Search

Biochar, el carbó que no es crema

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)
Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana. Així mateix, el biochar ajuda a regular el pH dels sòls molt àcids i millora les seves propietats físiques i químiques.

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)
Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

A banda de les propietats fertilitzants, el biochar contribueix al segrest de carbonide l’atmosfera i l’emmagatzema al sòl en formes químiques que són molt estables durant molt de temps.

Segons alguns estudis, un terra adobat amb biochar és capaç de retenir fins un 12% més de carboni que un de normal i tambéd’absorbir altres gasos d’efecte hivernacle com el metà i l’òxid nitrós.

Un altre aspecte positiu a tenir en compte és l’estabilitat del biochar en el sòl. Si bé és difícil predir quin serà el seu comportament a llarg termini, els experiments que s’han realitzat en condicions de laboratori indiquen que pot perdurar entre centenars i milers d’anys, ja que és només una petita fracció d’aquest la que es degrada en un període curt de temps.

Llums i ombres del biochar

Tot i així, i malgrat els seus avantatges, la utilització del biochar és una pràctica encara minoritària. El biocarbó també està sotmès a crítiques, principalment referides a la sostenibilitat del seu procés de producció. El motiu és que poden sorgir conflictes si les terres que s’utilitzen per produir aliments es destinessin a produir biomassa per fer biochar, un problema semblant al que passa amb la producció del biodièsel.

Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF
Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF

Per això, des de l’International Biochar Initiative proposen un seguit de bones pràctiques a considerar a l’hora de seleccionar les matèries primeres més adequades per produir el biochar:

  1. Qualsevol tipus de biomassa no és vàlida per obtenir biochar.
  2. És molt important tenir en ment que el biochar pot obtenir-se a partir de residus agrícoles, forestals i, fins i tot, residus urbans. D’aquesta manera, es fomentaria el seu reciclatge. Alguns residus que no podrien ser aplicats en els cultius per la seva toxicitat en el sòl, sí podrien passar pel procés de piròlisi – com a tractament de sanejament – i ser aprofitats per a l’obtenció de biochar.
  3. En cas de tractar-se de residus agrícoles o forestals, no s’ha de destinar la totalitat d’aquesta biomassa a l’obtenció de biochar, és imprescindible deixar-ne una part disponible per al reciclatge de nutrients al sòl.
  4. És necessari no promoure el canvi d’usos del sòl per tal de produir biochar. El segrest de carboni per part del biochar i, en conseqüència, la mitigació del canvi climàtic no compensaria, per exemple, la destrucció d’un bosc per obtenir biocarbó.

El CREAF és un centre pioner en la recerca en biochar

Dins del CREAF, el Grup de Protecció i Restauració de Sòls (PROTECSOLS) que lidera en Josep María Alcañiz, està investigant els beneficis de l’aplicació de biochar en vinyes i cultius de cereals. En un dels treballs, realitzat a Tarragona, van estudiar si l’aplicació del biochar – obtingut a partir d’estelles de pi –en un vinyer té algun efecte en l’absorció de nutrients i la producció i qualitat del raïm.

Experiment en vinyes. CREAF
Experiment en vinyes. CREAF

Els resultats d’aquest estudi constaten que el biochar millora l’absorció de nutrients a les vinyes. A més, contribueix a segrestar carboni, però caldrien més estudis per comprovar si també repercuteix a la producció i la qualitat del raïm.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia