Big Mosquito Bytes: un nou projecte que proposa la ciència ciutadana i el big data per combatre les epidèmies provocades per mosquits

El projecte Big Mosquit Bytes ha estat seleccionat dins la convocatòria de salut de “la Caixa”. El projecte combinarà la ciència ciutadana i altres fonts de dades massives per a desenvolupar models innovadors que permetin predir el risc d’epidèmies, així com visualitzar aquest risc a temps real. La Red Nacional de Vigilància Epidemiològica ha notificat 1.800 casos importats de dengue, chikungunya i zika des de el 2014. La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya va confirmar 700 casos d’arbovirosis importats entre 2015-2018. En el projecte liderat pel CEAB-CSIC, participen científics de la UPF, l’Institut Max Planck de Demografia, el Centre Nacional d’Epidemiologia del ISPCIII i el CREAF, i es nodreix en gran part de la plataforma de ciència ciutadana Mosquit Alert.

Frederic Bartumeus,  investigador ICREA al CEAB i al CREAF que liderarà Big Mosquito Bytes
Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CEAB i al CREAF que liderarà Big Mosquito Bytes

La Fundació “la Caixa” impulsa el projecte Big Mosquito Bytes amb un milió d’euros per a prevenir brots epidemiològics de malalties transmeses per mosquits. El projecte, liderat per Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CEAB i al CREAF, proposa utilitzar la ciència ciutadana i el big data per predir a temps real si d’uns pocs casos aïllats es pot arribar a desencadenar una epidèmia de dengue, chikungunya o zika. “Proposem revolucionar l’epidemiologia creant un model matemàtic que utilitzarà intel·ligència de dades a temps real”, comenta Bartumeus. Aquest model rebrà les dades actualitzades amb els casos de dengue, zika o chikungunya importats que es detectin a Espanya, també rebrà dades ambientals i climatològiques, dades socioeconòmiques i de mobilitat humana, així com les dades de presència o absència de mosquit tigre que des de fa més de cinc anys rep l’aplicació de ciència ciutadana Mosquito Alert. Amb totes aquestes dades el model serà capaç d’anticipar el focus d’infecció i el risc que es desencadeni una epidèmia a temps real. Això serà clau per fer projeccions mensuals i fer una gestió entomològica i sanitària més dirigida i efectiva. Segons Bartumeus, “aquesta millora en la gestió és la millor vacuna per protegir la població”.

Ara mateix, moltes d’aquestes dades encara no estan disponibles. Per exemple, el projecte utilitzarà les noves tecnologies i les xarxes socials per estudiar per on i com es mouen les persones. La gent es mou de forma diferent al llarg de la setmana i al llarg de l’any (entre l’estiu i l’hivern, per exemple), per això, conèixer aquests patrons pot ajudar a conèixer i predir si una malaltia tindrà més o menys facilitat per estendre’s i anticipar l’abast d’una epidèmia. De la mateixa manera, depenent de la precipitació i la temperatura també canvia la quantitat de mosquits i la seva activitat picadora al llarg de l’any. Per això, Big Mosquit Bytes utilitzarà la app Mosquit Alert per conèixer el nombre de picades que està rebent la gent en un moment determinat. L’aplicació mòbil Mosquito Alert forma part d’un sistema pioner de ciència ciutadana a Espanya que permet a qualsevol persona avisar de la presència de mosquit en un lloc pujant una foto. Ara, gràcies a Big Mosquito Bytes aquesta aplicació també tindrà la possibilitat de recollir el nombre de picades rebudes diàriament, una opció fins ara no disponible. Aquí es pot consultar un mapa interactiu amb en número d’observacions per comunitats registrades per Mosquito Alert.

Big Mosquito Bytes  proposa utilitzar la ciència ciutadana i les dades massives per predir a temps real si d’uns pocs casos aïllats es pot arribar a desencadenar una epidèmia

La col·laboració entre la ciutadania i les institucions encarregades de preservar la Salut Pública permetrà una major fluïdesa de la informació, així com fer-la accessible a la població. “Els mapes a temps real permetran una millor gestió i un millor coneixement dels risc d’aparició de brots de malalties transmeses pel mosquit tigre”, comenta Diana Gómez Barroso, epidemiòloga del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) CIBERSP/ISPCIII (Centro de Investigación Médica en Red de Epidemiología y Salud Pública).. “Big Mosquito Bytes treballarà principalment sobre els riscos del mosquit tigre (Aedes albopictus), de moment, l’únic mosquit capaç de transmetre dengue, zika i chikungunya a la península, però la plataforma Mosquito Alert està preparada per a la detecció del mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). Un transmissor encara més temible del dengue”, recorda en Roger Eritja entomòleg del CREAF.

“Aquesta situació suposa un desafiament social tan important, que només pot abordar-se amb un equip interdisciplinari que inclogui ecòlegs, demògrafs, epidemiòlegs i científics informàtics”, apunta Emilio Zagheni de l’Institut Max Planck de Demografia (MPDIR). Per aquesta raó l’equip que liderarà en Frederic Bartumeus estarà format per experts de diferents disciplines, amb el sociodemògraf John Palmer de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el demògraf Emilio Zagheni de l’Institut Max Planck de Demografia (MPDIR), la epidemiologista Diana Gómez-Barroso del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) CIBERESP/ISCIII i l’entomòleg Roger Eritja del CREAF, alguns dels quals formen part de la plataforma de ciència ciutadana Mosquit Alert, un dels pilars del projecte.

 

La teva condició social et fa més vulnerable a emmalaltir de dengue? 

 

Una de les gran qüestions que examinarà Big Mosquito Bytes és si la desigualtat social condiciona el risc de sofrir les malalties transmeses per mosquits. Esbrinar-ho “ajudarà a desenvolupar possibles maneres de reduir la càrrega massiva i desigual que les malalties transmeses pels mosquits imposen a la societat a tot el món”, segons John Palmer. Per això, el projecte analitzarà si el disseny urbanístic de les ciutats, els patrons de mobilitat de la gent, la segregació social i econòmica, i la desigualtat de gènere tenen alguna influència sobre la distribució i abundància dels mosquits, i per tant, en les possibilitats de ser picat i patir alguna de les malalties transmeses pels mosquits.

Articles relacionats

La floració dels rosers s'ha avançat també a les comarques interiors i en regions muntanyoses de Catalunya. A la imatge, un roser florit a Olot l'1 de gener. Font: Josep Maria Mallarach.
Notícies
Anna Ramon

Flors, processionària i mosquits s’avancen amb l’hivern càlid a Catalunya

Els projectes de ciència ciutadana del CREAF alerten aquest hivern de la floració prematura de plantes silvestres, de l’observació de fileres de la processionària del pi abans del que ès habitual i la presència prematura de mosquits tigre i comuns actius a la ciutat de Barcelona.

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Voluntariat del projecte de ciència ciutadana Observatori metropolità de papallones mBMS en un curs de formació sobre papallones. Foto: Pau Guzmán.
Notícies
Pau Guzmán

Aquesta tardor la ciència ciutadana del CREAF surt a escena. Vens a l’espectacle?

El CREAF surt a escena aquest octubre i participarà en les primeres Jornades de Ciència Ciutadana a Sabadell amb diferents sessions. Però l’espectacle no acaba aquí: de mitjans d’octubre a mitjans de novembre és el Mes de la Ciència Ciutadana i està farcit d’activitats. No et perdis res!

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia