Biochar, el carbó que no es crema

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)
Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana. Així mateix, el biochar ajuda a regular el pH dels sòls molt àcids i millora les seves propietats físiques i químiques.

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)
Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

A banda de les propietats fertilitzants, el biochar contribueix al segrest de carbonide l’atmosfera i l’emmagatzema al sòl en formes químiques que són molt estables durant molt de temps.

Segons alguns estudis, un terra adobat amb biochar és capaç de retenir fins un 12% més de carboni que un de normal i tambéd’absorbir altres gasos d’efecte hivernacle com el metà i l’òxid nitrós.

Un altre aspecte positiu a tenir en compte és l’estabilitat del biochar en el sòl. Si bé és difícil predir quin serà el seu comportament a llarg termini, els experiments que s’han realitzat en condicions de laboratori indiquen que pot perdurar entre centenars i milers d’anys, ja que és només una petita fracció d’aquest la que es degrada en un període curt de temps.

Llums i ombres del biochar

Tot i així, i malgrat els seus avantatges, la utilització del biochar és una pràctica encara minoritària. El biocarbó també està sotmès a crítiques, principalment referides a la sostenibilitat del seu procés de producció. El motiu és que poden sorgir conflictes si les terres que s’utilitzen per produir aliments es destinessin a produir biomassa per fer biochar, un problema semblant al que passa amb la producció del biodièsel.

Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF
Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF

Per això, des de l’International Biochar Initiative proposen un seguit de bones pràctiques a considerar a l’hora de seleccionar les matèries primeres més adequades per produir el biochar:

  1. Qualsevol tipus de biomassa no és vàlida per obtenir biochar.
  2. És molt important tenir en ment que el biochar pot obtenir-se a partir de residus agrícoles, forestals i, fins i tot, residus urbans. D’aquesta manera, es fomentaria el seu reciclatge. Alguns residus que no podrien ser aplicats en els cultius per la seva toxicitat en el sòl, sí podrien passar pel procés de piròlisi – com a tractament de sanejament – i ser aprofitats per a l’obtenció de biochar.
  3. En cas de tractar-se de residus agrícoles o forestals, no s’ha de destinar la totalitat d’aquesta biomassa a l’obtenció de biochar, és imprescindible deixar-ne una part disponible per al reciclatge de nutrients al sòl.
  4. És necessari no promoure el canvi d’usos del sòl per tal de produir biochar. El segrest de carboni per part del biochar i, en conseqüència, la mitigació del canvi climàtic no compensaria, per exemple, la destrucció d’un bosc per obtenir biocarbó.

El CREAF és un centre pioner en la recerca en biochar

Dins del CREAF, el Grup de Protecció i Restauració de Sòls (PROTECSOLS) que lidera en Josep María Alcañiz, està investigant els beneficis de l’aplicació de biochar en vinyes i cultius de cereals. En un dels treballs, realitzat a Tarragona, van estudiar si l’aplicació del biochar – obtingut a partir d’estelles de pi –en un vinyer té algun efecte en l’absorció de nutrients i la producció i qualitat del raïm.

Experiment en vinyes. CREAF
Experiment en vinyes. CREAF

Els resultats d’aquest estudi constaten que el biochar millora l’absorció de nutrients a les vinyes. A més, contribueix a segrestar carboni, però caldrien més estudis per comprovar si també repercuteix a la producció i la qualitat del raïm.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia