La boira pot donar una segona oportunitat a la terra desertificada

Captar minúscules gotes d’aigua de la boira i utilitzar-les per recuperar zones afectades per sequera extrema i desertificació és l’objectiu del projecte europeu LIFE Nieblas. El trajecte comença a les crestes de les muntanyes de les Canàries, on els vents alisis afavoreixen el mar de núvols que genera la preuada boira i les pluges horitzontals característiques de les illes atlàntiques.

La iniciativa es proposa treballar amb un innovador col·lector de boira i tres nous sistemes de reforestació basats en recollir l’aigua de les minúscules gotes en suspensió. L’objectiu és recuperar els boscos i aqüífers de 35 hectàrees de dues zones de l’illa de Gran Canària (Barranco de la Virgen i Selva de Doramas) i, a continuació, implantar l’experiència a la conca Mediterrània i a Portugal, com a pràctica contra els efectes del canvi climàtic.

La intervenció té un horitzó de 4 anys i 2,1 M€ de pressupost, el projecte LIFE més ambiciós dels implantats a Gran Canària. Des del CREAF hi intervenim conjuntament amb el Cabildo de Gran Canària, l’empresa pública canària Gesplan, l’Instituto Canario de Investigaciones Agrarias, l’Instituto Tecnológico de Canarias, la Universidad de La Laguna, l’Heredad de Aguas de Arucas y Firgas i la Comunidad Intermunicipal Viseu Dão Lafões de Portugal, on es provaran els primers resultats assolits a Gran Canària.

215.000 litres d’aigua per a 20.000 arbres

El repte és captar 215.000 litres anuals d’aigua de boira i de rosada, per repoblar amb 20.000 arbres de laurisilva 35 Ha cremades i amb alt risc de desertificació. Això permetrà consolidar una massa boscosa i recuperar la funció de provisió d’aigua de l’antiga Selva de Doramas a Gran Canària. La reforestació es durà a terme amb espècies endèmiques de Canàries i pròpies de la laurisilva, com ara fajos i alzines de Canàries (Myrica faya, Ilex canariensis), arboços (Arbutus unedo), ‘barbusanos’ (Apollonias barbujana) i altres espècies de laurisilva, que es beneficiaran també del sistema de reg autònom Cocoon, provat amb èxit com a part del projecte europeu LIFE Green Link liderat pel CREAF.

El repte és captar 215.000 litres anuals d'aigua de boira  per repoblar amb 20.000 arbres de laurisilva 35 Ha cremades i amb alt risc de desertificació. L'experiència s'implantarà també a la conca Mediterrània i a Portugal, contra els efectes del canvi climàtic.

Els Cocoon són dipòsits biodegradables que aporten reg permanent per capil·laritat, una càmera d’aigua que, a més, redueix la competència amb les herbàcies i que pot marcar la diferència entre la supervivència o la mort de l’exemplar. La solució que proposa s’ha implantat a Catalunya, les Canàries, el País Valencià, Almeria, Portugal, Itàlia i Grècia, entre molts altres llocs.

“Restaurem hàbitats d’interès comunitari que acullen espècies vegetals i animals úniques al món i que, a més, tenen un impacte directe sobre la vida de les persones que viuen a l’illa. També proposem mètodes de reforestació innovadors, fem una tasca de sensibilització sobre la rellevància de les cobertes forestals i els recursos hídrics, i fomentem la transferència de coneixement entre universitat i empresa”, en paraules de l’investigador del CREAF Vicenç Carabassa.

Un sistema que es retroalimenta

Una de les intervencions clau del LIFE Nieblas és la instal·lació de captaboires individuals (senzills dispositius que condensen la humitat per aportar una major irrigació a la planta), per intensificar els resultats positius de tota la intervenció. L’objectiu final és que les noves extensions de laurisilva sobrevisquin per si mateixes sense regadiu en el marge d’un any i mig i captin la humitat que transporten les boires que hauran fet possible el seu creixement. Justament la funció que complia la Selva de Doramas: la pròpia vegetació captarà la boira que necessita.

I no només això, ja que l’aigua captada pel bosc té una capacitat d’infiltració a la terra 5 vegades superior a la de la pluja quan cau directament sobre el terreny. Per tant, aquest bosc de nova generació farà ressorgir fonts i afavorirà la recuperació progressiva dels aqüífers essencials per abastir finques agrícoles, bestiar i població sense necessitat de perforar pous o galeries. “Amb aquesta iniciativa abordem la reforestació de manera més viable i eficaç, actuant en zones especialment vulnerables al canvi climàtic i la desertificació”, apunta Vicenç Carabassa.

Vicenç Carabassa

Amb aquesta iniciativa abordem la reforestació de manera més viable i eficaç, actuant en zones especialment vulnerables al canvi climàtic i la desertificació.

VICENÇ CARABASSA, investigador del CREAF.

Per tant, el gran desafiament és transformar una zona altament degradada per segles de tala i extracció massiva d’aigua dels aqüífers, a més d’un incendi devastador, en un model de recuperació mediambiental. L’oportunitat d’iniciar la intervenció a Gran Canària rau en el fet que el 90% del seu terreny està sotmès a un gran estrès hídric, per la reducció de les precipitacions i amb un risc entre alt i molt alt de desertificació.

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Tèrmit subterrani asiàtic (Coptotermes gestroi). Autor: Thomas Chouvenc
Notícies
CREAF

Els tèrmits acceleraran el canvi climàtic perquè s’expandiran arreu del món i incrementaran el seu consum de fusta

Una recerca internacional ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Amb el canvi climàtic, l’àrea de distribució d’aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d’alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia