Search

L’Àrtic, el bosc mediterrani i la sabana tropical, un tast de les visites i sabàtics de recerca al CREAF

Els protagonistes del primer programa de visites i sabàtics del CREAF desxifren la influència de l'escalfament sobre la vegetació de la tundra a l'Àrtic, els beneficis dels boscos com a solucions basades en la natura i la incidència del fòsfor a les sabanes tropicals. Imatge: domini públic.
Els protagonistes del primer programa de visites i sabàtics del CREAF desxifren la influència de l'escalfament sobre la vegetació de la tundra a l'Àrtic, els beneficis dels boscos com a solucions basades en la natura i la incidència del fòsfor a les sabanes tropicals. Imatge: domini públic.

Hi ha decisions que fan confluir els seus protagonistes en un moment i un espai en el que difícilment s’haurien trobat. I quan els investigadors Marc Macias Fauria, de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) la que té més tradició del món angloparlant; William Anderegg, de la moderna Universitat de Utah (EEUU), i Ismael Hernández Valencia, de la Universidad Central de Venezuela, la més antiga del país, van decidir agafar un avió i instal·lar-se al CREAF van prendre una d’aquestes determinacions. Aquesta col·laboració enceta el programa de mobilitat Visitors & Sabbaticals del CREAF 2022 i en són protagonistes científics i científiques que desxifren la influència de l’escalfament sobre la vegetació de la tundra a l’Àrtic, els beneficis que aporten al planeta els boscos com a solucions basades en la natura, i la incidència del fòsfor a les sabanes tropicals.

L'investigador de la Universitat d'Oxford Marc Macias Fauria ha fet avançar la seva recerca sobre ambients freds conjuntament amb la investigadora del CREAF Sandra Nogué Bosch.
L’investigador de la Universitat d’Oxford Marc Macias Fauria ha fet avançar la seva recerca sobre ambients freds conjuntament amb la investigadora del CREAF Sandra Nogué Bosch.
Marc Macias Fauria és un ecòleg que centra els seus esforços investigadors en els ambients freds. La tundra de l'Àrtic i la pressió dels hervíbors de gran tamany al nord-oest de Sibèria són escenaris de la seva recerca.

Marc Macias Fauria és un ecòleg que centra els seus esforços investigadors en els ambients freds. La tundra a Svalbard (un arxipèlag noruec de l’oceà Àrtic) i la pressió dels hervíbors de gran tamany al nord-oest de Sibèria són escenaris de la seva recerca, que al CREAF ha compartit i fet avançar amb la investigadora Sandra Nogué Bosch. “Fa 20 anys que estic fora de Catalunya i el programa de visites del CREAF és una oportunitat per conèixer de primera mà la recerca que s’hi fa, més enllà de llegir la literatura que és més indirecta”. Al CREAF treballa colze a colze amb la Sandra Nogué Bosch, amb qui van compartir post doctorat a la Universitat d’Oxford i amb qui ha seguit col·laborant, si bé assegura: “Sens dubte, no hauria escollit un lloc diferent al CREAF: és un centre on els darrers anys hi passen coses en l’àmbit de l’ecologia terrestre”. Com a part de la seva estada, recentment ha impartit una CREAF Talk.

“Sens dubte, no hauria escollit un lloc diferent al CREAF: és un centre on els darrers anys passen coses en l’àmbit de l’ecologia terrestre”

MARC MACIAS FAURIA, investigador de la Universitat d’Oxford.

Les sinergies entre el treball científic de Marc Macias Fauria i el CREAF abasten també els controls climàtics sobre incendis forestals boreals, la influència de l’escalfament en la vegetació de la tundra i el modelatge ecològic, per citar-ne alguns. Compartir el dia a dia permet, segons Sandra Nogué Bosch, “integrar habilitats i eines de recerca, que és indispensable per contestar preguntes que requereixen anàlisis interdisciplinaris. Amb en Marc Macias Fauria treballem per integrar grans bases de dades de la biodiversitat d’illes tropicals i de l’Àrtic”.

El bosc com a solució

William Anderegg és director del Wilkes Center for Climate Science and Policy i està un any al CREAF per posar llum a les respostes del boscos a la sequera, i entendre el potencial i els riscos que encaren com a solucions climàtiques basades en la natura.

Traslladar-se amb tota la família des de les muntanyes de l’Oest americà per passar un any a Europa és una decisió contundent… que William Anderegg, investigador i director del Wilkes Center for Climate Science and Policy, ha pres dues vegades. La primera, en plena pandèmia per Covid-19 el va obligar a tornar-se’n quan portava dies al CREAF. L’actual proposta de Visitants & Sabàtics del centre li dona ara una cobertura amb més marge temporal, que li permet materialitzar la intensa col·laboració amb l’equip de l’investigador Jordi Martínez Vilalta. Explica de manera visual que la seva intenció al dedicar un any al seu camp de coneixement des del CREAF és: “posar llum a les respostes del boscos a la sequera i entendre el potencial i els riscos que encaren com a solucions climàtiques basades en la natura”.

Més enllà de l’evident oportunitat per fer avançar el coneixement en boscos, per a l’investigador Jordi Martínez Vilalta aquesta visita a llarg termini representa “pensar junts”. I el propòsit és “millorar la nostra comprensió i la nostra capacitat de predir les respostes dels ecosistemes al canvi global”.

“El CREAF és un dels llocs més emocionants i dinàmics del món per a l’ecologia forestal, el canvi climàtic i la investigació de la sequera”

WILLIAM ANDEREGG, investigador i director del Wilkes Center for Climate Science and Policy de la Universitat de Utah (EEUU).

El treball conjunt entre Anderegg i Martínez Vilalta culmina anys de projectes, articles científics, discussions, posades en crisi… que per part de l’investigador americà reben la següent valoració: “Estic increïblement emocionat de continuar i augmentar les col·laboracions amb l’equip científic del CREAF”, explica Anderegg, que ja ha impartit una xerrada dins el cicle CREAF Talk i ha participat en una Synthesis Action coordinada per l’investigador Maurizio Mencuccini. “El CREAF és un dels llocs més emocionants i dinàmics del món per a l’ecologia forestal, el canvi climàtic i la investigació de la sequera”.

Entendre la biosfera sudamericana

La porta que obre el treball científic conjunt entre Ismael Hernández Valencia i Josep Peñuelas Reixach és tan immensa com entendre el funcionament de la biosfera a Sud Amèrica.

La porta que obre el treball científic conjunt entre Ismael Hernández Valencia i Josep Peñuelas Reixach és tan immensa com entendre el funcionament de la biosfera a Sud Amèrica. “La visita de l’investigador Ismael Hernández Valencia ens permet conèixer millor el cicle del fòsfor, un element essencial en la biogeoquímica d’un continent clau en el funcionament de la biosfera com és Sud-Amèrica”, afirma Peñuelas.

Ismael Hernández Valencia és un biòleg que amb el seu treball esbrina qüestions com ara el ciclatge del fòsfor en un ecosistema de sabana tropical sotmesa a cremes anuals. Els seus interessos de recerca actuals busquen establir d’una banda els canvis estacionals en el fòsfor al sòl i a la vegetació i, de l’altra, l’impacte de la crema al cicle del fòsfor. Per això en la seva estada al CREAF com a investigador visitant s’integra a la Global Ecology Unit i treballa directament amb l’investigador Josep Peñuelas Reixach.

“La visita de l’investigador Ismael Hernández Valencia ens permet conèixer millor el cicle del fòsfor, un element essencial en la biogeoquímica d’un continent clau en el funcionament de la biosfera com és Sud-Amèrica”

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CREAF hoste de l’investigador visitant Ismael Herández Valencia.

“La dinàmica del fòsfor és especialment important a Sud Amèrica per entendre el cicle de la matèria i el funcionament dels ecosistemes terrestres davant les condicions ambientals alterades per l’acció humana, en especial pels canvis d’usos del sol i els incendis”, en paraules de Josep Peñuelas.

Contestar preguntes sobre com adaptar-nos al canvi climàtic sembla el fil conductor de les primeres col·laboracions resultat del programa de visitants i períodes sabàtics. Des del CREAF, benvingudes!

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Segons la jerarquia de mitigació de la Science-Based Targets initiative, les empreses han de recórrer a compensar carboni només després d'haver esgotat tots els altres esforços per evitar i reduir emissions de CO2. Imatge: Domini públic, Tobias A Müller.
Notícies
Adriana Clivillé

Nature dona veu a 34 científics que posen en dubte la solidesa de les compensacions voluntàries i els protocols de crèdits de carboni

Fins a 34 veus científiques d’arreu del món alerten que la majoria de les compensacions voluntàries de carboni actuals no són sòlides ni capaces de neutralitzar les emissions de combustibles fòssils. També afirmen que nombrosos estudis han detectat problemes importants i generalitzats en molts protocols i programes de crèdits de carboni.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia