Els barris de Barcelona amb rendes més baixes tenen més arbres en espais públics

Persones passejant per la Via Julia. Foto: Paola de Grenet.
Persones passejant per la Via Julia. Foto: Paola de Grenet.

Un estudi liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i publicat a la revista Landscape & Urban Planning, demostra que els barris de Barcelona amb rendes per càpita més baixes tenen més verd urbà, perquè tenen més arbres als espais públics i amb un número similar d’espècies si els comparem amb els de rendes més altes. Això es deu a que els barris menys adinerats i més densament poblats tenen rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells, petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes que sí que hi ha als barris benestants.

“Estem davant d’una estratègia que pot ser eficaç per ajudar a reverdir les ciutats compactes reduint les desigualtats que es donen habitualment”
Josep Padullés Cubino, autor principal de l’estudi i investigador del CREAF.

D’altra banda, les dades també demostren que els barris de Barcelona amb major esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents, posant de manifest que un millor accés a la natura pot estar relacionat amb millor salut humana. “Caldrà fer-ne més recerca per determinar si és una causa directa, com s’ha trobat en altres ciutats”, avisa Padullés. I és que un nombre creixent d’investigacions mostra que l’accés als espais verds té nombrosos beneficis per a la salut mental i física, la cohesió social i la qualitat de vida en general. Aquests beneficis solen estar relacionats amb el fet que els espais verds urbans redueixen els nivells d’estrès, promouen l’activitat física, milloren els climes locals i redueixen la contaminació de l’aire.

En conseqüència, els resultats obtinguts permeten establir un rànquing dels barris que més s’estan reverdint a Barcelona (i els que menys!). Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, La Guineueta i el Poble Sec – Parc de Montjuïc són els barris amb més diversitat d’arbres. Per contra, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els de menor varietat. Quant a número d’arbres, Horta, Poble Sec – Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, Tibidado i les Planes, Vallbona i la Clota s’emporten les més baixes.

Per dur a terme aquest estudi el CREAF i la UAB han analitzat gairebé 230.000 arbres de tots els barris de la ciutat i els ha relaciona amb factors socioeconòmics com per exemple l’edat, la renda per càpita i l’esperança de vida. A més, s’han tingut en compte només els espais públics de la ciutat – no els jardins privats de domicilis ni les zones periurbanes.

La diversitat està al carrer

L’estudi, que també ha comptat amb la participació de l’investigador del CREAF i catedràtic de la UAB Javier Retana, mostra que aquest verd no es distribueix de manera uniforme: la majoria d’arbres de la ciutat es troben als carrers (67%), seguits de lluny per l’arbrat de zona (18%) –el de places, rotondes, places, etc.– i els parcs (15%). Pel que fa a la diversitat, de mitjana, els carrers també tenen una riquesa d’espècies arbòries més gran que els parcs dels barris. El motiu, com és sabut, és que molts parcs tendeixen a zones de monocultiu de gespa o grans plantacions de la mateixa espècie d’arbre per raons estètiques. Aquesta recerca encoratja a buscar conjunts d’arbres més diversos per oferir una gamma de serveis ambientals més àmplia.

Menys cotxes, més arbres

Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aprox.). Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis.

“Aquest estudi és un exemple dels esforços que calen per comprendre la complexitat dels ecosistemes urbans i la seva relació amb els habitants. Cal seguir investigant per millorar el coneixement i fer una planificació urbana sostenible i un disseny d’espais verds que en promoguin una distribució més equitativa. Segons els nostres resultats, les persones encarregades d’aquesta planificació i responsables polítics no haurien d’assumir que l’augment de la coberta arbòria o dels espais verds comportarà sempre un augment dels nivells d’ingressos per si sol. En lloc d’això, han d’adoptar un enfocament més específic i abordar les barreres que impedeixen que determinats grups socials accedeixin als arbres i als espais verds”, conclou Padullés.

Una mujer circula con patinete eléctrico por el carril bici de la avenida Meridiana. Foto: Laura Guerrero.
Una dona circula amb patinet elèctric pel carril bici de l'avinguda Meridiana. Foto: Laura Guerrero.

Article de referència

Padullés Cubino, J.; Retana, J (2023). Socioeconomics explain tree diversity, abundance, and composition in the compact city of Barcelona, Spain. Landscape and Urban Planning, Volume 236, 104778, ISSN 0169-2046.

https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2023.104778

Articles relacionats

Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.
Coneixement
Veronica Couto Antelo

Sense els arbres no hi ha ciutats del futur

Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Arnaud Mesureur a Unsplash.
Notícies
Anna Ramon

Les onades de calor apaguen el batec dels arbres centreeuropeus

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels.

La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.
Notícies
Pau Guzmán

Connectar parcs i jardins augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia