Search

Annelies Broekman, passió i urgència per desxifrar el canvi global

L'estudi i l'acció sobre el terreny són el preàmbul de la llarga dedicació d'Annelies Broekman, especialitzada en polítiques de gestió de l'aigua, que passa per acompanyar l'activisme des de la ciència. Foto: Laura Fraile.
L'estudi i l'acció sobre el terreny són el preàmbul de la llarga dedicació d'Annelies Broekman, especialitzada en polítiques de gestió de l'aigua, que passa per acompanyar l'activisme des de la ciència. Foto: Laura Fraile.

El contrast entre un jardí verd sota el cel gris plom dels Països Baixos i la brillantor dels colors del sud d’Itàlia marca un abans i un després en la vida de la investigadora del CREAF Annelies Broekman. Bèlgica és l’escenari de la seva infància fins als 10 anys; la Puglia italiana és el primer contacte amb la Mediterrània i amb un hàbitat nou dominat per la llum. “Vaig créixer al jardí familiar, jugant amb eriçons, merles i capturant erugues per veure si es transformaven en papallones. Vivia al costat d’un bosc de caducifolis, amb una agro ecologia pròpia del nord d’Europa que sempre em va agradar molt”, rememora amb el seu positivisme encomanadís.

"Vaig créixer al jardí familiar jugant amb eriçons, merles i erugues. L'etologia era el meu món: somiava poder-me comunicar amb els animals per entendre'ls i tenir-ne cura"

Al sud d’Itàlia hi va trobar rèptils, eriçons de mar, algues i peixos que observava els llargs estius meridionals. En aquella època llegia Conrad Lawrence i Gerald Durrell: “l’etologia era el meu món: somiava poder-me comunicar amb els animals per entendre’ls i tenir-ne cura”. Són els anys en què construïa terraris a la seva habitació amb animalons d’un centre de recuperació i que alguna vegada s’escapaven, com va passar amb uns escurçons, amb gran paciència de la seva mare.  

Enlloc de l’etologia, es va decantar per l’engenyeria agrària a la Universitat de Bolonya (Itàlia), que va cloure amb un treball final sobre la immunologia dels peixos. Temps després, va fer un salt i des del seu doctorat va analitzar la relació entre una nova tarificació de l’aigua per a l’agricultura i el compliment dels objectius ambientals de les polítiques europees. Una de les seves conclusions principals va ser que les dinàmiques de l’ús de l’aigua en agricultura son complexes i necessiten una visió integrada, per donar resposta a les expectatives d’estalvi i reducció dels impactes ambientals del sector.

“La ciència ha de servir per innovar en la manera de pensar, en pràctiques diverses de gestió de l’aigua i també en el nostre relat”, Annelies Broekman. Imatge: entrevista al programa ‘Tot es mou’ de TV3.
“La ciència ha de servir per innovar en la manera de pensar, en pràctiques diverses de gestió de l’aigua i també en el nostre relat”, Annelies Broekman. Imatge: entrevista al programa ‘Tot es mou’ de TV3.

L’interès per les polítiques de gestió de l’aigua la porten a aprofundir-hi des de la Universitat de Saragossa (Espanya) amb el físic i investigador Pedro Arrojo, relator especial de les Nacions Unides sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, i amb la Fundación por una Nueva Cultura del Agua, una xarxa acadèmica i de moviments socials de la península Ibèrica. Avui recorda aquesta col·laboració des de la “immensa generositat i esperit de compartir coneixement sobre conflictes de l’aigua, en un sentit integral i amb un cos argumental d’estudis punters enorme”. I parla d’una formació interdisciplinària amb una gran riquesa.

Una visió social de l’aigua

L’estudi i l’acció sobre el terreny són el preàmbul d’una llarga dedicació especialitzada en polítiques de gestió de l’aigua, que passa per acompanyar l’activisme des de la ciència. “Amb la nova cultura de l’aigua començo a entendre el rol de la ciència a la societat”.

"Per estudiar l'aigua cal integrar una visió político-social" 

El seu interès per les lluites locals dels moviments socials en defensa dels rius la porta a col·laborar amb diverses ONG, a les quals aporta el suport tècnic i científic amb una visió ampla. És l’època en què treballar casos diversos posa en evidència que la gestió de l’aigua construeix patrons similars a tot arreu. “Al món els problemes de l’aigua són tremendament semblants: aquest és un avantatge per compartir solucions i projectes transformadors amb els moviments socials”, reflexiona Broekman. “L’aigua és un bé comú, la base de tota la vida i un monopoli natural: no podem escollir no tenir-ne. Per això és fonamental evitar l’acaparament de recursos i assegurar un model de governança que consideri les conques com a sistemes hidro-socials”.

Annelies Broekman

“L’aigua és un bé comú, la base de tota la vida i un monopoli natural: no podem escollir no tenir-ne. Per això és fonamental evitar l’acaparament de recursos i assegurar un model de governança que consideri les conques com a sistemes hidro-socials”

ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF.

La metodologia de treball de Broekman i la seva aproximació a les polítiques de gestió de l’aigua es forgen gràcies al treball sobre el terreny. A Catalunya, per exemple, gràcies als processos participatius vinculats al primer cicle de planificació de la Directiva Marc de l’Aigua (2009-2015), va col·laborar amb la Xarxa per a una Nova Cultura de l’Aigua, que presidia l’ecòleg Narcís Prat, i amb l’Agència Catalana de l’Aigua per garantir un seguiment exhaustiu del debat a les 17 conques internes. “La ciència ha de servir per innovar en la manera de pensar, en pràctiques diverses de gestió de l’aigua i també en el nostre relat”, afirma. “L’aigua no es pot estudiar sense integrar una visió político-social. S’ha de mirar en conjunt, perquè és la interconnexió entre tots els sistemes vius i biofísics”.

L’adaptació és local o no és

Gairebé per casualitat i sense proposar-s’ho, arriba al CREAF per conèixer l’equip que iniciava el projecte europeu BeWater. L’entesa va ser tan fluida, que fa 10 anys que treballa al centre. “El BeWater va ser una aventura preciosa: vaig conèixer el riu la Tordera, on encara treballo” explica. “Va permetre desenvolupar mesures que segueixen vigents, com ara l’espai de governança i l’estratègia integrada pel delta i la baixa Tordera”. Avui el seu enfocament s’inclouen a les accions per fer front a l’emergència climàtica del Consell Comarcal del Maresme.

"Al món els problemes de l'aigua són tremendament semblants: aquest és un avantatge per compartir solucions i projectes transformadors amb els moviments socials"

Amb el convenciment que “l’adaptació al canvi global és local o no és”, Annelies Broekman busca la col·laboració activa i estable amb les administracions locals: “Ha sigut un goig” afirma, “la Mesa de Treball per a l’Adaptació al Canvi Climatic (METACC) ha comptat amb un comitè científic integrat per 40 investigadors punters de Catalunya per millorar l’estratègia de mitigació i adaptació de la comarca del Maresme”. Els resultats es van presentar als 30 ajuntaments de la comarca per prioritzar accions i conèixer les necessitats del cada municipi, la base per aprovar el document final per unanimitat.

Broekman s'ha involucrat a fons en la Mesa de Treball per a l'Adaptació al Canvi Climatic, amb un comitè científic integrat per 40 especialistes de Catalunya per millorar la mitigació i adaptació de la comarca del Maresme. Foto: Laura Fraile.
Annelies Broekman s’ha involucrat a fons en la Mesa de Treball per a l’Adaptació al Canvi Climatic, amb un comitè científic integrat per 40 especialistes de Catalunya per millorar la mitigació i adaptació de la comarca del Maresme. Foto: Laura Fraile.

El treball d‘innovació que la investigadora ha liderat sobre governança per a l’adaptació al canvi climàtic es genera en un entorn multidisciplinar i busca incloure les veus de tots els actors: les persones, els sectors econòmics, les entitats: “un dels reptes ara és la coordinació institucional i superar la fragmentació de competències per fer realitat les mesures plantejades i reduir la vulnerabilitat d’aquest territori”, afirma.

El seu repte actual s’anomena Missió per al Patrimoni Natural, forma part del nou programa Interreg Euro-MED i es proposa fer arribar el coneixement científic basat en l’experiència a persones amb poder de decisió. El focus, “crear una comunitat de pràctiques per transferir coneixements que ajudin a restaurar, protegir i posar en valor el patrimoni natural de la Mediterrània”.

Aprendre i transformar

Hi ha una barreja d’idiomes en el seu parlar, una multiplicitat que no fa més que evidenciar el seu caràcter políglota, accessible, dialogant i absolutament desimbolt i expansiu. “Els idiomes estan vius. Admiro profundament qui els aprèn des d’un llibre, jo en sóc incapaç. Els aprenc perquè els necessito per expressar-me”.

"La meva responsabilitat és intentar facilitar tant com pugui dinàmiques positives i crítiques constructives, transformacions reals i aprendre de l'experiència per formular noves preguntes"

La passió i la urgència marquen el ritme d’Annelies Broekman, tant en parlar com en abordar qüestions. Una actitud sempre filtrada per una enorme consideració, tant envers les persones com l’entorn. “La meva motivació prové del privilegi d’aprendre i de formar part d’una xarxa global de persones que lluiten per defensar la vida”, explica amb un somriure permanent.

La reflexió va més enllà i apuntala la seva dedicació a la recerca, per millorar la governança que permeti adaptar la regió mediterrània al canvi global: “la meva responsabilitat és intentar facilitar tant com pugui dinàmiques positives i crítiques constructives, transformacions reals i aprendre de l’experiència per formular noves preguntes”. Aquest enfocament implica l’intercanvi constant, deliberar sobre reptes identificats, aplicar metodologies per co-crear solucions i promoure una cultura de l’aprenentatge mutu per encarar la complexitat del canvi global.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia