La bioeconomia millora la resiliència climàtica i la biodiversitat a la Mediterrània, el somni del nou projecte Bioresilmed

Cultiu d'arròs al Delta de l'Ebre, un dels escenaris pilot del projecte Bioresilmed. Foto: Unsplash.
Cultiu d'arròs al Delta de l'Ebre, un dels escenaris pilot del projecte Bioresilmed. Foto: Unsplash.

El nou projecte Bioresilmed, liderat pel centre tecnològic Eurecat, té com objectiu principal proposar mesures per fomentar la bioeconomia a l’àrea Mediterrània i fer-ho de manera que el territori guanyi resiliència al canvi climàtic i aturi la pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, es treballa en dos escenaris, un paisatge costaner, com els aiguamolls del Delta de l’Ebre i un paisatge d’interior, com l’altiplà d’Almeria-Granada-Múrcia. El projecte aplicarà coneixement científic per innovar en la gestió i afavorir l’agricultura ecològica i regenerativa, reduir les emissions de metà, millorar la biodiversitat, restaurar el capital natural, fomentar el turisme de natura i promoure la educació ambiental. 

Els paisatges mediterranis rurals són zones molt vulnerables al canvi climàtic que a més pateixen l’abandonament de les seves activitats econòmiques tradicionals.  “El projecte pretén desenvolupar i testejar sistemes de gestió centrats en la bioeconomia, com ara l’agroecologia i l’ecoturisme, i resilients al canvi climàtic”, com assenyala Nil Álvarez, coordinador del projecte i investigador de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat. 

Per a aquest fi, es dissenyarà un esquema de crèdits de carboni i un programa per reduir les emissions de cultius com els arrossars fent servir metodologies participatives i establint un Living Lab al Delta de l’Ebre i una xarxa de finques experimentals a l’altiplà. 

Joan Pino

Des del CREAF hi participem com a soci científic, aportant assessorament a través del coneixement científic i l’expertesa en aspectes relacionats amb l’agricultura ecològica, la biodiversitat, la resiliència climàtica, l’educació ambiental i la gestió de bases de dades i SIG. 

JOAN PINO, director del CREAF i investigador participant en el projecte. 

En aquesta direcció també es durà a terme un programa pilot per millorar la biodiversitat on el CREAF seguirà de manera periòdica la flora adventícia com a indicador i analitzarà la microbiologia i l’erosió del sol. A més, s’implementaran solucions basades en la natura per potenciar els serveis ecosistèmics en tots dos escenaris. 

Transformar l’economia del territori 

Aquest  projecte vol transformar la bioeconomia del territori i, per aquest motiu, capacitarà a professional en àmbits com l’agricultura ecològica i regenerativa, el carbon farming i el turisme ornitològic i formarà en educació ambiental a estudiants i la ciutadania, a sobre d’impulsar un programa de voluntariat. 

“Participem tant en la formació a agricultors i agricultores en tècniques d’agricultura ecològica i regenerativa com en el disseny de un espai expositiu a les instal·lacions de Món Natura Delta , així com en la implementació de les accions d’educació ambiental”. 

SANDRA CALDUCH, tècnica de recerca al CREAF i participant en el projecte. 

L’objectiu final és estendre el model a altres paisatges similars amb participació ciutadana i dels actors socioeconòmics del territori desplegant una xarxa de living labs, desenvolupant models de negoci i generant ocupació verda. 

El projecte té una durada de tres anys i compta amb el finançament de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea. El CREAF és un dels socis que participa en conjunt amb la Fundació Aland, la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Empresa i Clima (FEyC), SEO/BirdLife i la Universitat Rovira i Virgili i compta amb la col·laboració de l’Associació AIVeIAI. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia