¿Augmentaran els conflictes relacionats amb l’aigua si el clima canvia?

El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.
El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.

La tercera nota informativa del projecte europeu “Climate Change, Hydro-conflicts and Human Security” (CLICO), en el que participen investigadors del CREAF, presenta uns resultats preliminars sobre la relació entre el canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb l’aigua.

El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics,  vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.
El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.

Un resultat provisional apunta que, entre els països amb major escassetat d’aigua examinats en el projecte CLICO a la Mediterrània, Orient Mitjà i el Sahel, hi ha hagut un major nombre de processos de cooperació que de conflicte en l’ús de l’aigua.

Els resultats es basen en l’anàlisi d’aproximadament 80.000 notícies dels mitjans de comunicació sobre aquests països. Investigadors de CLICO a l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETHZ) i de l’Institut d’Investigació per la Pau d’Oslo (PRIO) extreuen d’aquesta informació, amb certa prudència, algunes esperances per al futur: fins i tot si els recursos hídrics arriben a ser més escassos com a resultat del canvi climàtic, la cooperació pot prevaler com a norma sobre el conflicte violent.

Els conflictes violents per l'aigua són, de fet, extremadament infreqüents.

Investigadors de CLICO van analitzar també les relacions entre els estats sobre la qüestió de l’aigua. Un equip de la Universitat Hebrea de Jerusalem va estudiar els mecanismes de resolució de conflictes en els acords internacionals sobre l’aigua. Aquests mecanismes poden ajudar a trobar solucions conjuntes als conflictes que es puguin produir, com per exemple que els rius portin menys aigua a conseqüència del canvi climàtic. Una de les troballes és que tant la confiança entre els estats, com l’estrès hídric o la dependència de l’aigua dels rius, faciliten l’adopció d’aquests mecanismes en els tractats de l’aigua.

Addicionalment, s’han desenvolupat alguns indicadors en el context de CLICO que mesuren la capacitat d’adaptació de les conques transfrontereres. Aquests indicadors són útils per definir polítiques d’actuació i per a la governança, ja que poden ajudar a identificar les intervencions polítiques adequades,determinar les prioritats, establir metes, seguir i comunicar progressos.

El paper dels donants internacionals

Ha estat també analitzat el paper dels donants internacionals en l’adaptació. Encara que els donants han tingut un paper decisiu en el desenvolupament de l’estratègia d’adaptació, com per exemple en el cas de Palestina, la investigació de CLICO també ha identificat alguns problemes en les intervencions dels donants en matèria d’adaptació. Per exemple, les entrevistes als responsables polítics a Etiòpia van indicar que els projectes d’adaptació haurien de ser considerats acuradament pel que fa a la seva interacció amb els conflictes existents, per exemple, entre el govern i els diferents grups de població. En cas contrari, un projecte podria córrer el risc de ser percebut com a part de l’agenda política governamental que certs grups de població critiquen, el que podria conduir al rebuig i, per tant, a la manca d’èxit del projecte.

Podeu llegir la resta del policy brief en anglès

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia