular de les plantes en temps de guerra, amb perspectiva de gènere i des de la mirada d'anàlisi de l'eco feminisme és una part rellevant de la seva tasca investigadora.
Amb un to suau i rotund alhora, l’Angham explica que vol “posar a prova la teoria de l’ecofeminisme a Síria”. I apunta una de les seves propostes per impulsar solucions: “incloure la dona en llocs de presa de decisió política”, una alternativa que no és menor si es llegeix amb els ulls posats a l’Orient Mitjà. Una part significativa del seu treball de camp va tenir lloc a Síria i va consistir en entrevistes etnobotàniques a homes i dones d’entorns amb diferent afectació del conflicte armat. La seva voluntat era analitzar l’ús popular de les plantes en temps de guerra, amb perspectiva de gènere i des de la mirada d’anàlisi de l’eco feminisme.
Daiyoub comenta que darrerament està llegint Simone de Beavoir, una de les veus europees més íntimament vinculades al feminisme, que va exigir la independència laboral de la dona com a prioritat per a la igualtat. Son molts els tipus d’eco feminismes definits, però sovint es considera la filòsofa francesa una de les referents, en vincular la degradació de l’entorn amb l’opressió de la dona a la dècada dels 70. I des del compte de Twitter de la jove doctoranda també es pot veure el seu interès per l’escriptora d’origen egipci Nawal El Saadawi.
Des de la seva mirada d'enginyera forestal busca estudiar com els extremismes violents afecten la conservació de la biodiversitat.
Des de la seva mirada d’enginyera forestal busca “estudiar com els extremismes violents afecten la conservació de la biodiversitat”. Segons dades de la seva recerca, a Síria el bosc havia arribat a ocupar el 15% de l’àrid paisatge, aquesta proporció cau dràsticament al segle XX degut a la desforestació. Com a conseqüència, l’any 2007 el bosc cobreix el 3% del territori del país. I actualment amb prou feines és el 2%. Segons dades de 2010 del PNUD, el govern sirià es va fixar per al 2015 l’objectiu d’augmentar la superfície forestal fins al 3,86%. Però la guerra esclata el 2011, relega el bosc a esdevenir un recurs de crisi i dilueix totalment les fites d’ampliar-lo.
Violència ambiental
Es diria que un discret sentit de l’humor i un temperament calmat li permeten parlar d’una guerra civil que s’allarga més d’onze anys, que ha provocat la migració de més de 5 milions de persones fora del país i el desplaçament de 6 milions de persones dins del territori. Al voltant d’1,4 milions de refugiats es van establir a la zona costanera de Síria, que conté la major part de la coberta forestal del país, causant una pressió addicional sobre els recursos naturals i especialment els boscos.
“Hi ha molts tipus de violència… jo m’enfoco cap a l’ambiental perquè, si bé sovint no té un impacte físic directe en els humans, té un efecte a llarg termini molt significatiu”, explica. “Quan es destrueix un bosc, desapareix un ecosistema ple de vida molt diversa. No perdem només un conjunt d’arbres. Em fa molta ràbia que això passi per les conseqüències que té, perquè Síria és un país molt àrid”, afirma. I, a continuació, apunta la idea que va defensar a la COP 27 el novembre de 2022, en una taula rodona organitzada per l’ONG New Women Connectors for Inclusion and Social Justice. “Quan s’emprengui la reconstrucció de Síria, és essencial posar més dones a llocs de presa de decisió per contribuir a la conservació de l’entorn”, afirma. “Les dones a Síria durant la guerra no hem ocupat llocs de presa de decisió, no hem lluitat a primera línia, no participem a la guerra com ho fan els homes”.
Avui el seu entorn familiar i social més proper resident a Síria està fora de perill, si això és possible tenint en compte les condicions de conflicte armat. Ara bé, no esquiva afirmar que si bé la guerra física gairebé ha acabat en algunes zones del país, l’estat d’alerta es manté: “no és gens fàcil, però estic molt agraïda perquè els meus pares encara mantenen la casa i jo encara tinc la meva família”.
El bosc, un escenari de guerra
La profunditat del bosc i les valls són sovint l’escenari de les guerres actuals, sobretot dels conflictes intra-nacionals, ja que proporcionen refugi a alguns grups armats i paramilitars. Malgrat tot, l’Angham subratlla que el rol de la desforestació durant els conflictes armats és dual. “La guerra té un efecte devastador sobre les persones, però pot tenir repercussions negatives i positives als boscos: per exemple, els exèrcits els cremen per guanyar visibilitat i per escalfar-se, els soldats cacen animals salvatges per alimentar-se però, alhora, la guerra des incentiva l’explotació de la indústria de la fusta”.
“Quan es destrueix un bosc, desapareix un ecosistema ple de vida molt diversa. Em fa molta ràbia que això passi per les conseqüències que té, perquè Síria és un país molt àrid”
Un dels objectius principals del seu treball és estudiar els canvis a la superfície de la coberta boscosa i la conservació de les espècies vegetals, des de l’inici del conflicte armat sirià.
Un dels objectius principals del seu treball és estudiar els canvis a la superfície de la coberta boscosa i la conservació de les espècies vegetals, des de l’inici del conflicte armat sirià. Ha utilitzat imatges de satèl·lit de boscos, extensions agrícoles, pastures i zones sense vegetació, tant de períodes anteriors a la guerra (2011) com obtingudes durant el conflicte (2019). També ha plantejat mapes d’espècies vegetals amenaçades, utilitzant dades de la llista vermella de la UICN. Els resultats van mostrar una pèrdua significativa de la coberta forestal entre 2011 i 2019, la major part com a resultat de la conversió de boscos a terres agrícoles i pastures, a més de l’expansió urbana. Va contribuir a elaborar dos mapes de punts calents que assenyalaven les zones més importants per conservar la biodiversitat d’espècies: la serralada costanera, la serralada Anti-Líban, Jabal al-Arab i els alts de Golan, amb el nombre més gran d’espècies amenaçades.
La matèria primera del treball quotidià de l’Angham Daiyoub és tan crítica i apassionant com desencisant… especialment perquè la seva família viu a Síria, perquè la seva estada a Europa no és estable i perquè el finançament de la seva recerca doctoral és irregular. Ho explica amb una mirada plàcida, exempta de retrets i una pensa que la distància cultural fa que ens perdem l’autèntic sentir d’aquesta valenta investigadora que busca maneres de finalitzar una tesi doctoral que esdevé una lluita en sí mateixa.
