¿Augmentaran els conflictes relacionats amb l’aigua si el clima canvia?

El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.
El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.

La tercera nota informativa del projecte europeu “Climate Change, Hydro-conflicts and Human Security” (CLICO), en el que participen investigadors del CREAF, presenta uns resultats preliminars sobre la relació entre el canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb l’aigua.

El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics,  vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.
El projecte CLICO mobilitza 14 equips de recerca i reuneix per primera vegada alguns dels principals investigadors del món en recursos hídrics, vulnerabilitat i estudis de pau i seguretat.

Un resultat provisional apunta que, entre els països amb major escassetat d’aigua examinats en el projecte CLICO a la Mediterrània, Orient Mitjà i el Sahel, hi ha hagut un major nombre de processos de cooperació que de conflicte en l’ús de l’aigua.

Els resultats es basen en l’anàlisi d’aproximadament 80.000 notícies dels mitjans de comunicació sobre aquests països. Investigadors de CLICO a l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETHZ) i de l’Institut d’Investigació per la Pau d’Oslo (PRIO) extreuen d’aquesta informació, amb certa prudència, algunes esperances per al futur: fins i tot si els recursos hídrics arriben a ser més escassos com a resultat del canvi climàtic, la cooperació pot prevaler com a norma sobre el conflicte violent.

Els conflictes violents per l'aigua són, de fet, extremadament infreqüents.

Investigadors de CLICO van analitzar també les relacions entre els estats sobre la qüestió de l’aigua. Un equip de la Universitat Hebrea de Jerusalem va estudiar els mecanismes de resolució de conflictes en els acords internacionals sobre l’aigua. Aquests mecanismes poden ajudar a trobar solucions conjuntes als conflictes que es puguin produir, com per exemple que els rius portin menys aigua a conseqüència del canvi climàtic. Una de les troballes és que tant la confiança entre els estats, com l’estrès hídric o la dependència de l’aigua dels rius, faciliten l’adopció d’aquests mecanismes en els tractats de l’aigua.

Addicionalment, s’han desenvolupat alguns indicadors en el context de CLICO que mesuren la capacitat d’adaptació de les conques transfrontereres. Aquests indicadors són útils per definir polítiques d’actuació i per a la governança, ja que poden ajudar a identificar les intervencions polítiques adequades,determinar les prioritats, establir metes, seguir i comunicar progressos.

El paper dels donants internacionals

Ha estat també analitzat el paper dels donants internacionals en l’adaptació. Encara que els donants han tingut un paper decisiu en el desenvolupament de l’estratègia d’adaptació, com per exemple en el cas de Palestina, la investigació de CLICO també ha identificat alguns problemes en les intervencions dels donants en matèria d’adaptació. Per exemple, les entrevistes als responsables polítics a Etiòpia van indicar que els projectes d’adaptació haurien de ser considerats acuradament pel que fa a la seva interacció amb els conflictes existents, per exemple, entre el govern i els diferents grups de població. En cas contrari, un projecte podria córrer el risc de ser percebut com a part de l’agenda política governamental que certs grups de població critiquen, el que podria conduir al rebuig i, per tant, a la manca d’èxit del projecte.

Podeu llegir la resta del policy brief en anglès

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia