Search

Connectar la recerca sobre aigua terrestre i costanera amb el projecte AquaINFRA

Participants del projecte AquaINFRA en la reunió inaugural celebrada a Dinamarca del 14 al 16 de febrer de 2023. Font: AquaINFRA.
Participants del projecte AquaINFRA en la reunió inaugural celebrada a Dinamarca del 14 al 16 de febrer de 2023. Font: AquaINFRA.

Per aconseguir els objectius de la Unió Europea en matèria de restauració dels oceans i l’aigua abans del 2030 cal connectar totes les components  del cicle de l’aigua. El projecte AquaINFRA, amb el suport de l’European Open Science Cloud (EOSC), desenvoluparà una plataforma d’interacció (API) que contingui dades i serveis oberts, multidisciplinaris i FAIR (cercables, accessibles, interoperables i reutilitzables) perquè la ciència i els actors implicats puguin restaurar tant la salut dels mars i de les aigües costaneres, com de les aigües interiors (superficials i subterrànies). Aquesta innovadora API aspira a integrar la part terrestre del cicle de l’aigua amb la marina, dos àmbits habitualment separats, ja que les seves comunitats científiques i els seus models també ho estan.

Una hidrosfera única

AquaINFRA vol crear un espai on interaccionin totes les comunitats científiques de l'àmbit aquàtic per treballar i col·laborar sota una "hidrosfera única"

AquaINFRA vol convertir aquesta nova plataforma, allotjada en l’EOSC, en un espai on interaccionin totes les comunitats científiques de l’àmbit aquàtic, tant les comunitats marines com d’aigua dolça, per treballar i col·laborar mútuament sota el que podria dir-se una “hidrosfera única“. En aquest sentit, l’EOSC proporciona un marc idoni per a demostrar que la unió dels dos mons aquàtics pot impulsar, d’una banda, el descobriment i processament de dades de manera integrada a través d’una única interfície i millorar, d’altra banda, els models, la posada en comú i la reutilització dels resultats de la recerca pública entre científics, autoritats, ciutadans i indústria.

Per a això, es desenvoluparan mecanismes de cerca comuna entre dominis i territoris, així com la creació de serveis per l’anàlisi espaciotemporal i la modelització a través d’Entorns Virtuals de Recerca (VRE). Les VRE d’AquaINFRA permetran que les persones interessades emmagatzemin, comparteixin, accedeixin, analitzin i processin informació de la seva pròpia disciplina, així com d’altres especialitats i infraestructures de recerca traspassant les fronteres nacionals.

Aiguamolls del delta del Llobregat. Font: Damaqu (Wikimedia Commons).
Aiguamolls del delta del Llobregat. Font: Damaqu (Wikimedia Commons).

Co-disseny i col·laboració

Els serveis es provaran i co-dissenyaran a prop dels usuaris d’interès en un conjunt de casos d’ús en la mar Bàltica, la mar del Nord i la mar Mediterrània, així com un en àmbit paneuropeu. El CREAF liderarà les accions a la Mediterrània, concretament en tres subregions: Delta del Llobregat, Maresme/Tordera i Malta. Els investigadors Lluís Pesquer i Ester Prat expliquen que en aquest cas d’estudi es vol demostrar que la connexió dels models hidrològics i costaners i la integració de dades in-situ i de teledetecció, milloren els models. D’altra banda, el CREAF participa en el disseny de la plataforma de l’EOSC per a assegurar que els seus serveis siguin interoperables i les seves dades segueixen els principis FAIR, tasca que duran a terme Kaori Otsu i Joan Masó, investigadors del CREAF.

El projecte AquaINFRA desenvoluparà casos d'ús en la mar Bàltica, la mar del Nord, la mar Mediterràniai i un en l'àmbit paneuropeu.

El projecte AquaINFRA es durà a terme en estreta col·laboració amb el seu projecte germà BlueCloud26, tots dos finançats per la Comissió Europea amb l’objectiu de desenvolupar l’EOSC, la iniciativa emblemàtica de la UE destinada a possibilitar les pràctiques de ciència oberta a Europa. Tots dos projectes demostraran la interacció entre l’espai de dades de l’EOSC i l’espai de dades del Pacte Verd Europeu i actuaran com a models de l’EOSC per a l’anomenada “recerca blava”. A més, també es col·laborarà amb altres projectes pioners com ILIAD i EDITO Digital Twins of the Ocean.

El llançament d’AquaINFRA va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca) entre el 14 i el 16 de febrer de 2023 i va reunir al consorci internacional de 21 socis, liderat per la Aalborg University (Dinamarca). També formen part d’aquest consorci el 52 North Spatial Information Research GmbH (Alemanya), la Blue Lobster IT Limited (Gal·les, el Regne Unit), el CREAF (Espanya), la CSC – Tietten tietotekniikan keskus Oy (Finlàndia), el Deutsche Klimarechenzentrum (Alemanya), el Eesti Mereinstituut (Estònia), HELCOM (Finlàndia), el Helmholtz-Zentrum Hereon (Alemanya), l’Hochshule Bochum (Alemanya), l’Institut de Ciències del Mar – CSIC (Espanya), el Karlsruher Institut für Technologie (Alemanya), L-Università ta’ Malta (Malta), el Latvijas Hidroekoloǧijas institūts (Letònia), el Leibniz-Institut für Gewässerökologie und Binnenfischerei, FVB-IGB (Alemanya), el Maanmittauslaitos (Finlàndia), el Norsk institutt fur vannforskning (Noruega), el SINTEF AS (Noruega), el Suomen ympäristökeskus (Finlàndia), la Technische Universität Dresden (Alemanya) i la Universität für Bodenkultur Wien (Àustria).

Més informació

https://research-and-innovation.ec.europa.eu/news/all-research-and-innovation-news/commission-invests-eu16-million-two-major-research-actions-healthy-oceans-and-waters-2030-2023-02-10_en

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Imatge: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Està desapareixent la primavera? 

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia