Un estudi liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i publicat a la revista Landscape & Urban Planning, demostra que els barris de Barcelona amb rendes per càpita més baixes tenen més verd urbà, perquè tenen més arbres als espais públics i amb un número similar d’espècies si els comparem amb els de rendes més altes. Això es deu a que els barris menys adinerats i més densament poblats tenen rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells, petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes que sí que hi ha als barris benestants.
D’altra banda, les dades també demostren que els barris de Barcelona amb major esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents, posant de manifest que un millor accés a la natura pot estar relacionat amb millor salut humana. “Caldrà fer-ne més recerca per determinar si és una causa directa, com s’ha trobat en altres ciutats”, avisa Padullés. I és que un nombre creixent d’investigacions mostra que l’accés als espais verds té nombrosos beneficis per a la salut mental i física, la cohesió social i la qualitat de vida en general. Aquests beneficis solen estar relacionats amb el fet que els espais verds urbans redueixen els nivells d’estrès, promouen l’activitat física, milloren els climes locals i redueixen la contaminació de l’aire.
En conseqüència, els resultats obtinguts permeten establir un rànquing dels barris que més s’estan reverdint a Barcelona (i els que menys!). Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, La Guineueta i el Poble Sec – Parc de Montjuïc són els barris amb més diversitat d’arbres. Per contra, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els de menor varietat. Quant a número d’arbres, Horta, Poble Sec – Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, Tibidado i les Planes, Vallbona i la Clota s’emporten les més baixes.
Per dur a terme aquest estudi el CREAF i la UAB han analitzat gairebé 230.000 arbres de tots els barris de la ciutat i els ha relaciona amb factors socioeconòmics com per exemple l’edat, la renda per càpita i l’esperança de vida. A més, s’han tingut en compte només els espais públics de la ciutat – no els jardins privats de domicilis ni les zones periurbanes.
La diversitat està al carrer
L’estudi, que també ha comptat amb la participació de l’investigador del CREAF i catedràtic de la UAB Javier Retana, mostra que aquest verd no es distribueix de manera uniforme: la majoria d’arbres de la ciutat es troben als carrers (67%), seguits de lluny per l’arbrat de zona (18%) –el de places, rotondes, places, etc.– i els parcs (15%). Pel que fa a la diversitat, de mitjana, els carrers també tenen una riquesa d’espècies arbòries més gran que els parcs dels barris. El motiu, com és sabut, és que molts parcs tendeixen a zones de monocultiu de gespa o grans plantacions de la mateixa espècie d’arbre per raons estètiques. Aquesta recerca encoratja a buscar conjunts d’arbres més diversos per oferir una gamma de serveis ambientals més àmplia.
Menys cotxes, més arbres
Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aprox.). Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis.
“Aquest estudi és un exemple dels esforços que calen per comprendre la complexitat dels ecosistemes urbans i la seva relació amb els habitants. Cal seguir investigant per millorar el coneixement i fer una planificació urbana sostenible i un disseny d’espais verds que en promoguin una distribució més equitativa. Segons els nostres resultats, les persones encarregades d’aquesta planificació i responsables polítics no haurien d’assumir que l’augment de la coberta arbòria o dels espais verds comportarà sempre un augment dels nivells d’ingressos per si sol. En lloc d’això, han d’adoptar un enfocament més específic i abordar les barreres que impedeixen que determinats grups socials accedeixin als arbres i als espais verds”, conclou Padullés.
Article de referència
Padullés Cubino, J.; Retana, J (2023). Socioeconomics explain tree diversity, abundance, and composition in the compact city of Barcelona, Spain. Landscape and Urban Planning, Volume 236, 104778, ISSN 0169-2046.
