BioAgora, la ciència de la biodiversitat al servei de l’acció política

Kick-off de BioAgora. El projecte compta amb 22 organitzacions científiques de 13 països europeus, entre les quals es troba el CREAF.
Kick-off de BioAgora. El projecte compta amb 22 organitzacions científiques de 13 països europeus, entre les quals es troba el CREAF.

L’acció política ben informada per la ciència és necessària per protegir la pèrdua de biodiversitat. En aquest context i amb aquesta intenció, a partir d’avui el projecte europeu BioAgora aporta recerca especialitzada en biodiversitat per generar coneixement nou, processar l’existent i informar la presa de decisions polítiques a abast europeu. Aquest projecte compta amb 22 organitzacions científiques de 13 països europeus, entre les quals hi ha el CREAF, i està supervisat per l’Institut Finlandès de Medi Ambient (SYKE). Una de les principals accions de BioAgora és desenvolupar un Servei Científic per a la Biodiversitat, per donar suport a la transició ecològica exigida pel Pacte Verd Europeu (Green Deal) i per l’Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030. Aquesta Estratègia contempla el repte de formular, aplicar i avaluar polítiques sobre biodiversitat i té en compte la investigació científica en biodiversitat com una pràctica essencial.

Avui la pèrdua de biodiversitat va de la mà de la urgència d’actuació per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic.

A diferència de les interfícies existents entre ciència i política especialitzades en biodiversitat, el Servei Científic per a la Biodiversitat impulsat des de BioAgora es defineix com un servei estable i sostenible a llarg termini, que farà de pont entre el coneixement i la formulació de polítiques. Per això, estarà ancorat al Joint Research Center (JRC) de la Comissió Europea i es proposa servir com a pilar científic de l’EU Knowledge Center for Biodiversity (KCBD).

“BioAgora pretén mobilitzar les eines de coneixement essencials que han d’informar les polítiques europees de biodiversitat”

LLUÍS BROTONS, investigador del CREAF i del CSIC

“El projecte BioAgora pretén mobilitzar les eines de coneixement essencials que han d’informar les polítiques europees de biodiversitat. I una de les més adequades és projectar escenaris futurs que ens permetin avançar en la implicació i l’impacte de les decisions. En molts casos utilitzar models permet, a més, quantificar aquests impactes i, per tant, millorar la capacitat d’escollir alternatives”, explica l’investigador del CREAF i del CSIC Lluís Brotons.

Una àgora comuna

El projecte s’inspira en la idea de punt de trobada entre els centres de recerca científica per posar en coneixement comú, experiència i resultats. “La biodiversitat i el capital natural s’han d’integrar a la presa de decisions públiques i empresarials a tots els nivells”, afirma Kati Vierikko, coordinadora de BioAgora i investigadora de SYKE. “Les accions col·lectives i els principis pluralistes han de ser al centre dels esforços per elaborar polítiques de biodiversitat i, per tant, que el Servei Científic per a la Biodiversitat es concep com un pont entre la ciència, la política i la societat».

Representants de la Comissió Europea i de les iniciatives europees associades (Biodiversa+ i Eklipse) reconeixen la transcendència del projecte per a la biodiversitat a Europa. En paraules de Jessika Giraldi, de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, “l’Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 garanteix que la investigació sigui al centre de l’elaboració de polítiques”.

BioAgora vol integrar el coneixement científic a escala europea, sense perdre de vista la necessària connexió amb la presa de decisions nacionals i subnacionals. 

BioAgora es proposa integrar el coneixement científic a escala europea, sense perdre de vista un necessari efecte en cascada: “perquè l’esforç de BioAgora sigui suficient, hem de connectar la presa de decisions nacionals i subnacionals”, assegura Lluís Brotons. “Un exemple n’és l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (OPNB), que el CREAF impulsa a Catalunya i que estableix ponts entre la ciència i les polítiques al seu àmbit”.

Per què és crítica la diversitat de la vida

El concepte de biodiversitat reflecteix la quantitat, varietat i variabilitat dels organismes vius, i la contempla dins de les espècies, entre elles i entre ecosistemes. També inclou la manera com aquesta diversitat canvia d’una ubicació a una altra i amb el pas del temps. Avui la pèrdua de biodiversitat va de la mà de la urgència d’actuació per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic.

A Europa, la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon a les preguntes sobre per què es perd biodiversitat i quines accions es poden emprendre per revertir-ho, per tal de connectar la comunitat científica i la presa de decisions polítiques. Aquest organisme independent, creat el 2012 i vinculat a l’ONU, publica periòdicament informes científics elaborats per especialistes dels seus 140 països membres. La seva metodologia de treball consisteix en que les autores i autors revisen múltiples treballs científics ja publicats, enlloc de promoure producció nova.

Articles relacionats

Escarabat japonès (Popillia japonica). Autoria: Ryan Hodnett, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
Notícies
CREAF

La xarxa InvaNET identifica les 108 espècies exòtiques amb més risc d’envair els ecosistemes d’Espanya

Un equip científic de més 31 institucions espanyoles ha identificat les 108 espècies exòtiques d’animals i plantes amb més risc tenir un fort impacte ambiental en els pròxims 10 anys a Espanya. El treball s’ha dut a terme des de la xarxa InvaNET, on el CREAF és una de les entitats coordinadora, i s’ha publicat recentment en la revista Journal of Environmental Management.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia