Les onades de calor estan augmentant ràpidament la temperatura a tota la regió boreal, el bioma més gran del planeta, i posen en perill els seus boscos, que constitueixen un terç de la superfície forestal del món. L’amenaça que representa el canvi climàtic per al bosc boreal és que limita la seva capacitat d’absorbir diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera i, per tant, redueix el caràcter d’embornal de carboni d’una àrea que és un reservori global essencial. El bioma s’estén per Amèrica del Nord i Euràsia. Les regions boreals –inclòs el nord de Mongòlia on s’ha fet un estudi recent– s’han escalfat de dues a tres vegades més ràpid que la resta del planeta, una realitat que es preveu que es continuï accelerant durant aquest segle.
L’impacte de les temperatures extremadament altes al bosc boreal es tracta a fons a l’article científic ‘Approaching a thermal tipping point in the Eurasian boreal forest at its southern margin’, publicat recentment a la revista Communications Earth & Environment, del qual n’és primer autor Mukund Rao, en col·laboració amb Laia Andreu-Hayles, tots dos investigadors del CREAF.
El bosc boreal és un cinturó verd homogeni que emmagatzema aproximadament un terç de les 450 gigatones de carboni terrestre i té un valor immens com a garant de la biodiversitat.
El bosc boreal és un cinturó verd homogeni que emmagatzema aproximadament un terç de les 450 gigatones de carboni terrestre i té un valor immens com a garant de la biodiversitat. El treball científic preveu que el 2050, i en un context d’altes emissions de CO₂, les onades de calor elevaran dràsticament el termòmetre al marge sud de la selva boreal euroasiàtica, en períodes que podrien durar entre 2 i 3 dies per sobre del rang de tolerància tèrmica de les espècies vegetals de la regió. La situació és transcendent, perquè la regió boreal d’Euràsia determina significativament el percentatge de CO₂ a l’atmosfera mundial i, en conseqüència, la temperatura global.
“La pèrdua de bosc boreal pot provocar que s’alliberin fins a 52 gigatones de carboni a l’atmosfera, exacerbant l’escalfament global”
MUKUND RAO, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi.
A més, els boscos boreals brinden serveis importants, com ara hàbitat de pastura i fusta, que també es veuran amenaçats.
Punt de no retorn climàtic
La mort dels boscos boreals constitueix el que s’anomena un punt d’inflexió al sistema de la Terra. Això vol dir que, un cop superat un llindar crític per l’augment de la temperatura, una petita pertorbació pot canviar de manera dràstica i irreversible una situació concreta. Altres exemples de punts d’inflexió són la desaparició de l’Amazones, el desglaç de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida Occidental, i la desaparició dels esculls de corall de baixes latituds.
Quan els termòmetres marquen entre 40 i 50 ºC, les fulles dels arbres poden perdre la capacitat de fer la fotosíntesi, perquè es descomponen els complexos proteics que la faciliten. En aquestes condicions els és impossible assimilar el diòxid de carboni. Tot i que 40 o 50 °C sembli una temperatura molt elevada, cal tenir en compte que a l’estiu del 2023 el sud d’Europa ha superat els 40 °C i, a més, que la temperatura de les fulles sol estar per sobre de la temperatura de l’aire entre 5 i 20 °C.
És possible que a finals del segle XXI els boscos boreals del marge sud experimentin una considerable mortalitat a causa de les onades de calor. Afectaran el larix sibirica, que constitueix el 30% de la biomassa forestal euroasiàtica i el 80% de la biomassa mongola.
Segons l’estudi liderat pel CREAF, és possible que a finals del segle XXI els boscos boreals del marge sud (àrea de Mongòlia) morin a causa del creixent impacte de les onades de calor associades al canvi climàtic. La situació afectarà bàsicament el larix sibirica propi de la regió, una espècie d’arbre que representa el 30% de la biomassa forestal euroasiàtica i el 80% de la biomassa mongola. El resultat evident serà la pèrdua del bosc, la superfície del qual serà ocupada per estepes herbàcies, de forma gradual i en escales de 50 a 100 anys. Aquest marge de temps (entre dies i anys) és més breu que el que s’ha previst al sisè informe d’avaluació de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), en el que la previsió de la mortalitat forestal i posterior transició de l’ecosistema en pastures és relativament lenta i es quantifica en dècades i segles.
L’article científic apunta al control de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle i la gestió territorial local com a accions clau en aquest context. Segons Mukund Rao i Laia Andreu-Hayles, “l’acció més important és reduir les emissions de diòxid de carboni i, a continuació, impulsar estudis ecofisiològics similars a altres regions del bosc boreal, per caracteritzar millor la seva vulnerabilitat”.
Referència:
Rao, M.P., Davi, N.K., Magney, T.S., Andreu-Hayles, L. et al. Approaching a thermal tipping point in the Eurasian boreal forest at its southern margin. Commun Earth Environ 4, 247 (2023). https://doi.org/10.1038/s43247-023-00910-6
